Si fa unes setmanes comentàvem l’hegemònica figura de Gretzky i el seu dorsal del doble nou, en aquest segon text dedicat als dorsals ens anem enfundar el jersey amb el 87 a l’esquena. De la mateixa manera que amb el #99, amb el vuit-set tampoc no trobem una llarga llista de jugadors a l’NHL que l’hagin portat.
Això sí, si hi ha hagut algun jugador a l’era post-Gretzky amb prou aura i talent per poder menjar a la seva taula, no és ni més ni menys que la icona de la lliga Sidney “The kid” Crosby.
El que debutés el 2005 i aconseguís anotar 102 punts en la seva campanya rookie, es convertiria -ell i la samarreta- en la nova imatge de la lliga. Actualment segueix sent una de les estrelles de l’NHL amb divuit temporades a l’esquena i les seves tres Stanley Cups amb els Penguins de Pittsburgh.
Si mirem enrere, veurem que no va ser fins a la temporada 2001/02 que algú va escollir el #87 per primera vegada, no va ser un altre que Donald Brashear, “Brash” el va utilitzar en 1.025 partits al llarg de la seva dilatada carrera, però amb un rol molt diferent del de Crosby. Va ser un enforcer en tota regla.
Brashear va ser un LW de rotació 3a i 4a línia que va passar els seus millors anys a Vancouver Canucks. Va debutar amb els Canadiens, i després del seu pas pels Nucks van ser els Flyers, Capitals i Rangers els últims equips amb què va patinar.
Un cop el dorsal agafa pes i èpica gràcies a Crosby, tampoc no veiem un creixement en l’ús del nombre esmentat. De manera anecdòtica Pierre Turgeon ho porta en les seves últimes dues temporades als Avalanche ja de veterà en les campanyes de 2005/06 i 2006/07 i hem de moure’ns fins al 2015 quan Liam O’brien llueix durant tres temporades amb els Capitals aquest dorsal màgic .
Sense cap dubte, el millor 87 de la història ha estat Sidney Crosby
Ja de forma anecdòtica esmentar la resta de jugadors amb poc recorregut (i partits) a l’NHL que també van lluir el vuitanta-set: David Musil, Vladimir Shipachyov, Kristian Reichel i Martin Klaut. És clar que de la mateixa manera que el #99 és un dorsal que en el seu dia va pesar molt, no tinc dubtes que portar el #87 fins avui no ha de ser tasca fàcil.
Les icones esportives aconsegueixen que vegis la seva imatge a través d’una cosa tan senzilla com un número. Els 23, 10, 99, etc… a l’esport, van haver de fer-li un lloc al 87 perquè la glòria esportiva tingués en compte el canadenc que va aconseguir dominar l’NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
