Les pel·lícules en els quals dues persones es canvien de cos no són res nou. És un concepte que ha funcionat molt bé en comèdies com The Hot Chick o Freaky Friday. La pel·lícula que us porte hui segueix una premissa similar, però és molt millor perquè té un element que simplement augmenta la qualitat de qualsevol producte: l’hoquei!
The Swap és una pel·lícula dels Estats Units de 2016 dirigida per Jay Karas que es va emetre directament en Disney Channel. Aquesta combinació de comèdia adolescent, esports i fantasia narra la història de Ellie (Peyton List), una gimnasta que intenta compaginar els entrenament amb una mare sobreprotectora, un pare absent i l’abandó de la seua millor amiga per una xica nova molt desagradable; i Jack (Jacob Bertrand), el xicotet d’una família d’estreles de l’hoquei, que pateix la pressió per superar les proves per a entrar en l’equip que entrena el seu pare (que tan sols sap mostrar afecte enviant frases motivacionals per missatge) i al dolor per la pèrdua de la seua mare. I, per si no fos prou, és incapaç de parlar amb les xiques.
Bé, centra’t. Primer, l’equip de l’institut, després admissió en la universitat de Boston i després triat per a jugar en els Bruins.
Quan els dos acaben per casualitat junts en la infermeria del col·legi i acaben discutint sobre qui té la vida més fàcil, els xics o les xiques, els seus telèfons mòbils (que són màgics per coses) els concedeixen el desig de posar-se en lloc de l’altre. Llavors, hauran d’enfrontar-se a problemes que els són aliens, desembolicar-se en situacions socials completament diferents a les habituals i, sobretot, ajudar l’altre a tirar avant i no fracassar. I, potser, en el procés, aprendre alguna cosa sobre ells mateixos.
Està be? La veig o no?
La pel·lícula és molt divertida. He d’admetre que els acudits són un poc bàsics, però és que el públic objectiu és una xiqueta de 14 anys (i jo, que tinc 32 i adore les pel·lis fetes per a la televisió). És una història senzilla i que abusa un poc dels estereotips entre xics i xiques, però té un missatge bonic i està entretinguda. A més, les escenes d’hoquei estan fanfarrones, podem veure part de l’entrenament fora del gel, cosa no tan comuna, i s’usa bastant el llenguatge típic dels jugadors d’hoquei (com «salad» per al pèl).
Encara que l’explicació de per què es compleix el seu desig al principi és un poc simple i absurda, no és el principal de la pel·lícula. Al final, tampoc veiem aquestes pel·lícules pel realisme extrem. Això sí, parlant de realisme, punt positiu per usar adolescents de veritat per a la pel·lícula. Disney no sol pecar tant d’això, és veritat, però això d’actors de 30 anys fent de xavals de 15 està molt vist.
Us deixe ací el trailer, en castellà.
Et pot interessar…
Cargando ...
