Recordeu que no fa gaire, vaig escriure unes línies que començaven amb el mateix títol. En aquell cas, parlàvem d’Alex Turcotte. Però en el difícil camí que hi ha entre les categories inferiors i l’NHL, hi ha un altre noi format a l’USA Hockey National Team Development Program, comunament més conegut com a NTDP, que lluita contra les lesions per assolir el somni de l’NHL. Es tracta en aquest cas de Chaz Lucius, escollit al lloc 18 del Draft de 2021 pels Winnipeg Jets, i que batalla contra els problemes físics des de fa molts anys.
Adam Kimelman va explicar molt bé el procés que va haver de seguir el jugador de cara al Draft. Els doctors finalment van trobar el motiu pel qual patia dolors al genoll, i venia a causa de l’impacte que va rebre d’un puck anys enrere. Estic molt allunyat de ser expert en medicina per la qual cosa no entraré en detalls de la lesió i l’operació perquè m’equivocaré fent traduccions directes dels conceptes mèdics, però l’operació va derivar en sis setmanes de cadira de rodes, hores en una càmera hiperbàrica i molts mesos de recuperació i rehabilitació fins que Lucius va poder lligar-se els patins per tornar al gel.
Escollit a la primera ronda del draft, l’evolució de Lucius ha estat truncada per lesions
Finalment va poder tornar, però per més inri, es va perdre el Mundial U18 de 2021 que es disputava a Texas a causa d’un virus. Però en aquell poc temps de què va disposar abans del Draft, en va tenir de sobres per demostrar que mantenia el potencial ofensiu, que podia ser un dels millors anotadors de tota la promoció. A través de tots aquests problemes va poder veure Winnipeg, que va decidir apostar pel jugador al lloc 18 de la primera ronda.
Chaz Lucius tenia acordat unir-se a les files de Minnesota a la NCAA des que tenia 14 anys, mostra del talent que atresorava des de ben jove. Allà compartiria gel amb altres jugadors com Matthew Knies, Brock Faber, i una bona bateria de talent que no s’escapava al control de l’NHL. Tan sols va estar un any, ja que Winnipeg li va signar l’ELC després només d’una temporada, però aquell any amb els Gophers va ser una temporada ja més curta del normal per a Lucius ja que només va poder disputar 24 dels 39 partits amb Minnesota per varies lesions a la mà i al turmell, quedant-se fora de la Frozen Four que van disputar els seus companys. La part bona és que cap lesió va ser al genoll greument lesionada, de manera que això quedaria enrere. La mala notícia és que no troba l’estabilitat física i les lesions es van produint a més llocs. Però no hi havia dubtes sobre el seu talent, especialment en el pla ofensiu:
“Chaz és un dels jugadors ofensius més impressionants que he entrenat a la meva carrera. La seva capacitat de crear ofensivament en qualsevol moment sobre el gel és del nivell més alt que he vist. ” – Bob Motzko
Signar per Winnipeg significava fer el salt a professionals, per tant a intentar guanyar-se el lloc a l’NHL o bé, com va acabar succeint, passar un temps a l’AHL per condicionar-se a l’estil de joc, així com anar recuperant sensacions físiques. Va decidir entrenar el pla físic, el seu gran punt feble en el sentit que les lesions i les interrupcions havien minvat una mica el ritme. Va poder recuperar aquestes sensacions en certa manera, ja que també va haver de batallar una lesió a l’espatlla durant els 12 partits que va poder disputar amb Manitoba Moose, l’afiliat de Winnipeg a l’NHL. Tot i així, en aquest cas la lesió no li impediria disputar els World Juniors amb els seus companys, sempre amb la por de veure si, de nou, les lesions el respectaven.
Però durant els World Juniors la felicitat va tornar, i no només això, sinó que Chaz Lucius va ser clau perquè els seus s’emportessin el bronze, ja que va marcar el GWG a OT durant un partit boig en què va acabar amb 8-7, completant així un hat-trick i acabant l´esdeveniment amb 7 punts en 7 partits. No són números que cridin molt l’atenció a primera vista, però la possibilitat de ser important, decisiu, i mostrar aquest toc ofensiu són més que suficients si tenim en compte d’on venim:
En tornar dels World Juniors, els Jets van decidir assignar a Chaz Lucius als Portland Winterhawks de la WHL, l’equip que tenia els seus drets en aquesta competició. No és una ruta gaire habitual, passar de la NCAA a l’AHL per ser assignat a la WHL sense trepitjar l’NHL, però entre totes aquestes sigles, Lucius podria tenir més minuts per partit, recuperar els números anotadors i la confiança, ja que al signar com a professional perdia l’opció de tornar a la NCAA. Al nivell que té Lucius havia de rendir immediatament i sumar punts amb facilitat. Vaja si ho va fer, ja que en sis partits va aconseguir 15 punts fins que va passar el de sempre:
Si recapitulem, Chaz Lucius feia dos anys que jugava amb dolors al genoll fins que li van trobar el problema el seu any abans del Draft. Això no li va impedir anar-se’n fins als 50 punts en 46 partits amb l’U17 del NTDP. Pateix una rehabilitació duríssima fins que recupera sensacions, per lesionar-se dues vegades a la NCAA, obligant-lo a perdre’s la Frozen Four. Supera aquest moment, passa a professionals i a l’AHL es lesiona a l’espatlla, encara que aquesta vegada no es perd els World Juniors. Ho fa bé, i quan torna a la competició regular, en aquest cas a la WHL, la lesió de l’espatlla torna i l’obliga a passar pel quiròfan per perdre’s el que resta de temporada. Genoll, mà, turmell, espatlla, fins a quatre punts diferents de lesió a Chaz Lucius. Encara és aviat, és clar, ja que de la seva promoció, que sortissin escollit per sota, només Wyatt Johnston està jugant amb regularitat a Dallas, però aquesta estrena tindrà tot el mèrit del món per tot el que ha hagut de passar fins a arribar.
Parlem anteriorment de Turcotte, ara de Lucius, i tindríem fins i tot un tercer jugador en aquesta equació molt similar. Frank Nazar va ser escollit en la tretzena posició del passat Draft, però va haver de passar a l’octubre per quiròfan per operar-se d’una lesió al maluc, la qual cosa li ha fet perdre bona part de la temporada, cosa que possiblement faci que els Blackhawks, que estan en un procés de reconstrucció, el mantinguin una temporada més a Michigan abans de fer el salt. És una lesió que s’havia de tractar perquè no donés problemes en el futur, per la qual cosa la temporada següent serà clau per veure si tot està en ordre físicament.
Et pot interessar…
Cargando ...
