L’NHL és una lliga que desperta veritables passions en moltes persones arreu del món sencer, creant amb això una gran legió de fans àvids del seu marxandatge, des d’NHLmania volem donar-vos l’oportunitat de poder mostrar les vostres col·leccions de productes relacionats amb la pròpia lliga i l’hoquei gel en general.
Aquests jerseys, pucks, gorres, samarretes, funko’s, entrades, videojocs, figures, cascos,… que s’acumulen durant anys a diverses zones de les casa però que sempre costa ajuntar-les per ensenyar-les als altres; ara ho podreu fer a través de nosaltres.
Des del 2014, la passió de l’Ana (@agente_ana a Twitter) per l’NHL ha anat en augment
En aquesta ocasió, Ana Compañy (Alacant), ens presenta la seva col·lecció de samarretes juntament amb altres objectes, des de jerseys, gorres, llibres i cartes fins a altres de més variats.
Breu qüestionari
Pregunta: Quan vas descobrir la teva passió per l’NHL?
Resposta: Jo vivia a Alemanya, a prop de Mannheim, on es juga molt a l’hoquei gel. A més, una amiga em va recomanar un còmic d’hoquei, el vaig llegir i la combinació (voler comprendre el còmic millor i la curiositat de veure els cartells d’hoquei a l’estació i les notícies a Mannheim) va fer que m’interessés i com que no tenia internet on vivia, vaig anar a la biblioteca del poble i vaig agafar un llibre d’hoquei gel per saber què era allò de l’icing.
P: Quin és el teu objecte preferit?
R: Començo per la meva joia de la corona, és un jersey de la selecció nacional txeca de Jagr. Me’l van regalar una amiga meva txeca i els seus pares. La pobra va venir a visitar-me quatre dies i al final vaig acabar cuidant-la dues setmanes mentre s’aïllava a casa meva per COVID. Els seus pares em van enviar com a agraïment un paquet amb aquest jersey i una figureta de Gretzky (surt en una foto més avall).
Secció “Endevina el meu equip preferit”
Tinc sobretot samarretes, perquè m’agrada comprar coses que em pugui posar sovint. A més, totes necessiten una planxadeta, però cal entendre que me les poso molt!
Aquesta en concret me la van regalar els meus pares per substituir una samarreta dels Penguins d’Aliexpress que vaig comprar per com 5€ gairebé sense pensar-m’ho. Entre el 2016 i el 2017 els Pens no van perdre cap partit de playoff que jo veiés portant aquesta samarreta. A l’estiu del 2017, poc després de la final, la rentadora me la va destrossar. No vull dir que la ratxa regular des de llavors sigui culpa de la destrucció de la samarreta, però…
Amb aquesta em vaig estalviar les despeses d’enviament, perquè una amiga meva vivia a Washington i tornaria a Espanya a l’estiu, així que me la va portar ella a la maleta. A més, me la vaig posar quan vaig anar a veure l’Stanley Cup a l’HHOF. La nit anterior, els Habs havien eliminat els Pens a la bombolla, i un xaval pel carrer em va cridar «Feliç eliminació». Va ser graciós, perquè érem a Toronto i potser els pares del xaval ni tan sols haurien nascut el 1967, però bé.
Crec que tothom té un jugador que li agrada molt encara que no sigui una superestrella i, en el meu cas, és Conor Sheary. Li vaig agafar molt d’afecte quan jugava a la primera línia dels Pens (50 punts en 60 partits; ni tan malament) i m’agrada molt portar la samarreta.
Un altre regal, en aquest cas dels meus pares. No li dono gaire ús per aquí, les coses com són…
Aquesta no és dels Pens, però la fico en aquesta secció perquè me la vaig comprar perquè Fleury serà sempre el meu porter, tant és en quin equip jugui. Encara poso espelmes perquè pugui retirar-se amb un pingüí al jersey.
