El món de l’hoquei professional és ple de lligues distribuïdes al voltant del globus terraqui, capitanejades totes elles per l’arxiconeguda NHL, en aquestes apareixeria la LNAH (Ligue Nord-Américaine de Hockey), última baula professional a Amèrica del Nord.
Creada el 1994 sota el nom de Quebec Semi-Pro Hockey League, dos anys després passaria a ser completament professional (a un nivell molt diferent del de l’NHL) per acabar adoptant la nomenclatura actual a partir del 2004, moment en què va arribar a comptar amb 10 franquícies, tres més que les set d’ara.
Les plantilles compten amb 19 jugadors els quals cobren $19.000 setmanals conjuntament
La LNAH es disputa íntegrament a la província canadenca del Quebec, al contrari que moltes altres lligues d’hoquei gel aquesta no destaca precisament per les habilitats amb l’estic dels seus jugadors, sobresortint més l’aspecte físic de molts d’ells. Amb set equips en nòmina a dia d’avui, els partits (126 en total) de temporada regular es disputen d’octubre a març, tancant el curs amb unes rondes eliminatòries per determinar el campió de la competició el qual s’emporta la Vertdure Cup.
Franquícies
- Bâtisseurs de Montcalm
- Jonquière Marquis
- Les Pétroliers du Nord
- Rivière-du-Loup 3L
- Saint-Georges Cool FM 103.5
- Sorel-Tracy Éperviers
- Thetford Assurancia
Amb el format professional s’han jugat prop de 30 edicions, a banda dels de 2019/20 i 2020/21 a causa de les incidències provocades per la pandèmia de Covid-19, totes elles s’han resolt amb una franquícia guanyadora. El campió més recent és el Thetford Assurancia després de derrotar a la final als Pétroliers du Nord.
Temporada | Campió | Finalista |
---|---|---|
1996–97 | Saint-Gabriel Blizzard | Acton Vale Nova |
1997–98 | Lachute Rapides | Acton Vale Nova |
1998–99 | Joliette Blizzard | Saint-Georges Garaga |
1999–00 | LaSalle Rapides | Pont-Rouge Grand Portneuf |
2000–01 | Joliette Mission | Saint-Georges Garaga |
2001–02 | Laval Chiefs | Thetford Mines Prolab |
2002–03 | Laval Chiefs | Thetford Mines Prolab |
2003–04 | Verdun Dragons | Saint-Georges Garaga |
2004–05 | Québec Radio X | Thetford Mines Prolab |
2005–06 | Sherbrooke Saint-François | Thetford Mines Prolab |
2006–07 | Saint-Jean-sur-Richelieu Summum Chiefs | Sherbrooke Saint-Francois |
2007–08 | Trois-Rivières Caron & Guay | Thetford Mines Isothermic |
2008–09 | Pont-Rouge Lois Jeans | Thetford Mines Isothermic |
2009–10 | Saint-Georges CRS Express | Sherbrooke Saint-Francois |
2010–11 | Sherbrooke Saint-François | Saint-Georges Cool FM 103.5 |
2011–12 | Thetford Mines Isothermic | Windsor Wild |
2012–13 | Jonquière Marquis | Sorel-Tracy HC Carvena |
2013–14 | Jonquière Marquis | Thetford Mines Isothermic |
2014–15 | Thetford Mines Isothermic | Sorel-Tracy Éperviers |
2015–16 | Rivière-du-Loup 3L | Sorel-Tracy Éperviers |
2016–17 | Jonquière Marquis | Thetford Assurancia |
2017–18 | Sorel-Tracy Éperviers | Rivière-du-Loup 3L |
2018–19 | Sorel-Tracy Éperviers | Jonquière Marquis |
2019–20 | No adjudicat; temporada cancel·lada a causa de la pandèmia de COVID-19 | |
2020–21 | No adjudicat; temporada cancel·lada a causa de la pandèmia de COVID-19 | |
2021–22 | Thetford Assurancia | Les Pétroliers du Nord |
Duresa sense límits
Però sens dubte l’aspecte més destacat de la LNAH és la seva duresa dins del gel, sobresortint les baralles sense possible comparació actual amb altres lligues professionals d’hoquei gel. Al 2010, el mitjà informatiu The New York Times va calcular que l’NHL tenia de mitjana 0’6 baralles (actualment ha baixat a menys de 0’2) per trobada mentre que la LNAH superava les 3, veient ràpidament el caràcter d’aquesta última lliga.
Molts jugadors que conformen les plantilles de les seves franquícies són els anomenats enforcers o goons, els quals ja no compten amb espai en altres lligues d’hoquei gel. Alguns fins i tot amb experiència a l’NHL o l’AHL, acaben finalment les seves carreres a la LNAH, on l’acció sembla no tenir límits. Durant el lockout de l’NHL el 2004/05, diversos dels jugadors més durs de la lliga van decidir jugar a la LNAH, serien els casos de Donald Brashear, Sylvain Blouin, Mathieu Biron o Marc André Bergeron per posar alguns exemples rellevants.
Algunes pàgines web dedicades a la difusió d’aquestes baralles a l’hoquei gel estan plenes de les esdevingudes a la LNAH.
Desconeguda per a molts, menyspreada per altres, la LNAH ha anat trobant el seu espai dins del món del professionalisme a l’hoquei gel. Sense cercar la fama de bruta, encara que emmotllant en els seus respectius rosters més jugadors que destaquen per la seva cruesa i exercici clàssic en el gel que per les seves habilitats amb l’estic, la Ligue Nord-Américaine de Hockey ha estat considerada com la lliga d’hoquei gel professional més dura del continent, cosa que la converteix en única però que l’allunya del gran públic.
Com amb les altres competicions ‘gelades’, l’índex de baralles ha disminuït però continua sent la que més en té de mitjana entre les seves homònimes de més nivell. Un reducte on la cultura de la pel·lícula El Castañazo (Slap Shot) sembla tenir continuïtat a la vida real salvant com és normal els evidents canvis en la societat