Aprofitant aquesta època estiuenca en què una gran majoria de persones tenen les seves vacances anirem de viatge pels Estats Units i el Canadà a través de la història d’algunes de les seves franquícies de l’NHL que per uns motius o altres han desaparegut o han anat evolucionant fins a convertir-se en alguna de les franquícies actuals.
Per a la primera parada al llarg d’Amèrica del Nord ens anirem a buscar sol i platja, que per alguna cosa és estiu, i parlar de sol i platja a Amèrica del Nord és parlar de Califòrnia. Actualment tenim tres equips a la zona: Los Angeles Kings, els Anaheim Ducks i els San José Sharks però avui parlarem d’un equip que, com bé explicàvem en aquest article, va canviar diverses vegades de nom durant la seva curta existència a Califòrnia: els Califòrnia Golden Seals.
Oakland Seals, primer nom a l’NHL
Ens centrarem en la seva etapa a l’NHL, per la qual cosa obviarem els resultats que va obtenir quan militava a la Western Hockey League sota el nom de San Francisco Seals. L’equip californià va arribar a la millor lliga del món a l’expansió del 1967 i ho va fer amb el nom d’Oakland Seals ja que la ciutat d’Oakland va ser la seva seu durant els seus anys d’existència a l’NHL. Una ciutat important al món de l’esport, sobretot amb el seu equip de beisbol, els Oakland Athletics.
Aquest equip estava entrenat per Bert Olmstead, el que va ser jugador de Chicago Blackhawks, Toronto Maple Leafs i Montreal Canadiens no va tenir un bon exercici com a entrenador ja que només va estar una temporada entrenant a l’NHL i no va ser la millor ja que el quadre d’Oakland va sumar 38 punts en 64 partits sota el seu mandat abans de finalitzar la temporada amb Gord Fashoway en el càrrec. Finalment els Seals van sumar 47 punts en 74 partits i van ser cuers de la Divisió Oest. Aquest any tot va ser negatiu per a l’equip d’Oakland que va veure com un dels seus grans fitxatges, Kent Douglas, va tenir un exercici molt pobre amb 15 punts en 40 partits i va ser traspassat als Detroit Red Wings.
Tràgica mort de Bill Masterton
L’altra part negativa en què el quadre californià es va veure embolicat aquesta temporada va ser la mort de Bill Masterton, jugador dels Minnesota North Stars en un partit que va enfrontar els dos equips el 13 de gener de 1968. El xoc transcorria amb normalitat fins que Masterton va realitzar una acció ofensiva sent frenat per Larry Cahan i Ron Harris de forma neta però amb la mala sort que el jugador dels North Stars acabés fent una tombarella cap enrere i colpejant el seu cap contra el gel, cosa que va produir unes severes lesions que van provocar la seva mort el 15 de gener.
La temporada següent va deixar algunes coses positives per als Oakland Seals com va ser que el rookie Norm Ferguson aconseguís 34 gols, la millor marca d’un novell des que ho aconseguís Nels Stewart quaranta anys abans. Aquesta actuació va ser clau per a l’exercici de les foques californianes entrenades per Fred Glover ja que amb 69 van aconseguir finalitzar en segona posició a la Divisió Oest i van segellar la seva presència als playoffs per l’Stanley Cup. Només els St. Louis Blues, que van aconseguir 88 punts, van ser millors que ells a la divisió.
Primera participació als playoffs
Als playoffs els veïns de Los Angeles Kings van ser els rivals dels Seals a quarts de final. La igualtat va ser la tònica de la sèrie i encara que Oakland es va posar 3-2 a dalt va cedir en els dos últims partits i va acabar sent eliminat a la primera ronda. Va ser l’última vegada que l’equip guanyaria un partit a les rondes eliminatòries. Aquest any Ted Hampson guanyaria el Bill Masterton Memorial Trophy, trofeu creat en memòria del mort Masterton qui havia perdut la vida l’any anterior durant el transcurs d’un partit entre els Minnesota North Stars i els Oakland Seals.
