Ja hem comentat que les sagues familiars és una cosa comuna a l’NHL. Els cognoms es repeteixen entre germans jugant alhora i també passen de pares a fills deixant una estela de vegades inoblidable i d’altres no tant.
En aquests cognoms que deixen estela o almenys el nom no és totalment trepitjat pel progenitor està el de Mark Howe (28 de maig de 1955), fill de Gordie Howe. Malgrat l’enorme ombra projectada pel seu pare i de dividir el seu temps entre dues lligues, Howe va brillar com un dels millors defensors bidireccionals de l’NHL de la dècada de 1980, sent tres vegades subcampió del Trofeu Norris i arribant a tres finals de la Copa Stanley.
Mark va jugar setze temporades a l’NHL i sis temporades més a la WHA, actualment és el director de “scouting” dels Detroit Red Wings.
És membre del Saló de la Fama de l’Hockey Gel dels Estats Units i va ser inclòs al Saló de la Fama del Hockey el 2011. La família Howe va rebre el Premi Internacional Wayne Gretzky el 2000, per la seva contribució al creixement i avanç de l’hoquei gel als Estats Units.
Com va arribar a l’NHL?
El 1973, Howe va decidir jugar a la WHA (World Hockey Association) amb el seu germà Marty i el seu pare Gordie. Liderats per la família Howe, els Houston Aeros van guanyar les Copes Avco de 1974 i 1975, atorgades als campions de lliga de la WHA. Mark, que jugava com a lateral esquerre, va rebre el Trofeu Lou Kaplan com a Rookie de l’Any i va obtenir l’estatus d’All-Star del segon equip.
Encara que Howe havia jugat una temporada completa a la WHA, els Boston Bruins van decidir seleccionar-lo a la segona ronda del draft amateur de la NHL de 1974. Va ser el primer jugador actiu de la WHA a ser seleccionat per un equip de l’NHL, i el primer de tres seleccionats al draft de 1974, sent els altres dos el seu germà Marty, seleccionat pels Montreal Canadiens a la tercera ronda i Tom Edur. Els tres jugadors van optar per romandre amb els seus equips WHA després del draft.
Quan l’NHL va absorbir la WHA el 1979, un dels quatre equips de la WHA que van quedar drets van ser els New England Whalers, que van canviar el seu nom pel de Hartford Whalers. Al Draft d’expansió del 1979, els Bruins que tenien els seus drets a l’NHL, van intentar reclamar a Mark Howe; no obstant això, els Whalers van utilitzar una selecció prioritària per retenir-ho.
Època daurada de Mark Howe
Al 1980, Mark va patir una de les lesions més cridaneres de l’NHL quan es va xocar contra la porteria i es va clavar un dels pals metàl·lics que formaven la porteria. Després de sobreviure al succés, la demanda de Howe a l’NHL va aconseguir un canvi de les porteries perquè no tornés a passar una cosa així. Com a conseqüència de la seva lesió i tot el temps que no va poder jugar, Mark Howe va acabar traspassat als Philadelphia Flyers on viuria els seus millors anys com a jugador d’hoquei gel.
En 1980, Mark sufrió una de las lesiones más llamativas de la NHL cuando se chocó contra la portería y se clavó uno de los palos metálicos que formaban la portería. Tras sobrevivir al suceso, la demanda de Howe a la NHL consiguió un cambio de las porterías para que no volviese a ocurrir algo así. Como consecuencia de su lesión y todo el tiempo que no pudo jugar, Mark Howe terminó traspasado a los Philadelphia Flyers donde viviría sus mejores años como jugador de hockey.
Howe mateix comentava que el traspàs al final era beneficiós per als dos equips, ja que ell sabia que la seva última temporada amb els Whalers no havia estat la millor i que la comunicació amb el GM no era la millor. Un cop a Philadelphia, Mark Howe va ser la columna vertebral d’un dels millors equips defensius de l’NHL de mitjans de la dècada de 1980, on va ser finalista del Trofeu Norris en tres ocasions (1982–83, 1985–86 i 1986–87 ).
Els Flyers van acabar la temporada 1984-85 amb la major quantitat de punts i va obtenir un lloc a les finals de la Copa Stanley, només per perdre davant la dinastia dels Edmonton Oilers, que comptava amb estrelles com Wayne Gretzky, Paul Coffey i Mark Messier .
El curs de 1985/86, Mark Howe va liderar tots els jugadors de l’NHL amb un +85 a l’estadística de +/-
Howe va tenir la seva millor temporada durant la temporada 1985-86, on va registrar alguns dels millors números mai aconseguits per un defensa de l’NHL, en particular liderant l’NHL amb una notable qualificació de +85 +/-. Va marcar 24 gols, va afegir 58 assistències per a un total de 82 punts i, al mateix temps, va ser el salvavides fora de la zona defensiva dels Flyers amb les seves excepcionals habilitats de patinatge i bones passades.
Hi ha noms que sempre romandran a la memòria de l’NHL. Perquè de Gordie Howe es parla encara cada vegada que algú fa la trifecta de gol, assistència i baralla però és que el seu fill va saber elevar el cognom encara més a la història de l’NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
