Des d’aquell horrorós lockout al 2004-2005, hem tingut 4 equips que es podrien considerar dinasties o a prop de ser-ho… Pittsburgh Penguins, Chicago Blackhawks, Los Angeles Kings i Tampa Bay Lightning, i no incloc els Red Wings perquè els seus millors moments al meu entendre van ser durant a finals dels 90 i principis del 2000. Avui estudiarem una mica com es va convertir la franquícia perdedora de Pittsburgh Penguins en una màquina de picar carn gràcies a Gary Bettman, Sidney Crosby.
Aquells Penguins semblaven prendre el rumb dels Edmonton Oilers de final de la primera dècada dels 2000, habitual equip de loteria, amb rosters lamentables i amb constants rumors de reubicació de la franquícia. Però de la mateixa manera que els Oilers han seguit fent pena durant 15 anys (últimament menys), els Penguins van tenir un canvi instantani gràcies a dues superestrelles, entrenadors que van donar allò que l’equip necessitava en el moment adequat i bons moviments demostrant ambició i mentalitat guanyadora.
Rumors de canvi de franquícia
Si mirem els darrers 5 anys abans del lockout aquests són els resultats de Pittsburgh:
| 1999/00 | 2000/01 | 2001/02 | 2002/03 | 2003/04 |
| Derrota a la final de conferència | Derrota a segona ronda | Posició 25/30 | Posició 29/30 | Posició 30/30 |
Però a què es deu aquest canvi de resultats de franquícia competitiva a arrossegar-se pel gel?
- Traspàs de Jaromir Jagr als Washington Capitals a canvi de 3 peces insignificants
- Declivi per lesions de Mario Lemieux
- Múltiples canvis a l’equip d’entrenadors
- Marxa de l’altre únic jugador talentós que els quedava, Alexei Kovalev
Els millors productes dels Penguins by Fanatics a només un sol clic de distància.
L’any 2003-2004 el panorama per a Pittsburgh era desolador, amb un roster en què el seu millor jugador era Alexei Morozov i en què no hi havia ni una brisa d’esperança. Els rumors de canvi de franquícia eren constants i el propietari de Blackberry, Jim Balsillie va arribar a un acord per comprar la franquícia el 2005-2006 per 175 milions de dòlars. Un dels termes a la compra era que la franquícia podia ser reubicada sinó s’arribava a un acord per reemplaçar l’estadi dels Pens The Igloo. Aquesta clàusula no agradava al grup gestor de la franquícia i al final es va trencar l’acord de compra.
- Reconstrucció des del draft
La reconstrucció dels Penguins es va llaurar des d’aquell mític draft del 2003 en què van seleccionar Marc-Andre Fleury amb el pick #1. Ja tenien la primera peça al seu puzle, un porter all-star.
El següent any van escollir amb el pick #2 Evgeni Malkin, una bona consolació a no poder escollir Alexander Ovechkin. En aquest mateix draft també van escollir Alex Goligoski que va acabar jugant un parell d’anys a Pittsburgh a bon nivell i es va acabar consolidant com un bon defensa a la lliga.
- El draft que va reviure a la franquícia
El draft del 2005 va ser el que va transformar la franquícia del tot. Com que no hi va haver temporada aquell any es va modificar el procés de loteria. Es va atorgar un sistema en què hi havia diferents percentatges d’èxit segons aquests criteris: 3 boles pels 4 equips que no havien arribat a playoff en els darrers 3 anys (Pittsburgh, Buffalo, Columbus i Rangers). 2 boles per a aquells equips que havien entrat a playoff una vegada els últims 3 anys o havien guanyat la loteria (Florida, per exemple). La resta d’equips només tenien una bola a la loteria. Això significava que Pittsburgh tenia un 6,25% de possibilitats d’emportar-se el gat a l’aigua, i els equips amb una bola, un 2%. Realment no era una diferència significativa.
Pittsburgh va guanyar la loteria, i amb això un dels prospects amb més hype de la història. Un prospecte que es va acabar convertint-se en un dels 10 millors jugadors de la història de la lliga. I tothom parla de Sidney Crosby, però poc es diu que a la tercera ronda també van escollir la seva defensa franquícia, Kristopher Letang.
I com qui no volia, en 3 anys Pittsburgh ja tenia els seus dos forwards generacionals, un defensa franquícia i un porter all-star.
Tot i la incorporació de Crosby i la firma de Sergei Gonchar l’equip encara seguia sent molt fluixet (Malkin estava a Rússia, Fleury necessitava més rodatge) i van acabar la temporada 2005-2006 en penúltim lloc només darrere dels St Louis Blues. Amb el pick #2 van escollir Jordan Staal que es va convertir en un dels millors 3C dels últims temps, l’equip ja estava llest per als playoffs.
