Està clar que l’hoquei gel està evolucionant amb el temps en tots els sentits. Els jugadors són cada vegada més joves, el joc és més ràpid, hi ha molts més gols que a l’antiguitat i per descomptat, encara que l’hoquei sempre serà un esport físic perquè és la gran essència que té, cada cop es veuen menys baralles i els jugadors que només valien per això van desapareixent.
El que tenim ara són jugadors com Tom Wilson, que tot i no amagar-se si s’han de barallar, també són capaços de jugar en una primera línia del seu equip i fer-ho bé. Se’ls demana qualitat, ja no val només saber pegar bé un cop de puny.
En aquesta línia hi ha la figura de Matthew Tkachuk que va arribar a Florida amb les idees molt clares
Triat en la sisena posició del Draft del 2016, va arribar a Calgary amb la idea que podria ser un bon jugador i en definitiva una gran adquisició per a l’equip. No queda dubte que ho ha aconseguit quan la seva marxa va ser força plorada perquè se n’anava un playmaker que en la seva última temporada amb els Flames havia aconseguit 104 punts a l’equip.
Tkachuk és un jugador versàtil. Sap marcar i assistir de diverses maneres sense ser egoista amb el puck, a més de ser molt hàbil a l’hora de patinar. A més, segueix el ritme dels companys d’equip sense cap problema.
Però potser el més significatiu del jugador americà és com pot ser de ‘llefiscós’. Definit alguna vegada com una persona que remou el joc i que el porta en alguna ocasió fins a l’extrem, fa pensar que, si un equip com Florida ha donat tant per tenir el jugador en la seva possessió, és aquesta característica la que potser vegin com més definitòria.
Encara que l’hoquei gel evolucioni i porti el camí que cada cop sigui més net, aquests jugadors que tot i ser talentosos també revolucionen el joc i saben quan han de treure aquesta faceta més rabiosa al gel, són necessaris. Perquè quan un resultat en 0-0 i el partit no tira per enlloc, de vegades una petita tangana i a més fomentada per un jugador amb gran pes a l’equip, aconsegueix canviar les coses i alhora el resultat.
Els Florida Panthers venien de dues temporades en què s’havien establert a la llista dels millors equips durant la temporada regular. Quedant fins i tot primers de l’NHL a la temporada 2021-2022. Però a l’hora de la veritat, quan arribaven els partits de playoffs -on els gols escassegen i l’equip més ferri de vegades és el que passa encara que no tinguin més qualitat-, la sensació és que els Panthers no sabien gaire bé a que jugaven. Col·loquialment podríem dir que l’equip de Florida tenia “sang d’orxata”, i que millor que un jugador com Tkachuk que sap especiar de vegades els partits en els moments més durs per liderar el grup i canviar una mica la mentalitat dins de l’equip.
Un jugador com Tkachuk sap especiar de vegades els partits en els moments més durs per liderar l’equip i canviar una mica la mentalitat dins del grup
I encara que fa relativament poc (una temporada i mitja) a l’equip és fàcil treure conclusions del traspàs realitzat per Florida, sembla que una mica de raó tenien després d’arribar a una final i sumar 109 punts. En aquestes primeres campanyes (amb Tkachuk a la plantilla) hem vist un equip que tot i anar perdent no deixava de barallar-se. Que quan les coses s’han posat una mica més difícils l’equip en general ha llençat, amb jugadors importants lesionats o sense. I això és el que fa de debò un equip guanyador de la Stanley Cup.
Et pot interessar…
Cargando ...
