Rússia (la URSS en aquells anys) venia dominant el món de l’hoquei gel tant als mundials com als Jocs Olímpics d’Hivern. El llegat que havia deixat Anatoly Tarasov era irreprotxable en el moment de la seva “Jubilació”. Però el que rondava el món de l’hoquei gel a Rússia era no poder competir amb els jugadors professionals del Canadà que militaven a l’NHL.
Les normes de la Federació Internacional d’Hoquei Gel (IIHF) i el Comitè Olímpic Internacional eren clares en aquest tema i no podien portar jugadors professionals. Per la seva banda els Russos tenien un as a la màniga sobre aquesta regla ja que a nivell de joc, els Russos eren autèntics professionals però no servien com a tals ja que no cobraven per jugar a l’hoquei. L’espineta estava clavada a les dues seleccions.
Quan Gary Smith, diplomàtic canadenc a l’ambaixada de Rússia va llegir un article al diari Rus “Izvestia” i en el qual es parlava de la il·lusió dels jugadors Russos d’enfrontar-se als professionals del Canadà, no podia imaginar que donaria el primer pas perquè es jugués un dels enfrontaments esportius més grans en la història de l’esport. Després de diverses reunions entre els dos països, es va aprofitar el Campionat Mundial del 1972 a Praga per signar un acord que portaria a la creació de la Summit Series, una sèrie de vuit partits entre les dues seleccions que es jugarien als dos països, quatre al Canadà i quatre a Rússia i es jugarien sota les regles internacionals. El somni de Tasarov es faria realitat i ni tan sols podria ser-hi present, encara que hi ha diversos rumors que va ser Anatoly qui va deixar preparada l’aventura de Rússia al Canadà.
En realitat, les dues seleccions no sabien gaire del joc del seu rival
Harry Sinden, ex entrenador dels Boston Bruins seria l’encarregat de dirigir als Canadencs el qual es denominaria per primera vegada com a “Team Canada”. Els Russos per la seva banda van decidir que Vsevolod Bobrov que havia substituït Tasarov, seguís al càrrec de la selecció Russa que venia de perdre el Mundial d’Hoquei gel de 1972 posant fi a una ratxa de nou mundials consecutius.
Les setmanes prèvies a l’esdeveniment van ser una anada i vingudes de declaracions dels uns i dels altres però sobretot per part dels Canadencs que pronosticaven una victòria fàcil. En realitat, les dues seleccions no sabien gaire del joc del seu rival ja que la informació a Rússia en aquella època, arribava amb compte gotes i els del Canadà en ser els inventors de l’Hoquei sobre gel, les tenien totes amb si.
I arribem a l´inici d´aquest esdeveniment. El dos de setembre de 1972 les dues potències al món de l’Hoquei Gel s’enfrontaven entre si amb l’anisada posada en escena dels professionals de l’NHL per part del Canadà. Canadà es va avançar per dues dianes a zero a l’inici del partit i tot semblava anar vent en popa, fins que els Russos van començar a dominar el gel de principi a fi. Va ser més ràpids. més efectius i més físics que els Canadencs que van veure’s superats en tot moment. Rússia humiliava per 7-3 el Canadà a casa seva i davant dels seus. Els nois dirigits per Sinden ni tan sols es van quedar al gel per saludar els seus rivals. Rússia es presentava davant del món de l’hoquei professional i ho feia en gran.
Màxims puntuadors de les Summit Series
| Jugador | País | Partits disputats | Gols | Ajudes | Punts |
|---|---|---|---|---|---|
| Phil Esposito | Canada | 8 | 7 | 6 | 13 |
| A. Yakushev | USSR | 8 | 7 | 4 | 11 |
| Paul Henderson | Canada | 8 | 7 | 3 | 10 |
| Vladimir Shadrin | USSR | 8 | 3 | 5 | 8 |
| Vladimir Petrov | USSR | 8 | 3 | 4 | 7 |
| Valeri Kharlamov | USSR | 7 | 3 | 4 | 7 |
| Bobby Clarke | Canada | 8 | 2 | 4 | 6 |
| Yuri Lyapkin | USSR | 6 | 1 | 5 | 6 |
| Boris Mikhailov | USSR | 8 | 3 | 2 | 5 |
| Yvan Cournoyer | Canada | 8 | 3 | 2 | 5 |
| Brad Park | Canada | 8 | 1 | 4 | 5 |
| Alexander Maltsev | USSR | 8 | 0 | 5 | 5 |
| Jean-Paul Parise | Canada | 6 | 2 | 2 | 4 |
| Dennis Hull | Canada | 4 | 2 | 2 | 4 |
| V. Lutchenko | USSR | 8 | 1 | 3 | 4 |
Al següent partit, Canadà va entrar al gel sabent que al davant tenien una súper potència de l’hoquei i ja no els miraven per sobre de l’espatlla. Per a aquest segon duel, els Canadencs van executar un joc molt més agressiu per no deixar respirar els Russos, cosa que el cos tècnic es va queixar després del partit. Els de Sinden van contestar que és una altra manera de jugar a l’hoquei gel, un hoquei que Rússia no estava acostumada a jugar. Canadà guanyava per 4-1 i donava aire a la sèrie que veuria com en el tercer partit s’acabava amb un 4-4 després de tornar a confiar-se els Canadencs i desaprofitar un avantatge inicial de 3-1.
Canadà va entrar al gel sabent que al davant tenien una súper potència de l’hoquei i ja no els miraven per sobre de l’espatlla
L’últim partit al Canadà acabava amb la derrota dels locals per 5-3 i amb una esbroncada per part del públic del Pacific Coliseum a Vancouver. La Summit Series se n’anava a Rússia amb avantatge per als de Moscou i amb la sensació de ser superiors als de Canadà.
| www.nytimes.com
A la capital soviètica es jugarien els quatre partits restants. Una victòria dels Russos al primer partit per 5-4 posava els Canadenc a la vora del desastre que veien com s’haurien d’agafar a l’èpica de guanyar tres partits seguits. Si anys més tard, els EUA aconseguien el famós miracle de Lake Placid, el 1972 Canadà aconseguia derrotar Rússia en tres partits consecutius per no caure humiliats davant Rússia i així emportar-se la Summit Series a casa.
La foto històrica del vuitè partit amb el gol de Paul Henderson que va anotar quan faltaven 34 segons és una icona en la història de l’hoquei Canadenc. Canadà salvava els mobles a l’últim moment però Rússia feia acte de presentació a l’hoquei gel.
Et pot interessar…
Cargando ...
