Connect with us

Història

Roadrunners, un ‘cognom’ lligat a l’hoquei gel d’Arizona

Des de fa gairebé 60 anys, el sobrenom de Roadrunners ha anat passant de franquícia a franquícia de lligues diferents però sortejant sempre la seva desaparició.

Encara que pugui semblar el contrari veient els problemes de tota mena que han arrossegat els Coyotes des de fa innombrables anys, l’hoquei gel professional fa dècades que està entre la parròquia local de l’estat d’Arizona, cosa que sorprèn a causa de la seva situació geogràfica i condicions climatològiques.

I no hi ha dubte que el sobrenom de Roadrunners té part de culpa, una culpa positiva ja que forma part de l’imaginari col·lectiu hockystic de l’estat del sud-oest moltíssim abans que l’NHL posés els seus ulls a Phoenix per enviar una de les seves franquícies cap allà.

Des del 1967, el sobrenom de Roadrunners ha estat lligat a franquícies professionals d’Arizona

En total, els Correcamins han estat presents d’una forma o altra en set lligues diferents, encara que cinc (WHL, WHA, IHL, ECHL i AHL) són les que més importància s’han emportat. Aquesta nomenclatura, a més del seu logotip, ha anat superant generacions d’aficionats i propietaris que hi han vist una oportunitat de seguir lligats al seu passat sense renunciar a créixer en el futur.

El logo dels Roadrunners en les seves diferents versions | Icethetics.com
L’última reencarnació dels Roadrunners | Icethetics.com

Recorregut històric

  • WHL
Cartell publicitari dels Roadrunners a la WHL | Hockey Programs

A finals dels anys seixanta, un grup d’inversors de Phoenix van comprar als Victoria Maple Leafs per $500,000, conjunt que formava part de la Western Hockey League, durant els seus set anys (del 1967 fins al 1974) en aquesta lliga els Roadrunners (després del corresponent canvi de sobrenom) van aconseguir dos campionats (Lester Patrick Cup) abans de mudar-se de competició. Cal destacar que la WHL era una lliga professional que operava majoritàriament en mercats de l’Oest de Canadà. Van disputar els seus partits a l’Arizona Veterans Memorial Coliseum, pavelló amb capacitat per a 13.750 espectadors.

  • WHA

Després de la fallida econòmica de la WHL, diversos conjunts d’aquesta competició van passar a formar part del planter de la recent creada World Hockey Association, els Roadrunners van seguir amb el mateix nom i jugant a la mateixa arena (Arizona Veterans Memorial Coliseum), també van poder mantenir la mateixa plantilla; només el logotip va variar els seus colors i va veure afegida la silueta de l’estat d’Arizona. Esportivament parlant, els Correcamins van estar tres anys (des del 1974 fins al 1977) competint a la WHA, en la seva última campanya els resultats no van acompanyar ni tampoc la situació financera, cosa que va acabar en el cessament de les operacions de la franquícia.

Cromo de K. Murray en la seva etapa en els Roadrunners de la WHA | Sport Collectibles
  • CHL/PHL

Després de la fallida de la franquícia a la WHA, l’equip de Phoenix va ingressar (sense la major part dels jugadors) a la Central Hockey League, aquí va romandre dos mesos abans de la seva marxa a la Pacific Hoqckey League, en aquesta última va jugar fins al 1979 , moment en què tant l’equip d’Arizona com la mateixa lliga van tancar definitivament. La franquícia va utilitzar en mateix logo, sobrenom i arena que en la seva passada etapa a la WHA. Tant la CHL com la PHL eren lligues menors d’hoquei gel, nivell inferior a les dues competicions en què havien estat els Roadrunners.

  • IHL
Revista anual dels Roadrunners a la IHL | NBC

A finals dels vuitanta, els Roadrunners van viure una nova reencarnació, aquesta vegada a la International Hockey League, lliga menor nord-americana; en ella van competir fins al 1997 moment en què l’NHL va decidir expandir-se a Phoenix amb els Coyotes mitjançant la reubicació d’una ex franquícia precisament de la WHA, els Winnipeg Jets. Roadrunners i Coyotes només van estar un any ‘disputant-se’ els aficionats, situació que els Correcamins no van poder aguantar gaire més. El logotip va continuar sent el mateix, però la silueta de l’estat d’Arizona va desaparèixer i els colors es van canviar en relació amb les versions anteriors.

  • ECHL
Jugador dels Roadrunners en acció | ECHL.com

Després d’uns anys sense equip d’hoquei gel de lligues menors (l’últim van ser els Phoenix Mustangs de la WCHL), el propietari dels Phoenix Suns de la NBA va aconseguir una franquícia de l’ECHL, la qual va disputar les seves trobades de local al Talking Stick Resort Arena. Ja en la segona campanya en actiu, els nous Roadrunners es van afiliar amb els Yotes de l’NHL. En aquesta ocasió la franquícia no va ressuscitar amb el mateix logotip idèntic, sinó amb una versió més moderna encara que si amb els mateixos colors que la franquícia extinta de la WHA. Després de quatre anys d’existència cessarien les operacions dels Correcamins.

  • AHL

El 2016, els Arizona Coyotes van traslladar el seu afiliat a l’Amercian Hockey League a Tucson, ciutat de l’estat d’Arizona, per així tenir més a prop els seus jugadors cedits allà. Després de consultar-ho amb els fans, van decidir posar-li el sobrenom de Roadrunners a causa del seu gran significat entre la parròquia a l’hoquei gel de l’estat, el nou logotip es va inspirar en el dels Correcamins original però amb els colors dels Yotes.

Porter dels Roadrunners | Arizona Daily Star

És clar que l’hoquei gel professional al calorós estat d’Arizona no és cosa de dos dies ni de dues dècades, l’interès ve de molt lluny, i amb ell, el sobrenom dels Roadrunners. Aquest sobrenom ha sobreviscut a fallides de competicions, canvis de lliga, creacions de franquícies i reubicacions a altres ciutats, cosa que parla molt bé de l’estima que els vilatans amants de l’hoquei gel tenen per ell. Per això es podria afirmar sens dubte, que en cas de l’actual reencarnació dels Correcamins a l’AHL fracassi, d’aquí a més o menys anys un altre conjunt de Phoenix o voltants tornarà a adoptar el mateix sobrenom, igual que ha anat succeint a les darreres sis dècades amb diferentes franquícies.

Et pot interessar…

Click to comment

Leave a Reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

More in Història