Un any abans, en la 1998/99, els New Jersey Devils van acabar primers en la seua divisió per tercer curs consecutiu. Eren un dels equips més forts de la lliga, però van ser sorpresos pels Pittsburgh Penguins en la primera ronda. Era el tercer any que es quedaven curts en els playoffs i continuava una ratxa decebedora per a New Jersey.
Per a donar-li la volta a les coses, els Devils van realitzar una sèrie de moviments en la offseason, encara que només dues van acabar per tindre una certa importància. El club va traspassar un pick de quarta ronda en el Draft de la NHL de 1999 als New York Islanders per Sergei Nemchinov. L’extrem esquerre soviètic va jugar 53 partits i va registrar uns admirables 26 punts en la següent temporada.
El traspàs més notori, no obstant això, va ser el que va portar de tornada a Claude Lemieux, llegenda de la franquícia. Lemieux havia jugat a Nova Jersey entre 1990 i 1995 i es va convertir en l’heroi de la consecució de la Copa en el seu últim any. L’extrem dret canadenc va anotar 38 unitats en 70 xocs en la campanya 1999/00, la seua última amb els Devils.
El nom propi del curs regular va ser el de Scott Gomez. La temporada 1999/00 va ser el seu exercici de rookie i va dominar la lliga per a guanyar el trofeu Calder com a millor debutant al final de l’exercici. En 82 partits, el davanter centre d’Alaska va registrar 19 gols i 51 assistències, 70 punts, únicament dos menys que Patrik Elias, líder de l’equip. Amb 23 anys, l’extrem esquerre txec va fer una mitjana d’un punt per duel amb els seus 72 en tantes trobades disputades.
Martin Brodeur també va gaudir d’una campanya increïble. El porter de Montreal va acumular 43 victòries, plusmarca de la seua carrera, amb un registre de 43-20-8, un percentatge de parada de .910 i 2,24 gols encaixats de mitjana. Brodeur, membre del Saló de la Fama, va ocupar la porta dels Devils quasi en exclusiva aquell curs.
La raó per la qual es recorda aquest exercici en la història dels Devils és degut a la seua capacitat per a anotar. L’equip, primer en percentatge de power-play, era una potència ofensiva. Elias, Gomez, Petr Sykora i Jason Arnott van ser els quatre principals anotadors del conjunt i es van dividir el temps com la primera línia del quadre. Això se sumava al fet que New Jersey comptava amb el millor porter de la lliga i un dels seus millors grups defensius en anys.
Els Devils de la 1999/00 van ser un equip llegendari en tots els aspectes de l’esport
Els Devils d’aquesta època eren coneguts per tendir el parany de la zona neutral. New Jersey creava pèrdues en aquesta part del gel o, en defecte d’això, en el seu terç defensiu i transitava ràpidament cap amunt. En la 1999/00, l’equip va anotar 251 punts en la temporada regular, millor registre de la Conferència Est i segon més alt de la lliga.
En defensa, la incorporació de Vladimir Malakhov des dels Montreal Canadiens va marcar diferències malgrat que únicament va disputar 17 trobades i va anotar cinc punts abans que s’acabara la campanya regular. En les eliminatòries, va igualar el registre en 23 partits. El zaguero soviètic no era ni molt menys un jugador estrela, però va ajudar a solidificar la línia defensiva i va anar del millor que va signar el club durant la temporada.
Fora del gel, les coses van canviar amb només huit trobades restants en el curs. Lou Lamoriello va decidir acomiadar de manera sorprenent a Robbie Ftorek, primer entrenador. Larry Robinson li va succeir en el càrrec i va registrar 4-4-0 en les seues primeres dues setmanes. Molts aficionats i analistes es van preguntar com li aniria a l’equip donat el sobtat canvi de tècnic.
Arnott va explotar en els playoffs. El center de Ontario va empatar a Elias com primer anotador en les eliminatòries amb 20 punts en els 23 xocs jugats. Sykora també va contribuir de manera important amb 17 unitats. No obstant això, el millor jugador dels Devils en els playoffs va ser Scott Stevens. El capità de l’equip va rendir amb 11 punts en 23 aparellaments. Juntament amb el seu estel·lar treball defensiu, Stevens es va coronar com a MVP de les eliminatòries amb el trofeu Conn Smythe.
El resultat final va ser el que New Jersey havia buscat durant les últimes quatre campanyes. Els Devils van tancar una dècada de bon joc amb la seua segona Stanley Cup. Pel camí, l’equip va agranar als Florida Panthers en la primera ronda; va despatxar als Toronto Maple Leafs en sis partits; va batre als Philadelphia Flyers en set duels en la final de la conferència i va derrotar als Dallas Stars, vigents campions, en una final que va durar sis xocs. Arnott va marcar el gol guanyador de la Copa en la doble pròrroga del sisé aparellament.
Els Devils de la 1999/00 van ser un equip llegendari en tots els aspectes de l’esport. Elias i Sykora van formar una parella golejadora extraordinària, Gomez i Arnott organitzaven el joc de manera exquisida, Brodeur ha entrat en la història com un dels millors porters de la història i la defensa la componien estreles com Stevens, Scott Niedermayer o Ken Daneyko. Després d’uns anys de decepcions, el potent equip de Nova Jersey va guanyar finalment la seua segona Stanley Cup l’any 2000.
Et pot interessar…
Cargando ...