Secció turisme
Quan me’n vaig anar a treballar al Canadà, la meva idea era viatjar per tot el país, incloent-hi totes les ciutats amb equip de l’NHL. La cosa és que jo vaig aterrar a Montreal-Trudeau International Airport el gener del 2020, així que podeu imaginar que no vaig viatjar gaire aquell any. De tota manera, vaig comprar coses a totes les ciutats que vaig poder visitar
Montreal és una ciutat meravellosa i es fa impossible no agafar una mica d’afecte als Habs si hi vius. Són a tot arreu i a més finançaven la pista de gel a la qual jo patinaria diverses vegades a la setmana, gratis. No sóc gaire fan de l’equip, la veritat, però, el que s’ha dit, és impossible no emocionar-se una mica amb la seva història quan vas caminant per la ciutat i et vas trobant estàtues dels seus jugadors mítics i veus la importància que té l’hoquei gel en aquesta ciutat.
El Quebec es mereix que torni el seu equip. De debò. Jo entenc que no seria una bona decisió de negocis (és una ciutat petita, un mercat en francès amb poc abast i que dividiria el fandom de la costa est del Canadà), però aquesta ciutat encara viu l’hoquei gel com si no en fes més de 20 anys que els van treure als Nordiques.
A l’abril de 2020, Hayley Wickenheiser (que en el temps lliure que el deixava ser una de les millors jugadores de la història es va treure la carrea de medicina) i altres treballadors de l’àmbit de la sanitat van promoure una iniciativa per recaptar diners per comprar EPIs per a sanitaris durant la pandèmia. Poc després, els equips de Toronto (Leafs, Raptors, Blue Jays i Toronto FC) van donar els seus logos perquè es poguessin fer servir a les samarretes de la campanya i que així recaptessin més diners. D’aquí vaig treure jo aquesta samarreta amb la llogueta dels Leafs. El logo és petit, però tot i així no me la vaig posar gaire a Mont-real; no cal temptar la sort.
A l’HHOF em vaig comprar aquesta samarreta d’Hockey Canada. Tot el que ha sortit darrerament sobre l’organització no fa que em senti feliç portant el seu logotip per aquí, així que la tinc guardada ara com ara, però segueix sent bonica (i la tela és molt suau).
Coses diverses
Primer, la meva prestatgeria del Canadà. No tot és hoquei gel, però ocupa un lloc especial. Tinc dues rèpliques dels estics de Crosby i McDavid que em vaig comprar a Tim Hortons, un puck que serveix de suport per mostrar una carta (en aquest cas de Crosby també), la figura de Greztky que em van regalar els pares de la meva amiga Lenka, un parell de targetes, un llapis amb forma d’estic, un puck, un Crosby de ganxet que em va regalar un amiga i una ametista amb una figureta d’un porter a sobre, que es mereix la seva pròpia foto. Aquesta última també va ser un regal, però dels meus companys de pis a Canadà.
Llibres. M’agrada molt llegir i espero poder continuar ampliant la meva biblioteca d’hoquei, ara com ara es petita.
Cartes i firmes. No tinc gaires cartes, perquè vaig haver de deixar moltes coses al Canadà (i tot i així em vaig passar tres pobles amb el pes de la maleta). Vaig aprofitar per regalar moltes de les meves cartes a amics. Després, tinc la firma d’Hilary Knight (que no és NHL, però segueix sent una estrella) i l’etiqueta d’un pastís que vaig comprar a Louis Domingue. El pastís estava boníssim. A més, Domingue és més maco que les pessetes i els diners de la venda van anar a una ONG.
Després de repassar la fantàstica col·lecció de l’Ana Compañy, si vosaltres també teniu una gran quantitat de productes relacionats amb l’NHL i ganes de mostrar-los a la resta de seguidors de la lliga, no dubteu ni un instant i contacteu amb nosaltres a través d’un missatge directe a Twitter (@nhlmania) o via email (editor@nhlmania.com). Us estem esperant!
Et pot interessar…
Cargando ...
