A Montreal es respira hoquei. És impossible passejar per la ciutat, sobretot pel centre, sense trobar-te res que et recordi que en aquesta ciutat l’hoquei gel no s’hi juga, es viu. Per això, he decidit compartir amb vosaltres un parell de llocs que em van cridar l’atenció a mi quan hi vivia i que poden ser llocs de pelegrinatge interessants.
El Forum
Primer, la llar històrica dels Montreal Canadiens, on van jugar des del 1924 fins al 1996, recorregut que inclou 22 de les 24 Stanley Cups de l’equip i esdeveniments tan importants com els disturbis de Maurice Richard (sortirà molt en aquest article).
Durant els dos anys posteriors a l’últim partit, l’edifici es va reformar i es va tornar a obrir el 1998, aquesta vegada com una mena de centre comercial, amb cinema, botigues i restaurants. Tot i això, s’ha volgut mantenir el record de la seva funció inicial, i ja abans d’entrar podem trobar gravats amb el logo dels Habs a terra.
Un cop dins, recorrem un passadís amb fotos de partits i altres esdeveniments que van tenir lloc fins arribar a la zona principal, al terra del qual es reprodueixen les ratlles de la pista d’hoquei i on trobem una estàtua de Maurice Richard assegut en un banc. A la segona planta podeu veure més fotos històriques de l’equip i les grades originals de l’estadi. A més, hi ha una botiga amb objectes d’hoquei gel a les portes del cine.
Direcció: 2313 Saint-Catherine St W, Montreal
Com arribar-hi: Està força cèntric i els busos 144, 15, 150, 24 i 90 et deixen a prop, però jo recomano la línia verda del metro fins a la parada Atwater.
Horari: de 6 a 24
Mount Royal Arena
Seguim amb estadis. Tot i això, l’edifici que va ser la llar dels Montreal Canadiens des del 1920 fins al 1926 no s’ha conservat igual que el seu successor. Ara mateix és un Provigo, un supermercat (i no el més barat de la Belle Province, si em pregunten). Tot i això, té una placa a la porta que explica la importància de l’edifici. A més, una passejada per Mont Royal Avenue és visita obligatòria a Mont-real, així que no costa res acostar-se a veure què queda d’aquest estadi.
Direcció: 50 Mont-Royal Ave W, Montreal
Com arribar-hi: Línia taronja de metro, parada Mont Royal. Busos de les línies 11, 55, 97, 129 o 368.
Horari: La placa és fora, així que és una mica igual.
Cementiri Notre-Dame-des-Neiges
Encara que pot semblar una mica estrany com a destinació turística, aquest cementiri val la pena visitar-lo. És al vessant el Mont Royal i es poden fer unes rutes molt boniques, però el que ens interessa a nosaltres d’aquí és la tomba i monument a Maurice Richard. És al sector ML, al número ML-09. A més, hi ha marmotes a munts i són molt gracioses.
Direcció: 4601 Chem. de la Côte-des-Neiges, Montréal
Com arribar-hi: El cementiri és enorme i hi ha diverses portes i diverses parades d’autobús, però jo recomano les línies 11, 165, 166, 369, 465 i 711, que us deixen al costat de la porta a Chemin de la Côte des Neiges. Una altra opció és la línia blava del metro fins a Université de Montréal.
Horari: de 9 a 15
Un simple passeig
Sí, hi ha diversos llocs interessants que podem veure si simplement dediquem una estona a passejar pel centre de la ciutat. Entre ells, jo destacaria els següents:
- Estatua de Maurice Richard a l’Atrium Le 1000.
És la planta baixa d’un dels gratacels del centre. Té una pista de gel oberta al públic, al costat de la qual hi ha una estàtua ENORME d’aquest jugador. Està el 1000 Rue De la Gauchetière O.
- La Tour des Canadiens.