L’estrena en postemporada dels Seals va ser igualat davant els seus veïns de Los Angeles
El curs 69-70 va ser el darrer dels Oakland Seals sota aquest nom ja que a partir de la següent campanya el nom seria el de Califòrnia Golden Seals amb el polèmic propietari dels Oakland Ahtletics, Charlie Finley, al capdavant de la franquícia. Tot i que realment només va ser un canvi de nom ja que la franquícia continuaria operant des d’Oakland. Pel que sembla el canvi de nom va ser degut a la necessitat d’involucrar més la societat californiana vist el poc suport rebut pel públic d’Oakland. L’any no va ser dolent per a les foques, no en va varen ser quarts a la divisió oest i van aconseguir ficar-se als playoffs per la Stanley Cup per segona campanya consecutiva. Les primera ronda eliminatòria els va enfrontar als Pittsburgh Penguins davant els que havien aconseguit 9 punts de 16 possibles en els xocs durant la fase regular. No obstant això als playoffs els Penguins van mostrar la seva millor versió i, literalment, van escombrar els Seals amb una sèrie resolta de forma ràpida per 4-0. L’equip de Fred Glover veia novament truncats els seus somnis de conquerir l’Stanley Cup a la primera ronda dels playoffs.
Gilles Meloche, la gran estrella dels Seals
La temporada 70-71, la primera sota la denominació de Califòrnia Golden Seals, va tornar a recordar la temporada de debut a l’NHL. Els d’Oakland amb prou feines van ser capaços d’aconseguir 45 punts en 78 partits, sent el pitjor de l’NHL que aquell any tenia dos principiants. Buffalo Sabres i Vancouver Canucks. Òbviament van ser els cuers de la seva divisió i no es van classificar per als playoffs per primera vegada des que Fred Glover estigués al capdavant de l’equip. A la 71-72 la millor notícia per als Golden Seals va ser la gran actuació de Gilles Meloche a la porteria. L’arquer va signar un percentatge de .893 i va sumar 16 victòries, 13 empats i 25 derrotes en els 56 partits. Tot i la seva actuació el quadre californià entrenat aquesta vegada per Vic Stasiuk només va poder sumar 60 punts i va ser penúltim de la Divisió Oest. Tot i la millora respecte al curs anterior, l’equip es va quedar a sis punts de poder disputar els playoffs. La part positiva és que a la seva divisió van quedar per sobre dels seus veïns i rivals de Los Angeles Kings, que estaven sent entrenats per Fred Glover, el seu extècnic.
De fracàs en fracàs
El naixement de la World Hockey Association (WHA) el 1972 va provocar que fins a vuit jugadors dels Califòrnia Golden Seals abandonessin l’equip. A més van arribar dos nous equips a la lliga: els Atlanta Flames i els New York Islanders. Això va provocar que l’equip entrenat per Garry Young al principi i Fred Glover al final tingués un pobre exercici en sumar únicament 48 punts i ser el penúltim equip de la lliga, només millorant als Islanders. Colistes de la Divisió Oest no van estar a prop de lluitar per entrar a playoffs, i de fet es van quedar a 18 punts dels Atlanta Flames, el penúltim equip de la seva divisió.
L’any 73-74 tampoc no va ser bo per a les foques. L’NHL va haver de fer-se càrrec de l’equip després que Finley no trobés comprador. Això va provocar que Fred Glover renunciés com a entrenador i que Garry Young tornarà a l’equip com a Gerent i amb el jugador Marshall Johnston anunciant la seva retirada per entrenar l’equip. Com que el que malament comença tendeix a acabar pitjor, ja us podeu imaginar com va ser el curs de les foques.
Juntament amb les paupèrrimes actuacions al gel, també es sumarien els rumors d’una possible reubicació a una altra ciutat
Amb 36 punts en 78 partits els Golden Seals van ser, de llarg, el pitjor equip de la lliga. Al curs següent, amb una nova ampliació de l’NHL en introduir els Washington Capitals i els Kansas City Scouts, els de Califòrnia van continuar oferint unes paupèrrimes sensacions. Els Golden Seals van finalitzar amb 51 punts en 80 partits i van ser els darrers de l’Adams Division. Al general de la lliga els nois entrenats per Marshall Johnston i Bill McCreary Sr. només van superar els Capitals i els Scouts. I aquest curs van estar a punt de ser recol·locats a Denver en una operació que va semblar propera però que no es va donar i va provocar que els Golden Seals es quedessin un any més a l’NHL. El debut de Charlie Simmer, qui jugaria més d’una dècada a l’NHL i disputaria l’All Star en algunes ocasions, va ser la notícia més positiva per als californians aquest curs.
La 75-76 va ser la darrera dels Golden Seals a Oakland i va ser, novament, una decepció. Amb 65 punts van ser cuers de l’Adams Division i no es van classificar per als playoffs. Les notes positives van ser l’aportació de Gary Simmons a l’equip entrenat per Jack Evans i el debut a l’NHL de Dennis Maruk. En acabar la temporada l’equip es va mudar a Cleveland i va començar a competir amb un altre nom, encara que això és una altra història i un altre viatge.
Et pot interessar…
Cargando ...
