No és fàcil arribar a l’elit i és molt més complicat mantenir-se i sortir-ne indemne. Aquesta és la història d’algú que va arribar a l’elit i es va saber mantenir… però no va poder sortir sense danys. Parlem de Bobby Ryan, número 2 del draft del 2005. I la seva és una de les tantes històries de l’esport d’elit devorant una promesa, quan no estrella, de l’esport.
Ryan havia promès molt a l’OHL de la mà dels Owen Sound Attack i per això va ser seleccionat com a número 2 del draft pels Anaheim Ducks. Aquest any el número 1 del draft va ser un tal Sydney Crosby. I en aquesta elecció trobem gent com Carey Price o Marc Staal. Tot i la seva elecció al draft primer va viure un parell de temporades més als Owen Sound Attack i a la 06-07 arribaria a disputar els últims vuit partits de l’AHL amb els Portland Pirates.
Mai li va ser fàcil evitar la comparació amb el número 1 del draft de la seva promoció: Sidney Crosby
Al curs següent, a la 07-08 arribaria el seu debut amb els Ducks jugant 23 partits i sumant 10 punts encara que durant la temporada va haver de ser cedit als Portland Pirates i només va tornar als Ducks per suplir el lesionat Corey Perry. A la 08-09 va ser enviat als Iowa Chops a causa de les limitacions de salari que tenien els Ducks, tot i això va ser recuperat pels d’Anaheim durant la temporada i va finalitzar amb 57 punts en 64 partits.
Per a la temporada 09-10, Ryan ja estava integrat de forma habitual al roster dels Ducks i va viure una gran temporada amb 81 partits en què va anotar 35 gols i va repartir 29 assistències. Números que va superar amb escreix a la 10-11 quan va disputar 82 partits i va ser capaç d’aconseguir 34 gols i 37 assistències. A la 11-12 va mantenir el ritme de partits amb 82 però la seva aportació va caure dràsticament i amb prou feines va poder aconseguir 57 punts.
I a la 12-13 amb prou feines va jugar 46 partits i va aconseguir 30 punts, encara que un d’aquells punts va ser un gol que va aconseguir davant els Minnesota Wild amb l’estic de Mikko Koivu, que prèviament li havia robat el seu estic. Aquest mateix any acabaria jugant uns partits amb el Mora de la SHL de Suècia. Amb 13 punts en 11 partits va deixar palesa la seva qualitat en sòl europeu.
De tornada a l’NHL al juliol de 2013 va ser fitxat pels Ottawa Senators i encara que a nivell de punts va estar lluny dels seus millors registres, amb els canadencs va tornar a oferir mostres de la seva enorme qualitat. Al primer curs va disputar 70 partits i va aconseguir 23 gols i 25 assistències abans de perdre’s la resta de la temporada en haver de ser operat d’una hèrnia que li havia causat problemes des del desembre d’aquell mateix any. A la temporada 14-15 va aconseguir 54 punts en 78 partits i per a la 15-16 se’n va anar fins als 56 punts en 81 partits. En aquells moments estava a la cúspide de la seva carrera i fins i tot havia format part del partit de l’All-Star del 2015.
A partir d’aquest punt, les coses es van posar difícils per al bo de Ryan. A la 16-17 amb prou feines va participar en 62 partits aconseguint 13 gols i 12 assistències. Mateix nombre de partits que a la 17-18, encara que en aquesta campanya se’n va anar fins als 33 punts gràcies a 11 gols i 22 assistències. Això va ser degut a les nombroses lesions que va haver de superar. Si bé, va seguir demostrant la seva qualitat i fins i tot en les eliminatòries de 2017 va aconseguir 4 gols en 6 partits a la primera ronda de playoffs davant els Boston Bruins, sent peça clau perquè els canadencs avancessin a la segona ronda.
En aquests playoffs acabaria sumant 6 gols i 9 assistències i el seu equip cauria a les Finals de Conferència davant els Pittsburgh Penguins en el setè partit. A la 18-19 va tornar a disputar un notable nombre de partits, 78 en què firmaria 15 gols i 27 assistències. Va ser la seva darrera bona temporada.
A la temporada 19-20 amb prou feines va disputar 24 partits i va aconseguir 8 punts gràcies a 5 gols i 3 assistències. Aquell any va ser posat en el Programa d’Assistència al Jugador de l’NHL a causa de problemes amb l’alcohol. Aquell mateix any va aconseguir guanyar el Memorial Bill Masterton que l’NHL atorga a qui millor exemplifica la dedicació i perseverança per l’hoquei gel. Al setembre de 2020 va ser posat en waivers abans de ser agent lliure. Poc després es va incorporar als Detroit Red Wings per a la temporada 20-21. Amb el quadre de Detroit va disputar 33 partits i va aconseguir 14 punts repartits en 7 gols i 7 assistències. Va ser el seu últim servei a l’NHL fins avui.
Els problemes físics i les addiccions van marcar el final de la seva carrera a l’NHL
La carrera de Ryan sembla haver-se quedat parada de forma definitiva i realment entristeix que un jugador amb uns números força bons, que fos número dos del draft hagi acabat sortint de l’NHL per la porta del darrere i, el que és més greu, amb la taca de haver patit una addicció dura, com ho és a l’alcohol. I és que no és fàcil arribar a l’elit, però és més complicat mantenir-se i sortir indemne.
Et pot interessar…
Cargando ...
