L’èxit de la selecció Russa a les Summit Series fins i tot havent perdut, va portar dues reaccions per als Russos. La primera és que s’havien mostrat al món com eren capaços de jugar de tu a tu contra els inventors de l’hoquei sobre gel i plantar-los cara i guanyar-los, i la segona, els jugadors Russos havien vist amb els seus ulls un altre tipus de vida respecte a la professió que ells exercien. Van veure com els jugadors rivals a les Summit eren tractats com a estrelles i amb un nivell de vida molt diferent del que ells portaven a Rússia.
A l’NHL es van fer ressò de la qualitat dels jugadors Russos i van començar els contactes per poder portar-los a la millor lliga del món, cosa impensable per als Fetissov i companyia. Encara que els Russos van seguir omplint les vitrines, el joc no era tan dominant i el daltabaix al Campionat del Món de 1977 on van aconseguir el tercer lloc va posar en alerta les altes esferes polítiques i es va prendre la decisió de nomenar Viktor Tikhonov com a nou entrenador .
A l’NHL es van fer ressò de la qualitat dels jugadors Russos i van començar els contactes per poder portar-los a la millor lliga del món
L’arribada de Viktor a la selecció va ser un canvi radical a l’hora de tractar els jugadors. Tot i que Anatoli Tasarov havia estat sempre molt exigent amb els entrenaments, sempre els va tractar com a fills i va crear no només un grup de jugadors sinó també amics. Aquesta imatge va canviar completament amb l’arribada de Tikhonov que pensava que aquesta manera de tractar els jugadors generava desídia i poca concentració a l’hora de jugar. El nou entrenador rus va prendre el control en gairebé la seva totalitat de les vides dels seus jugadors dins i fora del gel. Reclosos en règim militar durant més de deu mesos a l’any, controlava gairebé tots els seus “nois”. Era un maniàtic del control, de les estadístiques i de la perfecció.
Amb les victòries als mundials del 78 i 79 i sobretot amb l’exhibició a la Challenge Cup, al febrer de 1979 on es van enfrontar en una sèrie de tres partits a una selecció dels millors jugadors de l’NHL i que van acabar guanyant 1-3 amb una victòria contundent al tercer partit per 6-0, els Russos al comandament de Viktor havien tornat a ser els dominants al món del gel. Però alguna cosa havia canviat i és que per primera vegada en la història de l’hoquei a Rússia, van començar les discòrdies dels jugadors contra el seu entrenador per la manera com eren tractats.
De la mateixa manera que a Tasarov se’l va apartar de la selecció just abans que els Russos comencessin a jugar partits d’exhibició contra el Canadà, el nomenament de Tikhonov es podria dir que era una decisió presa per poder guanyar l’or a Lake Placid i demostrar a l’època de la guerra freda, que eren els millors a casa dels americans. Per als Russos eren més que els Jocs Olímpics i un possible enfrontament contra els seus “enemics”, era una qüestió d’estat a Rússia. El resultat esportiu ja us ho vam explicar des d’NHLmania però el polític per als jugadors Russos va ser un terratrèmol.
Les desavinences dels jugadors més veterans es van fer més fortes. A diversos jugadors se’ls va “aconsellar” abandonar la selecció i per molt estrany que sembli, el suport del govern Rus a Tikhonov va sortir reforçat d’aquella derrota. La idea era senzilla, calia jubilar els jugadors veterans i donar entrada als joves que obeirien al 100% l’estil de l’entrenador. Després de desfer-se de les velles glòries de l’equip només quedava Valeri Kharlamov el jugador Rus de descendència espanyola i un dels millors jugadors que la selecció Russa ha tingut a la seva història.
L’arribada de la Perestroika va suposar una “llibertat” per als jugadors que desitjaven anar als EUA i al Canadà a jugar a l’hoquei gel
El 25 d’agost de 1981, els jugadors russos s’estaven preparant per anar a Canadà a jugar. Abans de sortir cap a l’aeroport van fer baixar Valeri per comunicar-li que ja no pertanyia a la selecció. Dos dies més tard moria en un accident de trànsit amb la seva dona. Això va suposar una rebel·lió per part dels jugadors que volien abandonar Canadà i tornar a Rússia. Encara que no se’ls va permetre, va ser el començament de les desavinences dels joves jugadors amb Tikhonov. Tot i així la mà dura de l’entrenador Soviètic seguia ferma. Una de les “qualitats” era apartar de la selecció qualsevol jugador que rebia una oferta de l’NHL ja que tenien por que desertessin en els partits fora de Rússia.
L’arribada de la Perestroika va suposar una “llibertat” per als jugadors que volien anar als EUA i al Canadà a jugar a l’hoquei gel. Però hi havia un petit problema; contractes per 25 anys amb l’exèrcit. Encara que en l’aspecte esportiu Rússia va seguir mostrant el seu nivell amb Viktor al comandament, les polèmiques i els estira i arronses amb els jugadors el van perseguir fins al final de la seva carrera com a entrador de la selecció.
Et pot interessar…
Cargando ...