De fet, és més aviat Les Tours, perquè són tres gratacels amb el logo de l’equip al cim. A dins hi ha allotjaments de luxe (que jo sóc massa pobre per haver vist), però és curiós notar la presència que té l’equip a la ciutat només aixecant la vista. Es poden veure bé des de Place Dorchester o la Place du Canada.
- Estatues de Maurice Richard, Howie Morenz, Jean Beliveau i Guy LaFleur al costat del Centre Bell.
A la Place Rio Tinto podem trobar aquestes estàtues, a més de plaques commemoratives dels primers 100 anys d’història de l’equip i noms i missatges de fans a les llambordes.
- Estàtua de Ken Dryden.
Aquesta ja no és al centre, pel que sembla l’han mogut a Saint-Laurent (Aréna Raymond-Bourque), però fins fa tot just dos anys era al Place Montreal Trust, un centre comercial el 1500 McGill College Avenue.
Pistes Blue Blanc Bouge
Si veniu a l’hivern, no podeu no passar-vos per una de les sis pistes de patinatge Blue Blanc Bouge (un joc de paraules amb els colors de l’equip, blau, blanc i vermell, i amb la paraula bouger, moure’s en francès) que hi ha a la ciutat. És un programa dels Montreal Canadiens per promoure l’esport i la vida sana entre els més joves, per a això han construït pistes exteriors on es pot patinar gratis. Jo recomano la de Verdun, on a més hi ha lloguer de patins gratis els caps de setmana, però n’hi ha cinc més a l’àrea metropolitana i diverses per tota la regió.
Direcció: Parc Willibrord, 800, rue Willibrord, Verdun
Com arribar-hi: Hi ha diverses parades de bus a prop, però el millor és agafar la línia verda fins a la parada Verdun
Horari: de 9 a 22 (confirmeu a la pàgina de la pista, perquè de vegades està reservada per les escoles del voltant, que porten els nens a l’hora d’educació física)
Menjar
És possible que qualsevol crític culinari es tirés les mans al capdavant amb les meves recomanacions, però jo he vingut aquí a parlar d’hoquei gel i això faré. Així que, tres restaurants a Mont-real que tenen alguna relació amb l’hoquei.
- La Cage:
És una cadena de rostidors. A Montreal n’hi ha diversos, fins i tot un al mateix Bell Center. Estan decorats amb coses d’hoquei gel (jo en vaig menjar en un a Rivière-du-Loup sota un jersey signat per Gordie Howe). Els més cèntrics són a Centre Bell, 1212 avenue des Canadiens de Montréal i a Complexe Desjardins, 150 Sainte-Catherine O local 201C.
- Schwartz’s Deli:
És un restaurant de carn fumada i és un clàssic de la gastronomia montrealesa. A més d’estar boníssim i ser super barat, Marc-André Fleury i el seu agent Allan Walsh van portar un grup de Penguins a dinar-hi abans d’un partit contra Montreal una vegada i pel que sembla es van intoxicar. A veure, no sona gaire bé, però segur que va ser una altra cosa i no el menjar de Schwarz’s, que està boníssim i a mi no m’ha donat mai cap problema. Prepareu-vos per fer cua, això sí. Està a 3895 St Laurent Blvd, Montreal.
- Tim Hortons:
Un altre clàssic. Al final és gairebé l’equivalent a anar al McDonald’s, però solen tenir una mica de marxandatge d’hoquei gel (figuretes, cartes, etc.) i a les pantalles que tenen se solen poder veure els espots publicitaris que roden amb els jugadors que patrocinen, com Sidney Crosby i Nathan MacKinnon. No us dono direcció perquè n’hi ha mil, però n’hi ha un dins del mateix Fòrum.
Fins aquí aquesta guia. Òbviament, els més llestos us haureu adonat que falta el mateix Centre Bell/Bell Center. Al meu entendre, l’estadi es mereix la seva pròpia guia, que tindreu aquí abans que s’acabi l’estiu. 🙂