La temporada 2003/04 a l’NHL arribava a la fi i amb ell les creixents incerteses anunciades d’una possible vaga del sindicat de jugadors (NHLPA) si no se signava un nou conveni col·lectiu a temps amb la lliga. L’estiu no aportaria res per apropar de l’acord, fins i tot la tensió entre les dues parts aniria creixent fins arribar a un punt de no avenç, propiciant la cancel·lació de la campanya 2004/05, cosa mai vista a les quatre grans lligues (NHL, NBA , MLB i NFL) nord-americanes.
En paral·lel, Allan Howell i Nick Vaccaro buscaven revitalitzar la World Hockey Association (WHA), lliga que als setanta plantaria cara a l’NHL fins que col·lapsés i veiés com la seva lliga rival l’absorbia. A favor seu, l’NHL paralitzada i amb un mercat ‘hockystíc‘ afamat d’hoquei professional, sent una possibilitat molt real la d’implantar la nova WHA entre els fans sense competència. Bobby Hull, històric jugador de la lliga original era nomenat comissionat de la competició, donant així un pas cap a una millor visibilitat.
Vuit franquícies d’inici
La nova WHA tenia projectat un començament amb vuit franquícies (Dallas, Detroit, Toronto, Hamilton, Miami, Halifax, Vancouver i Quebec City) repartides entre Estats Units i Canadà. Cinc ja tenien nom, Quebec Nordiks (a semblança amb el nom original de Nordiques), Toronto Toros (mateix malnom que a la WHA original), Detroit Gladiators, Halifax IceBreakers i Dallas Americans.
Molts jugadors NHL sense contracte es van començar a interessar per la nova WHA a més que Crosby seria elegit en el draft de la WHA
El 18 de juliol de 2004, la WHA celebraria el seu particular draft, escollint a Sidney Crosby en primera posició, aquest refusaria l’oferta de tres anys i $7’5 milions de la lliga, sent aquest el cop d’efecte esperat (Crosby com a estendard de la competició) pels propietaris de la nova WHA, el qual no es produiria i seria la primera de les males notícies que acabarien amb el somni de Howell i Vaccaro.
L’inici de la fi
Si la negativa de Crosby va ser un gerro d’aigua freda i realitat, el cessament d’operacions de diverses franquícies suposaria la fi d’un somni que no podria arribar al gel. El Quebec City, Toronto, Miami i Dallas, cada equip per uns motius diferents, deixarien d’operar, deixant el projecte de la WHA en només quatre conjunts.
Finalment, els promotors endarreririen l’inici del campionat per no tornar a treure la idea mai més, a més de veure com l’NHL tornava amb una força augmentada al circ de les grans lligues, consolidant el producte fins a grans quotes de popularitat. Sense poder reviure la WHA, sí que es reviuria la història, on novament l’NHL sortiria vencedora i la World Hockey Association no podria ni trepitjar la pista per competir de tu a tu com antany. Una gran idea que no arribaria a quallar, passant a ser una quimera avui dia.
Et pot interessar…
Cargando ...
