Fa uns dies es va fer viral a Espanya el vídeo d’una baralla en l’AHL. Els que seguim l’esport sabem que passen moltes més coses en la pista i que és una pena que ací solament arribe aquest aspecte tan divisiu, però hem d’admetre que hi va haver una època en la qual la violència estava molt més present. Una època en què hi havia jugadors que tenien tan sols el paper d’evitar que l’altre equip atacara els que marcaven els gols. Una època en què no podies ni respirar respirar massa prop de Wayne Gretzky sense conéixer els punys de David Semenko.
Encara que el tema siga controvertit, hi ha una pel·lícula que el tracta amb molt humor (i una bona dosi de violència i acudits bruts): Goon (2011), dirigida per Michael Dowse i escrita per Jay Baruchel i Evan Goldberg.
La pel·lícula
Doug Glatt (Seann William Scott) és un fan de l’hoquei de Massachusetts. És molt bona gent, però no és molt intel·ligent i, durant un partit, ataca un jugador de l’altre equip que feia comentaris homòfobs. L’entrenador el veu i decideix oferir-li un contracte com a enforcer, encara que Doug a penes puga patinar. Doug crida l’atenció d’un equip de l’AHL, el qual té un jugador molt bo (Marc-André Grondin), però que va rebre un mal placatge i ara té por quan ix a jugar. La pel·lícula segueix els esforços de Doug per fer-se un lloc a l’equip i defendre Xavier Laflamme, però també per aconseguir el respecte de son pare (Eugene Levy), conquerir Eva (Alison Pill) i confrontar Ross “The Boss” Rhea (Liev Schreiber), un enforcer famós.
La pel·lícula segueix els esforços de Doug per fer-se un lloc a l’equip i defendre Xavier Laflamme, però també per aconseguir el respecte de son pare (Eugene Levy), conquerir Eva (Alison Pill) i confrontar Ross “The Boss” Rhea (Liev Schreiber), un enforcer famós.
No és una pel·lícula per a tots els públics, per la violència i els acudits sexuals, però és divertidíssima i ofereix una visió una mica diferent d’aquest paper quasi desaparegut de l’enforcer (sembla que ara estem en l’era de l’instigator…). Té a més a més un cameo de Georges Laraque, antic jugador de la NHL (que va tindre també una breu carrera política en Québec, qui ho diria…).
Normalment, jo soc una mica més crítica amb el tema de la violència i les baralles en l’hoquei, però he d’admetre que aquesta és una de les meues pel·lícules preferides de l’esport. A més a més, Jay Baruchel (fan dels Habs a morir, per cert, i orgullós veí del barri on jo vivia en Montreal) em sembla hilarant, per a què mentir. La majoria dels acudits són molt bàsics, ¿eh? Però jo no necessite més per a passar una bona estona. La podeu veure ara mateix en Prime Video o Movistar.
De la segona part parlem un altre dia…
Et pot interessar…
Cargando ...
