En la meua última entrada us vaig parlar de Goon, una pel·lícula que m’encanta i que he vist moltíssimes vegades. Hui us porte la seua segona part, Goon 2: Last of the Enforcers (L’últim dels enforcers).
En esta pel·lícula, estrenada en 2017, Jay Baruchel torna com a escriptor (amb Jesse Chabot), i debuta com a director. En el repartiment, Seann William Scott, Alison Pill i Marc-André Grondin reprenen els seus papers protagonistes com Doug, Eva i Xavier. També tornen Liev Schreiber com a Ross, l’enforcer llegendari al qual s’enfronta Doug en el clímax de la primera part, i gran part de l’equip. A més, a l’elenc principal s’uneix Wyatt Russell en el paper de Anders Cain.
Com a l’anterior pel·lícula, esta té molts cameos de jugadors actuals i retirats (i jugadores!). En l’hora i mitja que dura la pel·lícula podem veure a Tessa Bonhomme, Tyler Seguin, Michael Del Zotto, Brandon Prust, George Parros, Colton Orr i Georges Laraque.
La història
Un temps després dels esdeveniments de la primera pel·lícula, un Doug lesionat en una baralla decideix retirar-se i buscar-se una feina més estable per a preparar-se per al naixement del seu fill. Mentre Doug intenta acostumar-se a la seua nova trista vida, l’equip té problemes sense ell, la qual cosa porta a l’amo a buscar jugadors nous, entre ells, el seu fill, que resulta ser el que va lesionar Doug i que té problemes de control d’ira (entre altres coses).
«Aleshores evoluciones, canvies el teu joc, fas el que has de fer amb el temps que tens. Si no, t’extingeixes. Evolucionar o extingir-se. Estàs llest per extingir-te?»
Xavier Laflamme
Doug haurà de trobar-se ell mateix, reconéixer qui és i què vol fer amb la seua vida, i l’equip haurà d’esforçar-se per tornar a ser el que eren.
Em va agradar o no?
La pel·lícula s’assembla moltíssim a la primera part: manté el tipus d’humor bast i el nivell de violència. No obstant això, el que resultava cridaner i fins a tot nou en l’anterior, en esta es fa una mica repetitiu. La trama no té la mateixa força que l’anterior, per la qual cosa l’equilibri entre favades divertides, violència i una història que enganxe i emocione alhora no es manté. A més a més, no aporta cap informació nova d’interés sobre els enforcers.
En general, és una pel·lícula que està bé per a veure-la una vegada i passar l’estona, però no puc dir que complira amb les meues expectatives. No està a l’altura de la primera part y reforça la idea que l’hoquei gel no és més que violència i baralles.
Això sí, he de reconéixer que intentar trobar tots els cameos de la peli és molt divertit. Si la veieu, em conteu si els hi heu trobat tots.