Aquesta sèrie d’articles fa parada en aquell jugador que, al llarg de la seua història, ha deixat el seu llegat en cada franquícia de la NHL. Bé per mèrits esportius, bé per la seua personalitat, existeixen homes que representen a la perfecció la idiosincràsia i els valors d’un equip. Tots conjuminen un substantiu: grandesa. Però, com tot, aquesta també pot perdre’s amb el temps, malgrat la seua magnitud. El mestratge defensiu de Denis Potvin, potser, s’ha difuminat dècada rere dècada.
El natural de Vanier, Ontario, va entrar en el Saló de la Fama en 1991 després d’una trajectòria trufada d’èxits, tant individuals com col·lectius. De fet, Potvin estava ‘predestinat’ a l’èxit, perquè va ser triat primer en el Draft de 1973. El canadenc va procedir a disputar un total de 15 temporades en la lliga, totes elles amb els New York Islanders. Malgrat que el seu nom encara resulta estrany en el debat de millors zagueros de la història, perdut entre Bobby Orr, Nicklas Lidstrom o Ray Bourque, la seua carrera com a pioner en l’anotació arribant des de darrere el valguda.
El millor rookie de la lliga
La campanya de rookie de Denis Potvin, la 1973-74, era la segona de vida dels Islanders com a franquícia professional. El defensa va contribuir al salt de nivell del club, que va sumar 26 punts més que l’any anterior en la classificació. New York no va arribar als playoffs, però va registrar una millora de set victòries i dotze empats. Entre eixe creixement, Potvin va liderar a l’equip en anotació amb 54 punts en 77 partits. Així mateix, l’esquerrà va acumular 175 minuts de penal, el seté número més alt de la lliga. Tal actuació de debut li va valdre el trofeu Calder com a millor novençà de la NHL.
El defensa canadenc no va tardar a pujar el ritme. Excepte en el curs 1979-80, acurtat personalment a causa d’una lesió, el jugador va anotar 20 o més gols durant set temporades consecutives. Potvin va aconseguir el seu cim de 31 punts en 1976 i va tornar a coronar la mateixa quantitat en 1979. No obstant això, el segon lustre de la dècada dels 70 va ser el cim de la seua carrera. El de Ontario va guanyar el seu primer trofeu Norris al millor defensa en la 1975-76 amb 98 punts. L’honor va caure en unes mans diferents a les de Orr per primera vegada en nou cursos. Però Potvin no havia acabat.
Potvin va ser el primer defensa en arribar a la màgica xifra de 1,000 punts a la història de l’NHL
Aquell lapse de cinc anys es va tancar de la millor forma possible. Malgrat les lesions que el van afectar en la 1979-80, el zaguero esquerrà va veure finalment recompensa al seu treball dur i determinació. Després de perdre en les semifinals de la Stanley Cup en quatre dels anteriors cinc exercicis, els Islanders ho van guanyar tot. Entre les malalties, Potvin va assumir el paper de capità i va jugar en els 21 partits de les eliminatòries. New York va desmantellar als Los Angeles Kings, els Boston Bruins i Buffalo Sabres i es va desfer dels Philadelphia 76ers en sis trobades en la final.
El defensa adobat i llorejat
La Copa de 1980 va ser la primera de quatre consecutives collides pels Islanders. En total, el canadenc va disputar 78 duels de postemporada i va contribuir a la consecució dels campionats amb 27 punts, 58 assistències i 85 punts. New York va estar prop de completar el seu repòquer, perquè va arribar a la final també en 1984, però va caure davant la següent dinastia de la lliga, els Edmonton Oilers, en cinc trobades. Potvin és l’únic jugador en la història de la NHL a capitanejar al seu equip a tantes finals de la Stanley Cup de manera seguida.
Més enllà dels anells, els trofeus i els reconeixements, l’esquerrà es va retirar en 1988 com un dels jugadors més llorejats. El seu currículum d’assoliments és inesgotable. Entre ells, es va convertir en el primer defensa de la història a anotar 1000 punts en la seua carrera i, en la seua última temporada, també va ser el primer a arribar als 300 punts en la trajectòria d’un zaguero.
En resum, va penjar els patins com el millor defensa de la història en gols, assistències i punts. Merescudament, els Islanders van retirar el seu dorsal número cinc al febrer de 1992. Denis Potvin va inaugurar les bigues del llavors pavelló local de Nova York, el Nassau Coliseum, en l’honor definitiu que testifica i cisella la seua carrera com una de les més prolífiques per un defensa de la NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
