Una de les particularitats de l’hoquei gel respecte a la majoria d’esports és el contacte físic permès. Les càrregues legals. Un punt clau en el reglament i en la interpretació dels àrbitres. Font de conflicte algunes vegades, d’espectacle en tantes altres i de sancions que incideixen directament en els partits. Però les càrregues només estan permeses a partir d’una edat gairebé adulta i a més hi ha diferències entre les lligues d’òrbita americana i les controlades per la IIHF, amb matisos de reglament i permissivitats.
S’han fet infinitat d’estudis per demostrar si les càrregues tenien relació directa amb les lesions en menors amb resultats no sempre aclaridors. I fins ara també en categoria femenina tot i que la insistència d’equiparar reglament també per part de les jugadores ja està portant algun canvi al respecte per la propera temporada.
L’hoquei gel és un esport molt ràpid en el que quan jugues no pots badar ni un moment si no vols rebre una envestida d’un rival. I si la reps l’has de saber entomar i aixecar-te si caus. El públic celebra els cops i valora la intensitat i resistència dels esportistes. És part del joc, font de conflictes i de possibles oportunitats per guanyar avantatges que desequilibren partits. En la pressió avançada, forecheck, els hits tenen un pes molt important i obliguen a defensors a treure el puck de zona d’una manera ràpida i no sempre asertiva. És un aspecte del joc molt important i que molts equips utilitzen per guanyar títols.
Les càrregues a partir de la categoria U18
A partir de la categoria U18 es permeten les càrregues i veiem alguns jugadors una mica ansiosos per acabar a la tanca amb el rival estabornit. Els àrbitres han de vigilar la ‘inexpertesa‘ dels joves i sancionar-los de forma exemplar per evitar que males pràctiques vagin a més, sobretot en previsió de jugar com a sènior en poques temporades. Els jutges ratllats acostumen a tenir molta feina en aquesta categoria pre juvenil en el que els adolescents ja esdevenen homes i el canvi físic els permet impactar amb contundència sobre els oponents. En aquesta categoria, a España, es permet el concurs de noies. De menys de 18 però també de més edat amb a un límit de número. I aquest fet genera una mica de confusió a jugadors i col·legiats quan s’ha de carregar al contrari.
L’esport femení avança a passos de gegant però encara no estan permeses les càrregues de forma generalitzada. Hi ha moltes jugadores amb físic envejable que demanen l’equiparació també d’aquesta característica de l’hoquei gel, de moment sense èxit tot i que ja hi ha alguna prova pilot per la propera temporada. Es considera que físicament les noies podrien tenir més perill de lesió i segurament aquest paternalisme es podria interpretar de moltes maneres. La forquilla d’edat en categoria sènior femenina és molt més àmplia. Amb 14 anys ja trobem jugadores en els equips sènior i aquesta diferència d’edat amb les jugadores més veteranes no ajuda a l’equiparació. Les noies encara pateixen una discriminació per físic en un esport de contacte com és l’hoquei gel i equiparen el reglament amb el de veterans o hobby hoquei en el que tampoc està permeses carregar al cos.
A Suècia s’han permès les carregues per fi ja en la temporada 22-23 en les seves màximes competicions. Amb matisos i només a les tanques, els dirigents suecs ja venen permetent l’ús del cos les darreres temporades de forma progressiva. Segur que aquesta iniciativa serà seguida per altres competicions en la mesura que sigui possible. Habitualment un dels arguments per evitar les càrregues és que els països dominants en noies, Canada i USA, encara tindrien més avantatge en relació a les oponents. Fa molts anys en aquests països es permetien i sembla que es van abandonar per algunes lesions, tot i que en els darrers anys és des d’on hi ha hagut més veus demanant poder-ne fer.
Si finalment després de les pioneres sueques segueix la reglamentació de la resta de països serà un gran pas en l’equiparació de l’esport de noies i nois i potser serà moment d’obrir el meló de les reixes dels cascs obligatòries en júnior i femení, mentre en masculí es permet visor parcial o treure el visor en el cas dels jugadors més veterans que juguen en sènior. Aquest debat ja el tractarem un altre dia.