Abans de començar amb aquesta ressenya, us explicaré dues anècdotes personals.
Els meus pares no saben gaire d’hoquei gel. De fet, només saben que m’agraden els Pittsburgh Penguins i que als 90 jugava amb ells un jugador txec que es deia Jágr, cosa que saben perquè van fer un viatge a Txèquia i els vaig dir que a veure si em podien portar alguna cosa. Bé, doncs un dia aquest estiu hi havia el meu pare reunit amb un grup d’estudiants txecs d’intercanvi i per guanyar-se’ls se li va acudir comentar que sabia que hi havia un jugador txec molt bo, Jágr. Immediatament, tots els xavals es van emocionar i van començar a parlar entre ells, il·lusionats que Jágr fos conegut fins i tot a l’estat espanyol.
Seguiu aquí? Us prometo que està relacionat amb la pel·li i que la segona anècdota és més curta.
A principis de juliol vaig estar de viatge a Txèquia, visitant una amiga d’allà. Al passadís del seu edifici, des de la porta fins a l’ascensor, els veïns havien posat un munt de quadres. Entre ells, un de Dominik Hašek.
El documental
I tot això és rellevant perquè avui us parlaré de The Nagano Tapes, un documental sobre l’equip txec que va guanyar l’or a Nagano el 1998, els primers Jocs Olímpics en què van participar els jugadors de l’NHL.
És la història que explica que, gairebé 30 anys més tard, xavals que no eren ni una idea al cap dels seus pares durant aquesta cerimònia de medalles s’emocionin davant la simple menció de Jágr (sé que va fer més coses i que segueix jugant a el seu país, però aquesta victòria va refermar la llegenda). Que justifica que algú tingui un quadre d’un porter al passadís del seu edifici. Que fa comprensible que la meva amiga, a qui l’esport tant li fa, sabés immediatament de què li parlava quan li vaig dir que hi havia «un documental sobre Nagano», i que volgués veure’l amb mi.
Aquest documental produït pel Canal Olímpic narra en 70 minuts l’inusual èxit d’aquest equip pel qual ningú no apostava en uns Jocs on tothom esperava una victòria del Canadà de Gretzky, d’un equip nord-americà ple d’estrelles de l’NHL o de uns russos que seguia mantenint l’estil i la disciplina que havien concedit nombroses victòries al conjunt soviètic durant anys. I els txecs van aconseguir vèncer tots aquests equips, un darrere l’altre.
A més, la pel·lícula presenta el context sociopolític del país, que feia solament 10 anys era només una part de la República Socialista Txecoslovaca i que en feia 30 havia estat envaït per l’URSS després d’un intent del govern comunista txecoslovac per democratitzar el país (la Primavera de Praga del 1968, motiu pel qual Jágr porta el 68).
Sorprenent a propis i estranys, Txèquia es va alçar amb el primer or olímpic amb participació de l’NHL
Inclou entrevistes i comentaris d’alguns dels protagonistes d’aquests jocs, no només de l’equip txec, com Wayne Gretzky, Pavel Patera, Brett Hull, Martin Reichel, Martin Rucinsky, Petr Svoboda (que va marcar el gol que va fer l’or al seu país) ), Járomir Jágr, Dominik Hašek i Theo Fleury. A més, la qualitat de les imatges dels partits és boníssima.
És impossible no emocionar-se per la victòria d’un país petit on ningú no creia, igual que és impossible no pensar en la importància que tenen les Olimpíades per als jugadors, vinguin d’on vinguin i juguin on juguin. I per als espectadors, que no sempre tenim l’oportunitat de veure els millors jugadors de tot el món reunits en un torneig així.
Així que, mentre posem espelmes perquè els jugadors de l’NHL puguin tornar a jugar a les Olimpíades, podeu veure aquest documental aquí amb subtítols en castellà.
Et pot interessar…
Cargando ...
