Els aficionats a l’NHL estem acostumats a veure molts partits en diferentes pistes però que segueixen una uniformitat en el gel i les diferències acostumen a ser en la composició de les grades, capacitat, proximitat, entrega de les aficions, ambient. La diferència es comença a detectar utilitzant l’ull clínic quan es miren competicions IIHF i si es segueixen lligues petites com l’espanyola, en la que hi ha poca quantitat de pistes però varietat.
Les dimensions oficials que la IIHF (International Ice Hockey Federation) determina d’una pista de gel són de 56-60m de llarg per 26-30m d’ample. Dintre d’aquests intervals ha d’estar una pista per estar dintre de normativa.
Existeixen diferències entre la mida de les pistes internacionals amb les nord-americanes
A Nord Amèrica trobem pistes una mica més allargades i estretes 200x85peus (60,96×25,90 metres). Les mesures olímpiques oficials són 60x30metres, en el tram alt de l’interval marcat per la IIHF.
El què podria semblar un petit detall sense importància acostuma a condicionar el joc i molt. Les pistes més petites en les que hi ha menys espai per recórrer, sembla que faltin metres. Les zones defensa/atac són més grans o petites i el joc en elles s’ha de desplegar en més o menys espai. El fet de disposar de menys metres de llargada condiciona els back checks i les transicions defensa atac, permetent un joc més vistós i d’anada i tornada. I en el cas de patinar per evitar l‘icing els davanters tenen menys metres per aprofitar l’anul·lació i per tant l’efecte sorpresa és superior. La pressió també és més asfixiant en pista petita al tenir menys metres a recórrer així com menys amplada per obrir-se els jugadors. En pistes petites els duels a les tanques són més intensos i determinants.
Un altre aspecte de joc que canvia bastant en la gestió d’espais és en les superioritats. Power plays amb pista ampla en la que es pot combinar de forma més fluida i a priori podrien ser superioritats més fàcils d’atacar que en pista petita.
En els rinks amb menys amplada la gestió de les tanques encara té més importància i en pròrrogues com les que es juguin avui en dia de 3v3 els espais en pista gran fan que l’atac constant encara sigui més important i el desplegament físic dels jugadors és titànic.
Els equips que estan acostumats a entrenar i jugar en pista gran els costa molt adaptar-se a la pista petita i al revés igual, massa metres per ocupar. En lligues en les que conviuen pistes olímpiques amb d’altres amb les mides mínimes les diferències són notables.
A l’estat espanyol només existeixen 4 pistes amb les mides oficials olímpiques
Les mides marcades per fer unes olimpíades les compleixen 4* de les 11 pistes existents a l’estat espanyol (60×30) en les que es juguen competicions oficials d’hoquei gel: La Nevera (Majadahonda), Pabellón de hielo de Jaca, Palacio de Hielo (Hortaleza, Madrid) i Polideportivo Municipal Lobete (Logroño) a més de Palau de gel del FC Barcelona (tancada) i el Palau de Gel de Canillo (Andorra). La del Txuri Urdin (Donosti) és una mica més petita 58×28. I les pistes de més reduïdes dimensions 56×26: Palacio de Hielo de Huarte (Pamplona), Palai de gèu Vielha, Pista de hielo de Bakh (Vitoria), Pista de Hielo Francisco Fernández Ochoa (Valdemoro) i Pista del Club Poliesportiu de Puigcerdà.
Et pot interessar…
Cargando ...
