Després de la sortida dels Golden Seals de Califòrnia, la franquícia va donar un canvi radical en deixar una terra de sol i calor i traslladar-se a Cleveland, al nord dels Estats Units, a la zona dels Grans Llacs, on els estius són humits i calorosos i els hiverns estan plens de fred i neu.
La veritat és que el radical canvi no es va limitar al clima ja que Cleveland és una ciutat de pujades i baixades en qualsevol aspecte. Per exemple aquesta ciutat pren el seu nom de Moses Cleveland un veterà de la Guerra d’Independència que treballava per a la Connecticut Land Company, que va ser fundador de la ciutat i que després de fundar-la va marxar i mai més va tornar. Durant el segle XIX la urbs va créixer i fins i tot es va annexionar Ohio City després d’una guerra a compte del pont que travessava el riu Cuyahoga i que unia les dues poblacions.
La indústria de l’acer i la mineria van ser el gran motor de Cleveland que va ser una ciutat molt important dels Estats Units durant més d’un segle, fins a la dècada dels 60 del segle XX quan va començar un declivi gradual que li ha generat una mala fama tant al país nord-americà com fora de les fronteres nord-americanes. El 1910 quan Cleveland es va convertir en la sisena ciutat més gran dels Estats Units i després de la Segona Guerra Mundial va ser considerada la millor del país a causa dels avantatges de la seva localització. Però tot el que té de bo té un final i poc després arribaria el retrocés derivat de la suma de problemes com la desocupació, la pobresa, el racisme, deutes de la ciutat, les polítiques de lliure comerç internacional, la inflació, la crisi de l’estalvi i el préstec , la del petroli i un llarg etcètera. Amb el canvi de segle la ciutat sembla estar aixecant el vol gràcies a la inversió en atenció mèdica i les arts, així com en les seves polítiques de protecció ambiental i això ha portat a un creixement demogràfic i a un lent però gradual descens de la taxa d’atur .
De nou retorn a “posicions” destacades entre les ciutats nord-americanes
I a l’esport? Doncs també ha tornat a somriure. A meitat del segle XX Cleveland era coneguda com la ciutat dels campions doncs els Cleveland Indians (actuals Guardians en beisbol) van guanyar les Sèries Mundials per segona vegada en la seva història. Cosa que no han tornat a aconseguir encara que des del 2016 han conquerit 1 Lliga Americana i quatre títols de campions de la Divisió Central de l’American League. A més el 2016 va arribar la primera i fins a la data única victòria dels Cleveland Cavaliers de bàsquet a la NBA. En futbol americà destaquen els Cleveland Browns que van conquerir quatre títols de l’AAFC consecutius entre 1946 i 1949, el 1950 amb l’arribada de la NFL van aconseguir el títol i repetirien el 1954, 1955 i 1964. Ja no ho han tornat a aconseguir. Però això és per parlar d’hoquei gel i aquí hi ha els Cleveland Monster de l’AHL, que el 2016 van conquerir la Calder Cup. Podem establir llavors una època daurada que conclouria al voltant del 1964 i que sembla haver trencat aquesta letargia des del 2016 per a l’esport de la localitat de l’estat d’Ohio.
Va ser en els primers anys d’aquest periple quan la ciutat de Cleveland va acollir l’arribada de la franquícia fins aleshores coneguda com els Golden Seals. Indubtablement la decisió va ser presa després dels bons resultats dels Cleveland Crusaders, que havien disputat els playoffs en quatre de les seves cinc campanyes en actiu. Però a l’NHL les coses van ser diferents. Molt diferents. Els Barons van disputar la Divisió Adams contra Boston Bruins, Buffalo Sabres i Toronto Maple Leafs i van ser cuers amb 63 punts a 18 dels Leafs, que van finalitzar en tercera posició. Només els Washington Capitals, els Detroit Red Wings i els Colorado Rockies van signar una pitjor campanya. La temporada següent va ser la segona i última de la franquícia a Cleveland. I no va ser millor. De nou compartint viatge amb els seus companys de la primera campanya a la Divisió Adams els Barons van repetir quart lloc, en aquesta ocasió amb 57 punts. Només els Washington Capitals, Minnesota North Stars i St. Lois Blues van signar pitjors registres.
Jim Pappin i Dennis Maruk van ser dos dels noms més destacats que van vestir la samarreta dels Barons
Aquesta campanya van aconseguir la fama en un partit davant els Philadelphia Flyers en què el jugador dels Flyers Tom Bladon es va convertir en el primer defensa de la Lliga a sumar vuit punts en aconseguir quatre gols i quatre assistències. Al marge d’això, l’equip, entrenat en les dues campanyes per Jack Evans que anys després tindria èxit als Hartford Whalers, amb prou feines va tenir motius per a l’alegria. Si potser van gaudir, i només el primer any, de Jim Pappin, que havia conquistat dos Stanley Cups amb els Toronto Maple Leafs.
Després d’aquestes dues campanyes l’equip tindria problemes financers i es mouria a Minnesota, una cosa típica de la ciutat ja que els Cleveland Blues de beisbol són els actuals Los Angeles Dodgers o els Cleveland Bulldogs de la NFL que després de mudar-se a Detroit van ser adquirits per Tim Mara qui els va portar a Nova York i fundaria els New York Giants, també el 1995 els Cleveland Browns de l’NFL es van convertir en els Baltimore Ravens encara que el 1999 va sorgir una nova franquícia a Cleveland que es va quedar amb el nom i la història de la franquícia i que són els actuals de la NFL on competeixen amb aquests Baltimore Ravens a més els Cleveland Rams de futbol americà també es van mudar i són els actuals Los Angeles Rams.
En el cas de l’hoquei gel es van convertir en els Minesota North Stars que han acabat sent famosos per l’exitosa pel·lícula dels Mighty Ducks ja que Gordon Bombay va arribar a ser jugador en una de les pel·lícules de l’exitosa saga i que actualment són els Dallas Stars.
Et pot interessar…
Cargando ...
