Al 2015, Disney-Pixar ens va portar una pel·lícula en la qual explorava com funcionaven les emocions d’una persona. Per a això, ens va explicar la història de Riley, una xiqueta que ha de gestionar la mudança de Minnesota a San Francisco, la qual cosa inclou haver de jugar en un nou equip d’hoquei gel. Així, seguim les aventures de Joia, Tristesa, Ira, Fàstic i Por en aquesta nova etapa de la vida de Riley.
No obstant això, encara que l’hoquei gel és part essencial de les experiències d’aquesta xiqueta (el nostre esport té fins a la seua pròpia illa en la part de la seua ment que construeix la seua personalitat), en aquest primera pel·lícula de Del revés, dirigida i escrita per Pete Docter i Ronnie del Carmen, té un paper una mica secundari.
Però aquest estiu la productora ha portat als cinemes una segona part de la història de Riley, dirigida per Kelsey Mann, en la qual per fi l’hoquei gel té un paper central.
Riley està acabant el seu últim any abans de l’institut i va a un campament d’hoquei amb les seues amigues, al qual també assisteixen les estreles de l’equip del seu futur institut, les Firehawks. Per desgràcia, això coincideix amb l’arribada de la nostra protagonista a l’adolescència, quan les emocions ja conegudes reben a quatre noves companyes: Enveja, Vergonya, Enuig i, especialment, Ansietat. Esta última serà qui agafa el control quan Riley intente relacionar-se amb les xiques de l’equip, descobreix que les seues millors amigues es canvien a un altre institut i haja de preparar-se per a un partit que pot decidir el seu futur com a jugadora.
Sobretot és una pel·lícula d’hoquei gel que parla de coses tan essencials en el nostre esport com el valor de l’equip més enllà del jugador individual
Ansietat pren el control quan Riley intenta relacionar-se amb les xiques de l’equip, descobreix que les seues millors amigues es canvien a un altre institut i ha de preparar-se per a un partit que pot decidir el seu futur com a jugadora.
És una pel·lícula molt bonica, amb un missatge molt positiu sobre ser un mateix, però també sobre el valor de sentir totes les nostres emocions i acceptar-les, entenent que cadascuna té la seua funció.
I sobretot, és una pel·lícula d’hoquei gel que parla de coses tan essencials en el nostre esport com el valor de l’equip més enllà del jugador individual. I això se’ns mostra en una sèrie d’escenes de partits i entrenaments molt realistes i treballades. L’animació és preciosa i els detalls són totals: els cascos amb cage, els protectors bucals, els patins, la textura del puck… És que fins el so del gel està perfecte. Si no fora perquè la vaig veure al cinema d’estiu i feia una calor terrible, m’hauria sentit com si estigués en una pista de veritat veient a Riley jugar.
I com, per a variar, la vaig veure en castellà, no puc evitar comentar la traducció per a doblatge, que és a càrrec de Pablo Fernández Moriano. Crec que traduir coses sobre hoquei gel per al públic general és molt complicat, perquè és una audiència que no sol tindre referències sobre com funciona aquest esport i el mitjà audiovisual no deixa espai per a explicacions. Jo crec que el traductor va aconseguir que s’entengués perfectament el que estava passant, encara que a vegades a un fan de l’hoquei gel li pogués resultar un poc xocant alguna cosa (com quan manen a Riley a la «banqueta» després de cometre una falta i nosaltres sabem que on està anant és a la penalty box). En general, em sembla que va ser un treball cuidat i ben fet.
La pel·lícula es pot veure encara en alguns cinemes i podem suposar que no tardarà molt a estar en Disney+.
Et pot interessar…
Cargando ...
