Assumim d’entrada que aquesta promoció no destaca per la profunditat en quant a perfils defensius, com sí que va passar amb l’anterior. Si algú volia escollir un defensa per al futur, l’any passat era l’ideal, on teníem jugadors com Simon Nemec, David Jiricek, Kevin Korchinski, Pavel Mintyukov, tots escollits entre els deu primers. Aquest any en canvi comptem amb bons atacants, però la profunditat defensiva ha desaparegut. Tot i això, durant la temporada, ha anat pujant a les llistes un noi austríac, del qual no en sabíem inicialment gaire, però que des de la solidesa i els fonaments senzills, ens ha anat convencent. Es tracta de David Reinbacher, jugador de l’EHC Kloten suís, que ara es perfila com el primer defensa escollit al proper Draft i un bon candidat a colar-se dins dels deu primers escollits.
Arizona es planteja com el primer escenari en què podria entrar Reinbacher amb la seva sisena elecció, encara que ja han esmentat que estarien oberts a moure-la. De fet, tenen l’elecció 12 a través del traspàs precisament d’un defensa, de Chychrun en aquest cas. A partir d´aquí, és posar el nom del defensa austríac i tots els mitjans específics d´equips a partir d´aquesta sisena elecció segueixen el mateix patró: “si decideixen escollir un defensa, han d´escollir Reinbacher”. Tenim Philadelphia, tenim Washington, tenim Vancouver, tenim Buffalo, múltiples opcions però totes sota un mateix mantra. Si tenen pensat anar a buscar un perfil defensiu, ja saben què toca.
Posició de David Reinbacher en alguns dels darrers Mock Draft / Rànquings publicats
Reinbacher és un d’aquells jugadors que fa molt bé totes les accions defensives que, entre tots, ens hem oblidat de valorar en un defensa. Aquestes accions d’intuïció, de formació al lloc que no acaben apareixent en cap vídeo resum, però que han ajudat de manera clau el teu equip. Ens pot cridar més l’atenció la conducció del puck que té Axel Sandin-Pelikka, ens destaca més la corpulència de Dmitri Simashev, però si posem una mica més la lupa, veurem com ens acaba guanyant Reinbacher.
Durant els World Juniors les sensacions van ser mixtes. Va assumir completament ser la cara visible de la defensa, tenir més presència, però Àustria comptava amb un desavantatge que el posava regularment en accions de desavantatge. Patia per fer els canvis laterals patinant enrere, es veia més d’una vegada sobrepassat per tots els fronts que havia d’atendre, alhora que liderar des de darrere l’atac, o com a mínim intentar una sortida. Reinbacher no és un defensa ofensiu com a tal, pot arribar a ser un two-way que et sumi amb la seva rematada des de la línia blava però no serà el punt més fort, no és aquest perfil. No hauria de ser així, però les competicions internacionals es tendeixen a sobreestimar, en part perquè és la via que utilitzen moltes franquícies, especialment estaments més alts, per veure a prop jugadors que no participen en les principals competicions. Les actuacions de Reinbacher al Kloten no estarien tan examinades com aquestes, si bé limitat als esquivadors amateur que els equips despleguen per tota la geografia.
Reinbacher | sportsnet
Però Reinbacher va tenir una altra oportunitat internacional al Mundial, on va ser convocat per Àustria. “M’agrada tirar els jugadors al més profund per veure si neden o s’enfonsen”, paraules de Roger Bader després de convocar Reinbacher per a la Deutschland Cup. Bader fa molts anys que entrena el combinat austríac però és suís, i va tenir un pas com assistent per Kloten, així que apostar per Reinbacher era, en certa manera, obvi. I el vam poder gaudir fins que un hit de Rasmus Sandin el va acabar manant a l’hospital després d’una caiguda fortuïta. Precisament en una acció en què ens va intentar demostrar aquesta valentia per anar cap a l’atac en conducció. No va sortir bé. Però a passar de ser una actuació accidentada, Reinbacher es va mostrar molt sòlid en un context una mica més equilibrat. Vam poder veure un Reinbacher molt bé en aspectes defensius, interpretant bé les accions, anticipant moviments rivals, calculant bé l’execució de les accions per no quedar-se en desavantatge.
Però començar a estar més a la lupa també pot tenir els seus desavantatges. Comencen les comparacions amb Moritz Seider, un altre defensa format en una lliga menys habitual, procedent d’un país que no treu talent a aquests nivells gaire habitualment, que va acabar sent una de les eleccions més destacades. Es posen les expectatives altes en un jugador que gairebé no està rascant la superfície. Hem vist que té uns fonaments sòlids, però que encara compta amb marge de millora.
A dia d’avui agrada molt el perfil de defensor ofensiu, que pugui sumar en atac, i Reinbacher encara ha de recórrer molt de camí en aquest aspecte, fins a convertir-se en un perfil two-way, si bé està acostumat a bregar amb la distribució des de la línia blava. Està fet a jugar entre professionals, i destaca pel seu físic, cosa que el fa anar avançat en aquest aspecte de cara a un salt futur, però encara té espai per sumar molta lateralitat, defensar-se bé en espais oberts, la part bona és que el motlle dels fonaments defensius és sòlid, cosa que li fa ja d’entrada un bon defensor, i tot el que vingui per davant, serà sumar. I estarem encantats, ja que sempre és agradable veure com van sortint perfils de primer nivell des de països menys habituals.