- 2006-2007, primers playoffs
Aquesta temporada marca el començament de Pittsburgh com una franquícia temible. Evgeni Malkin ve des de Rússia i fa 85 punts en 78 partits. Sidney Crosby en tan sols la seva segona temporada a la lliga es converteix en el millor jugador del món amb 19 anys i fa 120 punts en 79 partits (la seva millor temporada a nivell estadístic) i els fitxatges veterans com Mark Recchi i Sergei Gonchar aporten la veterania necessària a un equip tan jove. Aquell any perden en primera ronda contra Ottawa en 5 partits però aquells Penguins havien provat els playoffs i venient a per més.
- 2007-2008, primeres finals
Evgeni Malkin i Sidney Crosby tornen a dominar la lliga. Es fitxa Petr Sykora per millorar el top-6 i Kristopher Letang comença a fer els seus primers passos a la’NHL. A més, es fitxa al trade deadline una superestrella amb el nom de Marian Hossa. Aquests temibles Penguins arriben a les finals de l’NHL i perden en 6 partits contra Detroit que tenia un equip gairebé imbatible.
- 2008-2009, Stanley Cup
Després d’una temporada que estava sent decebedora amb 27 victòries i 30 derrotes, els Penguins decideixen acomiadar el seu entrenador i fitxar Dan Bylsma. El canvi és instantani i els Penguins marxen amb un parcial de 18 victòries, 3 derrotes i 4 més a la pròrroga. I el momentum continuaria als playoffs. S’imposen en 6 partits a Philadelphia, en 7 a Washington en una sèrie espectacular entre Ovechkin i Crosby. Atropellen uns Hurricanes amb Evgeni Malkin passant per sobre dels seus rivals i s’imposen en 7 partits als Detroit Red Wings, amb dues victòries d’infart al game 6 i 7. Els Penguins ho havien fet, campions.
- 2009-2014
Durant els 5 següents anys els Chicago Blackhawks i Los Angeles Kings van dominar l’oest i la lliga. Pittsburgh va ser equip de playoff tots aquests anys, però no va aconseguir arribar a les finals en cap. Havien perdut alguns dels seus jugadors més veterans però Letang s’havia convertit en una estrella i mantenien el mateix bloc de superestrelles. Pausa per lesió de Crosby inclòs. Havien fitxat Chris Kunitz i Patric Hornqvist i l’equip seguia sent competitiu, i el que la segueix aconsegueix.
- 2015 i 2016, doblet de Stanley Cup
Aprofitant que les dues franquícies dominants a l’oest ja estaven al seu ocàs els Pens van aprofitar i van fer els moviments necessaris per fer el pas extra que els estava faltant en playoffs. Van fitxar Phil Kessel i Nick Bonino, i en defensa Dumoulin els va donar la solidesa que faltava a l’equip. I, potser, més important que qualsevol fitxatge, va ser la destitució de Mike Johnston i el fitxatge de Mike Sullivan, que encara segueix entrenant els Penguins i la qual cosa ja diu molt de les seves capacitats com a entrenador. Es van convertir en la nèmesi d’un Ovechkin que tremolava cada cop que s’enfrontaven en playoffs i van aconseguir batre Nashville Predators i San Jose Sharks, respectivament.
- El draft va continuar donant els seus fruits
De totes maneres, per molt bones que siguin les 4 peces esmentades anteriorment i que han estat la base de l’equip per tant de temps, no és suficient per portar un equip a l’èxit si no entra més talent a la franquícia, i els Pens han aconseguit això a través del draft. Al 2010 van escollir Bryan Rust, ara mateix jugador que comparteix minuts amb Crosby habitualment. Al 2012 van escollir Matt Murray i Oskar Sundqvist. Murray va ser clau en els seus dos campionats del 2015 i del 2016, i el segon va ser utilitzat per reforçar-se en aquests mateixos campionats, i més tard s’ha convertit en un jugador espectacular als playoffs pels Blues. Al 2013 van escollir l’actual porter titular, Tristan Jarry, i Jake Guentzel, un altre davanter all-star per acompanyar Crosby i Malkin.
¿I ara?
Els últims anys no estan donant fruits al draft i cada vegada es veuen més a prop els temps foscos per a aquesta franquícia quan es retirin Crosby i Malkin… la qüestió és… donaran un últim cop sobre la taula?
Et pot interessar…
Cargando ...
