La ciutat de Nova York sol encarnar, millor que qualsevol altra ciutat nord-americana, l’anomenat somni americà, aquest ideal que indica que als Estats Units és possible tenir èxit i prosperar a la vida i fins i tot assolir estaments socials més alts. No obstant això aconseguir aquest ‘somni’ és força complicat. I al món de l’hoquei passa el mateix.
Aquesta és la història d‘un equip que va ser el pioner de l’hoquei gel professional a la ciutat de Nova York però que al cap d’uns anys en què va passar sense pena ni glòria va acabar desapareixent. Ells són els New York Americans i van arribar a la NHL el 1925. El seu aterratge va ser, diguem-ne, estrany. Els Hamilton Tigers havien estat expulsats de la Lliga després d’una vaga dels seus jugadors en què demanaven millores als seus contractes i en les seves condicions.
A la temporada 28/29 els Americans es van ficar als playoffs per primera vegada
Això va fer que un contrabandista d’alcohol durant els anys de la Llei Seca, Bill Dwyer, es fes amb els drets federatius de tots els jugadors dels Hamilton Tigers i traslladés la franquícia a Nova York perquè juguessin al Madison Square Garden, inaugurat a aquest any de 1925. Malgrat comptar amb els jugadors de l’equip de Hamilton, l’NHL no ho va considerar un trasllat de la franquícia i només va quedar com una nova franquícia a la competició.
Turbulències als anys 30
L’any del debut dels Americans va tenir llums i ombres. Les ombres van ser, indubtablement, els pobres resultats que va aconseguir l’equip novaiorquès, que amb prou feines va ser capaç d’aconseguir un rècord de 12 victòries, 22 derrotes i 4 empats. La llum va arribar des de la grada. El Madison Square Garden va presentar una notable assistència durant tota la temporada i això va fer que per al següent curs es fundés un segon equip d’hoquei sobre gel a la ciutat sota el nom dels New York Rangers.
L’arribada del nou equip novaiorquès no va asseure bé els Americans. I més quan a la temporada 1927/1928 els Rangers van aconseguir proclamar-se campions de l’Stanley Cup. Va ser el primer club nord-americà a aconseguir-ho. Això va ser un cop molt dur per als Americans, que precisament es deien Americans amb l’objectiu d’unir el sentiment pro-nord-americà en un esport dominat per canadencs. A la temporada 1928/1929 van ser capaços de classificar-se per als playoffs gràcies a les bones actuacions de Roy Worters, que fins i tot es va alçar amb el Trofeu Hart sent el primer porter a aconseguir-ho.
Amb l’arribada de la dècada dels anys 30 la situació del club va empitjorar considerablement a causa dels seus problemes econòmics. El final de la Llei Seca va suposar el final d’una època de bonança econòmica per a Bill Dwyer, qui havia fet fortuna traficant amb alcohol durant aquests anys, i el 1936 va decidir vendre l’equip. A més, la Gran Depressió havia suposat una frenada a l’economia nord-americana de la qual no es van lliurar els Americans ja que Dwyer no va trobar comprador a causa de la delicada economia que tenia l’entitat. I això que aquella temporada van ser capaços de classificar-se per disputar els playoffs per segona vegada en la seva història.
Red Dutton, el salvador
Red Dutton, qui havia estat jugador dels Americans i era directiu de la lliga, es va posar al capdavant de l’equip i va aconseguir que l’entitat novaiorquesa tingués els millors anys. Entre 1937 i 1940 l’equip es va ficar en playoffs en tres temporades consecutives, fins i tot en la primera van assolir les semifinals on van caure amb els Chicago Blackhawks. Però novament el somni dels Americans es va frenar en sec a causa de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, que va provocar que molts dels seus jugadors abandonessin l’equip per enrolar-se a les files de l’exèrcit canadenc, que estava involucrat en el conflicte bèl·lic. Això va fer que l’equip signarà la pitjor de les campanyes el curs 40/41 quan els seus registres van ser de 8 victòries, 11 empats i 29 derrotes.
Fi del somni
La temporada 41/42 va veure com els New York Americans es van canviar el nom pel de Brooklyn Americans ja que tenien la intenció de mudar-se al famós barri novaiorquès per disputar els seus partits, però la falta d’un recinte que reunís les condicions necessàries els va forçar a continuar disputant els seus partits al Madison Square Garden. Aquest any l’equip va finalitzar cuer després d’haver aconseguit 16 victòries, 3 empats i 29 derrotes i després de vendre diversos dels seus jugadors va anunciar una aturada fins al final de la Segona Guerra Mundial.
Abans de desaparèixer, els Americans van intentar mudar-se a Brooklyn, encara que sense pista disponible la idea no prosperaria
L’objectiu era guanyar temps per trobar nous patrocinadors, no generar despeses perquè el deute no augmentés i esperar que la guerra finalitzés. No obstant això quan la Segona Guerra Mundial va arribar al final l’NHL va decidir organitzar el sistema de Lligues amb sis participants, els anomenats Original Six, i va deixar fora els New York Americans, que d’aquesta manera van posar punt final a la seva trajectòria i al ‘somni americà’ que va acabar de forma abrupta i, perquè no dir-ho, tenint poc de somni i molt de malson.
Et pot interessar…
Cargando ...
