El 1991 el draft de l’NHL va tenir com a figura principal Eric Lindros, que acabaria jugant als Quebec Nordiques, però per a la segona plaça, que corresponia als San José Sharks que estaven vivint el seu draft d’expansió, hi va haver diversos candidats com Scott Niedermayer , Scott Lachance o Peter Forsberg no obstant això l’elegit va ser el canadenc Pat Falloon. El de Foxwarren ho tenia tot per ser la gran referència del recentment creat equip californià, però va acabar sent una de les decepcions més grans de la dècada.
El d’ala destra nascut a Manitoba va començar a destacar a l’hoquei gel sent un xaval i tal com va reconèixer en una entrevista a The Athletic fa uns anys, a l’edat de 12 anys ja tenia clar que volia arribar a l’NHL.
Etapa als Spokane Chiefs
Als 16 anys li va arribar l’oferta dels Spokane Chiefs, un equip de la ciutat del mateix nom a l’estat de Washington. Falloon no s’ho va pensar dues vegades i es va incorporar a l’equip que competia a la Western Hockey League.
Els números amb l’equip nord-americà van ser, senzillament, extraordinaris. A la temporada 88-89 va signar 78 punts en 72 partits en el seu debut a la WHL. A la campanya següent se’n va anar fins als 71 partits disputats amb 60 gols i 64 assistències per a un total de 124 punts. I si això ja era una veritable barbaritat, les dades de la temporada 90-91 van ser una bogeria.
Els seus números amb els Chiefs van ser espectaculars, obrint els ulls als escoltes de l’NHL
A diferència dels anys previs, en aquesta temporada només va disputar 61 partits però va aconseguir 64 gols i 74 assistències per sumar la barbaritat de 138 punts. Amb aquests números era lògic que els San José Sharks, que debutarien a la’NHL la temporada següent, s’hi fixessin per liderar el seu primer projecte.
Debut a l’NHL
L’arribada de Falloon a la National Hockey League no va ser dolenta. De fet, va ser força consistent i positiva. Va disputar 79 partits, va aconseguir 25 gols, va repartir 34 assistències i se’n va anar fins als 59 punts. Per posar-ho en perspectiva, el seu any de debut a l’NHL el número 1 del draft del 1991, Lindros, va sumar 75 punts i altres llocs alts d’aquell draft com Niedermayer (40 punts) o Peter Forsberg (50) van signar pitjors dades en el seu any de debut.
No semblava que Falloon fos un fracàs a l’inici de la temporada 92-93, la seva segona a l’NHL. De fet, la projecció que hi havia el 10 de gener era que faria 56 punts. Tot i això aquell dia en el partit que va enfrontar els Sharks i els Ottawa Senators acabaria marcant un abans i un després en la seva carrera. Una càrrega, una mala caiguda al gel i una dislocació a l’espatlla de tal magnitud que es van necessitar fins a tres metges per col·locar-lo al seu lloc un altre cop.
Una mala decisió
El principal problema no va ser la lesió, sinó la decisió que després va prendre Pat Falloon. Li van oferir que estigués de baixa perquè l’espatlla es curés completament i després anar a rehabilitació o passar per quiròfan per reparar el cartílag. El de Foxwarren va decidir sotmetre’s a la cirurgia i aquesta, malauradament, va sortir malament. Falloon mai va tornar a ser el mateix i fins i tot actualment encara té dolor a la seva espatlla. Les ganes per reaparèixer com més aviat millor i el pes de ser la cara d’una franquícia jove el van empènyer a prendre aquesta decisió.
Tot i això, Falloon va intentar canviar el seu estil de joc per tenir una mica menys de contacte i poder protegir la seva espatlla però no va tornar a les estadístiques prèvies a la lesió. Tot i això el de Manitoba acabaria disputant 573 partits a l’NHL en què aconseguiria 143 gols i repartiria 179 assistències per a un total de 322 punts. I ho faria amb els San José Sharks, els Philadelphia Flyers, els Ottawa Senators, els Edmonton Oilers i els Pittsburgh Penguins.
Últims anys en actiu
Al marge de les lesions hi va haver un aspecte més que va marcar la carrera de Falloon a l’NHL i va ser el sobrepès, de fet en to despectiu li deien ‘Fat Balloon’, que seria una cosa així com ‘bola de greix’ (literalment bola grossa) jugant amb el seu nom i cognom.
Fora de la temporada no existia control sobre el que es menjava ni tampoc hi havia una rutina de treball físic
Com ell mateix va reconèixer en una entrevista, en els seus anys a l’Spokane Chiefs i als Sharks no va cuidar gaire la seva alimentació i tampoc des del club li van dir res. “Bevíem cervesa i menjàvem pizza” reconeix. A més fora de la temporada no existia control sobre el que es menjava ni tampoc hi havia una rutina de treball físic per mantenir el nivell sinó que fins que no tornaven als campaments de pretemporada, el treball físic brillava per la seva absència.
Després d’una temporada a l’HC Davos de Suïssa, Pat Falloon va decidir tornar on havia estat feliç: Foxwarren per jugar als Foxwarren Falcons de la North Central Hockey League, l’equip del seu poble. I no parlem d´un poble gran. A Foxwarren hi viuen al voltant de 80 persones i la base de la seva economia és el cultiu del blat i la canola (d’on surt l’oli de colza). Tornant a l’hoquei gel, Falloon va ser el màxim golejador de la lliga durant diverses campanyes i va ajudar els Falcons a conquerir el títol de la NCHL durant sis temporades consecutives fins que en la 07-08 el triomf va ser per als Roblin Northstars i va suposar l’adéu a les pistes del jugador de Manitoba.
Vida rural
Un cop retirat de l’hoquei gel, Falloon va tenir una breu incursió al món dels entrenadors però no va quedar content amb l’experiència i va decidir dedicar-se al que li agrada més: el seu camp de cultiu. I des de llavors viu allunyat dels focus i del nivell mediàtic que suposa l’NHL i més quan ets la gran estrella d’un equip en expansió com van ser aquells San José Sharks del 1991. Ell diu que és feliç vivint al petit Foxwarren i bregant amb el dur treball del camp.
I en veure imatges del poble un pensa que si un dia es cansa del món i la societat el derrota fins a l’esgotament extrem, un dels llocs que triaria com a retir espiritual seria, probablement, Foxwarren.
Et pot interessar…
Cargando ...
