El 19 de juny de 2017 queda ja en la història com el dia més polèmic en la vida dels Arizona Coyotes. I això, quan es parla d’esta franquícia, ja és molt a dir. Aquella jornada de fa més de sis anys, el club no li va oferir la possibilitat contractual de continuar una temporada més a un jugador sense el qual mai havien disputat una campanya, Shane Doan. Amb 21 anys de carrera a la seua esquena, l’extrem dret va delegar la capitania d’Arizona en Oliver Ekman-Larsson.
Doan és el millor jugador de la història dels Coyotes, ja que posseeix quasi tots els rècords que un davanter pot tindre en una franquícia. L’atacant va ser la cara de l’hoquei gel a Arizona durant més de dues dècades i els aficionats es veuen reflectits en el seu número 19, l’únic retirat per l’entitat, cada vegada que entren en el pavelló. La història de Doan, com totes les altres, comença en un draft, si és el cas el de 1995.
El xèrif del desert
Shane Doan, seleccionat seté absolut pels Winnipeg Jets, va anotar 17 punts en la seua temporada de novençà. Després d’una campanya de debut complicada, el davanter canadenc va acompanyar al seu club en un canvi als aires àrids del desert. Aquells Jets es van convertir en els Phoenix Coyotes i Doan es va establir en el curs 1999-00. Enmig del canvi de mil·lenni, l’extrem dret va aconseguir la marca dels 20 gols per primera vegada, alguna cosa que repetiria en 13 ocasions, nou d’elles consecutives.
Doan va assumir la capitania dels Coyotes abans de l’inici de la temporada 2003-04. Amb la ‘C’ majúscula en el pit, el davanter va registrar la seua plusmarca de punts en un exercici de la seua curta carrera amb 68. La xifra li va valdre per a representar a Arizona en el partit de les estrelles per primera vegada en la seua carrera. ‘Doaner’ va continuar el seu creixement ofensiu i va trencar el sostre dels 30 tants dos anys més tard, en el curs 2005-06, quan es va erigir definitivament com a líder del conjunt en aparèixer en els 82 partits regulars.
Els termes Arizona i hoquei sobre gel són antònims. No obstant això, la sempiterna presència de Doan va unir dos mons a priori incompatibles. El capità va renovar el seu contracte en el Desert per cinc anys i un valor de 22,75 milions de dòlars en 2007. Encoratjat per la confiança depositada en ell, va anotar la seua millor marca de punts l’any següent amb 78, dels quals 50 van ser assistències. L’atacant canadenc va donar continuïtat al seu bon estat de forma amb una actuació més equilibrada en la temporada 2008-09, quan va acabar amb 31 punts i 42 passes de gol.
Sempre present: de la victòria a la reconstrucció
Després d’una sequera de huit anys sense presenciar hoquei de playoffs, els Coyotes van tornar a la posttemporada en 2010. Arizona va barallar uns quarts de final que es van emportar els Detroit Red Wings en set partits. Doan va anotar un dels gols més icònics de la història d’Arizona per la seua celebració, quan les càmeres van enfocar al davanter cridant-li al cristall mentre sonava la sirena, que ressonava com un udol. Un any més tard, l’equip va tornar a les eliminatòries i es va enfrontar de nou a Detroit, encara que esta vegada els Red Wings van agranar la sèrie.
La brusca eixida dels playoffs va provocar canvis en la plantilla com la incorporació del porter Mike Smith, peça clau en l’exercici 2011-12. El primer curs de la nova dècada és el millor de la franquícia amb el sobrenom dels Coyotes fins a la data. Liderat per Doan, el club va sortejar als Chicago Blackhawks i als Nashville Predators per a avançar fins a la finals de la Conferència Oest. Allí, Arizona va sucumbir davant els Los Angeles Kings en cinc partits.
Home d’una sola franquícia, des dels inicis a Winnipeg fins a l’actualitat a Arizona
Des d’aquella campanya, els Coyotes únicament han tornat una vegada a la postemporada, en la 2019-20, temporada acurtada per la pandèmia de covid, quan van caure eliminats tot just començar. No obstant això, fins a aquell 19 de juny de 2017, Shane Doan sempre va ser ací. L’atacant sempre ha assegurat que va romandre en l’equip perquè va ser la franquícia (els Jets originals) que va apostar per ell en el draft. Eixa extrema fidelitat, demostrada cap a una franquícia canviant, irregular i instal·lada en un erm sense tradició per l’hoquei, queda en la memòria, però també en els llibres.
L’extrem dret es va retirar en l’equip de la seua vida amb els rècords més importants al seu nom, entre ells el de partits jugats (1540), gols marcats (402), assistències repartides (570) i punts registrats (972). Més enllà dels números, Doan i la seua honestedat són el reflex d’una afició que ha vist al seu equip vagar per èpoques complicades, de fallida i en les quals l’entitat no tenia una llar establida. En definitiva, Shane Doan va demostrar al món que a hoquei també es pot jugar en el desert.
Et pot interessar…
Cargando ...
