La Copa Stanley és la culminació de la temporada a l’NHL i estem parlant d’un dels trofeus més importants que hi ha, amb més curiositats i anècdotes al llarg de la seva història i segurament el més bonic del món de l’esport. Des d’NHLmania us explicarem una mica de la seva història, llegat, anècdotes i altres coses relacionades amb aquest trofeu.
Lord Stanley de Preston, Governador General de Canadà el 1892 és la persona que dóna nom a aquest desitjat trofeu al món de l’hoquei. Nascut el 1841 un 15 de gener, aquest ciutadà Britànic Canadenc que va arribar a ser el setzè Comte de Derby i que va ser un prestigiós polític és el “culpable” de portar la Copa Stanley al món de l’hoquei gel quan el 1892 en un viatge a Londres va comprar en un mercat la copa original per no més de 10 dòlars.
Els equips professionals no van poder alçar-se amb aquest trofeu fins al 1907, quan els Montreal Wanderers es van declarar professionals i van aixecar l’Stanley Cup.
Preston i la seva família s’havien enamorat de l’hoquei sobre gel uns anys abans, de manera que quan va aconseguir aquesta peça, va decidir que donaria la copa cada any a cada equip d’aficionats que aconseguís quedar campió al Canadà en aquells anys. Podem dir que els equips professionals no van poder alçar-se amb aquest trofeu fins a 1907 on els Montreal Wanderers es van declarar professionals i van aixecar l’Stanley Cup. Més tard el 1926 es va acordar que aquest trofeu seria de forma no oficial el trofeu per al campió i el 1947 es va decidir que seria el trofeu oficial de l’NHL.
Amb gairebé 16kg de pes i 90cm d’alçada, avui dia hi ha tres Stanley Cups. L’original és al Saló de la Fama de l’Hoquei gel. N’hi ha dues més. Una és la que veiem a les celebracions i al lliurament de trofeus de l’NHL. És la que tothom vol tenir i la que s’exhibeix i a causa de tot això és on entra la tercera rèplica de la copa ja que al llarg de les celebracions, la copa arriba a patir un desgast i s’ha de fer una “posada al punt” cada x temps. És aquí on la darrera rèplica entra en escena. Des dels seus inicis, la copa ha anat evolucionant en pes i geometria. Les mides actuals no són les originals.
És l’únic trofeu del món de l’esport on cada jugador pot passar 24 hores amb ell i fer el que li doni la gana dins d’unes normes. Aquesta tradició la van dur a terme per primera vegada els Pittsburgh Penguins el 1993. També és l’únic trofeu on té un guardià, Philip Pritchard que al llarg de l’any i des del 1991 i sobretot a les celebracions, té cura de la copa i té sempre l’última paraula per decidir com va passar amb Dominic Hašek el 2002, quan Philip va demanar que es tragués de la piscina el trofeu, s’assequés i es guardés.
És l’única copa que no se’n fa una per a cada temporada. Cada any s’inscriuen els noms de l’equip guanyador de l’NHL i per deixar prou lloc, se’n van eliminant els més antics. Actualment hi ha més de 2.300 noms inscrits dels quals 18 són dones. La copa ha viatjat per molts llocs al llarg dels EUA i Canadà, Europa, fins i tot el 2007 va viatjar a Kandahar per donar una sorpresa als soldats.
Al llarg de la seva història, la copa Stanley ha passat per tota mena de situacions diverses a l’hora de les celebracions. Intents de robatori, caigudes, abandonaments, ha servit de bateig, de plat de menjar i un nombre llarg de celebracions. Això sí, actualment la copa és dels objectes més nets que existeixen ja que en diversos estudis no s’han trobat gaire més de 400 bacteris, que pot sonar a exagerat però qualsevol taula d’escriptori d’una oficina pot albergar-ne més de 8.000 .
Et pot interessar…
Cargando ...
