Avui dia, veure jugadors Russos a l’NHL és una cosa habitual. Les estrelles d’aquest país estan a l’ordre del dia a la millor lliga del món. Però perquè els Ovechkin, Shestyorkin, Malkin i companyia arribessin d’una manera més senzilla que els seus antecessors, van haver de passar un cúmul de coses perquè les estrelles de l’esport Rus poguessin emigrar al Canadà i als EUA en una època en què la Guerra freda i un Comunisme dur era el dia a dia, la cosa no va ser senzilla.
La mort de Kharlamov el 27 d’agost del 1891 podíem tractar-lo com l’inici de les desavinences dels jugadors Russos amb el seu entrenador, cos tècnic i polítics del país. Fins aleshores ningú no s’havia atrevit a plantar cara als de dalt. Al cap i a la fi els jugadors Russos eren tractats com si estiguessin a l’exèrcit i el comunisme en aquella època no permetia rebel·lions.
Ja esmentem a l’article anterior sobre la història de Rússia a l’hoquei gel que una de les reaccions després de les Summit Series, va ser veure per part dels jugadors Russos l’estil de vida fora de les fronteres del seu país, en aquest cas Canadà. Si sumem les conseqüències de l’accident de Kharlamov, el que va passar amb Vladislav Tretiak en amagar-li una oferta dels Montreal Canadiens i l’or aconseguit el 1984 on havent guanyat i on diversos jugadors van decidir abandonar la selecció, la rebel·lió dels més joves (una cosa impensable) s’havia engegat.
Al 1985, Mikhaïl Gorbatxov revolucionava el país i donava inici a la Perestroika i “alliberava” els seus ciutadans i entre ells els jugadors d’hoquei que veien l’oportunitat d’emigrar al Canadà i als EUA. Però no seria una tasca fàcil. Una icona de la llibertat dels jugadors Russos va ser “Slava” Fetisov, i és considerat la primera persona que va plantar cara al poder Rus per complir el seu somni de jugar a l’NHL. La lluita de Fetisov per arribar a jugar als EUA va ser diga d’una pel·lícula d’espies, traïcions, coaccions i algun heroi com ho va ser Lou Lamoriello, General Manager dels New Jersey Devils, que poc després d’entrar a l’entitat es va proposar portar a Slava al seu equip.
Després de diverses promeses a Slava, el desembre del 1989 i de tornada a Rússiak després de jugar una sèrie de partits als EUAk i després de veure com tornaven a trair-lo, Fetissov va declarar davant un periodista que no tornaria a jugar per a Tikhonov. Aquesta frase va portar un gran enrenou esportiu i polític, ja que era la primera vegada que un jugador feia una cosa així en obert. Les reaccions no es van fer esperar i Slava va ser titllat com a traïdor i va acabar abandonant la selecció. Però si alguna cosa va portar tota aquesta valentia del futur guanyador de dos Stanley Cup, és veure com els seus companys en la seva quasi totalitat, van fer pública la decisió de si no es readmetia Slava a l’equip, es negarien a jugar el Campionat del Món del 1989 .
Aquesta decisió era una cosa impensable fa anys enrere, a l’època de la “Tirania de Tikhonov” i sobretot havent deixat fora els últims anys els veterans jugadors Russos. Slava va ser readmès com a capità i van aconseguir guanyar l’or. Però seguien posant traves al somni americà i el jugador nascut a Moscou va prendre la decisió de demanar una reunió amb el ministre de defensa Rus per demanar llibertat. Setmanes més tard d’una tensa reunió, Slava va ser alliberat del seu contracte de 25 anys amb l’exèrcit rus i així poder posar rumb l’u de juliol de 1989 als EUA per jugar a hoquei gel i ser el primer ciutadà Rus a aconseguir la “llibertat ”.
Tot això va portar el desembarcament de diversos jugadors Russos a l’NHL i es van obrir les portes per a les futures estrelles que avui dia ja militen a la millor lliga de l’hoquei gel mundial. Encara que sembli rar, Slava no va ser el primer jugador a arribar al gel americà des de Rússia, aquest honor el té Victor Nechayev que va jugar diversos partits amb Los Angeles Kings a l’octubre de 1982. Però aquesta és una història que explicarem en una altra ocasió.