El conglomerat de lligues professionals nord-americanes està compost actualment per cinc lligues diferents, cadascuna un esglaó per sobre de les altres pel que fa a nivell. L’NHL es trobaria a dalt de tot, seguidament l’AHL, després l’ECHL per finalitzar amb la SPHL i la FPHL, d’aquestes, les tres primeres es troben afiliades entre si a manera d’escala pel desenvolupament professional dels jugadors.
La importància de tenir franquícies afiliades
El gran objectiu, tant per part de les franquícies de l’NHL com dels propis jugadors, seria la de millorar les habilitats i capacitats dels jugadors joves els quals encara no tindrien lloc en les plantilles de la lliga nacional. Aquí serien capitals les afiliacions entre els diferents conjunts NHL amb els seus homònims de l’AHL i ECHL, podent els jugadors draftejats disposar dels minuts necessaris per a la seva progressió professional entre jugadors de diferents perfils: jugadors NHL recentment recuperats de les seves lesions però encara agafant el ritme de joc lentament, joves ‘famolencs’ a la recerca del seu lloc en les lligues majors (NHL), veterans vinguts a menys però que encara ofereixen qualitat per al professionalisme, jugadors que mai han trepitjat l’NHL però que s’han creat una bona reputació entre les lligues menors; un conglomerat de noms d’allò més variat.
En aquesta singular piràmide de lligues, l’ECHL estaria en el tercer i últim escalafó, sent moltes vegades oblidada entre els fans a la NHL. Normalment les franquícies NHL disposen d’equips en l’AHL de la seva propietat, podent tutelar de dalt a baix els moviments dels jugadors, si el conjunt afiliat és de propietat independent, l’entitat superior paga els salaris dels seus pupils mentre juguen allà. Una cosa similar passa amb l’ECHL, però la gran majoria de franquícia són independents, tot i així, el 98% d’equips tenen acords d’afiliació, sent també viable l’opció per a jugadors joves de foguejar-se i agafar minuts entre professionals.
Destaca el nombre important de porters consolidats a l’NHL que han deixat la seva empremta a l’ECHL
Des dels seus inicis, uns 740 jugadors formats a l’ECHL han participat al menys en un partit de la NHL, 22 dels quals la temporada passada. Aquesta estadística demostra la importància de la lliga en la formació i desenvolupament dels jugadors joves per al seu futur professional. Cal destacar el nombre important de porters consolidats en l’NHL que han deixat la seva empremta a l’ECHL, posició essencial que moltes franquícies superiors prefereixen que siguin titulars en l’ECHL que no reserves en l’AHL (la importància dels minuts jugats), seria el cas dels arquers Jordan Binnington (Kalamazoo Wings / St. Louis Blues) i Jonathan Quick (Reading Royals / New York Rangers).
Història de l’ECHL
Fundada l’any 1988 com a East Coast Hockey League, seria el fruit de l’unió de dues lligues existents, l’Atlantic Coast Hockey League i l’All-American Hockey League, començant a competir amb cinc franquícies, cap d’elles segueix ubicada a la mateixa localitat d’origen a dia d’avui. A mesura del pas dels anys i com el seu nom bé indica (lliga d’hoquei de la costa est), la gran part dels seus equips es situaven a l’est dels EUA, el 2003 la West Coast Hockey League (lliga situada al mig Oest i Oest dels EUA) cessava operacions i diverses de les seves franquícies eren absorbides per l’ECHL, arribant als 31 equips i tenint presència de forma nacional per primera vegada en la seva història.
El 2014, la Central Hockey League (CHL), lliga que es disputava entre conjunts situats al centre i mig oest d’EUA, també cessava operacions i set de les seves franquícies supervivents passaven a formar part de l’ECHL, sent la primera vegada que un dels seus equips estava situat al Canadà. Actualment, la lliga té 27 conjunts (un a terres canadenques) i planeja expandir-se fins als 29 (confirmats Tahoe Knight Monsters i Blommington Bison per 2024/25) en un futur proper, sent la meta tenir el mateix nombre de franquícies que l’NHL i l’AHL, les quals estan en 32. Com en totes les lligues menors, l’estabilitat de les diferents franquícies penja d’un fil, sent constant la reubicació d’elles, el cessament d’operacions o l’entrada en pausa fins millors moments, també les expansions per anar ajustant el nombre d’equips.
Les franquícies actuals i les seves afiliacions a l’NHL i AHL
Els 27 conjunts que formen a dia d’avui la lliga, se’ls uniran en un futur immediat dues franquícies més, una situada a Stateline (Nevada) i l’altra a Bloomington (Illinois), acostant-se una mica més a les 32 que conformen la NHL i l’AHL.
- Florida Everblades -> Florida Panthers – Charlotte Checkers
- Greenville Swamp Rabbits -> Los Angeles Kings – Ontario Reign
- Jacksonville Icemen -> Vancouver Canucks – Abbotsford Canucks
- Orlando Solar Bears -> Tampa Bay Lightning – Syracuse Crunch
- South Carolina Stingrays -> Washington Capitals – Hershey Bears
- Allen Americans -> Ottawa Senators – Belleville Senators
- Indy Fuel -> Chicago Blackhawks – Rockford IceHogs
- Kansas City Mavericks -> Seattle Kraken – Coachella Valley Firebirds
- Rapid City Rush -> Calgary Flames – Calgary Wranglers
- Tulsa Oilers -> Anaheim Ducks – San Diego Gulls
- Utah Grizzlies -> Colorado Avalanche – Colorado Eagles
- Wheeling Nailers -> Pittsburgh Penguins – Wilkes-Barre/Scranton Penguins
- Wichita Thunder -> San Jose Sharks – San Jose Barracuda
- Cincinnati Cyclones -> New York Rangers – Hartford Wolf Pack
- Fort Wayne Komets -> Edmonton Oilers – Bakersfield Condors
- Idaho Steelheads -> Dallas Stars – Texas Stars
- Kalamazoo Wings -> Columbus Blue Jackets – Cleveland Monsters
- Toledo Walleye -> Detroit Red Wings – Grand Rapids Griffins
- Adirondack Thunder -> New Jersey Devils – Utica Comets
- Atlanta Gladiators -> Nashville Predators – Milwaukee Admirals
- Trois-Rivières Lions -> Montreal Canadiens – Laval Rocket
- Maine Mariners -> Boston Bruins – Providence Bruins
- Savannah Ghost Pirates -> Vegas Golden Knights – Henderson Silver Knights
- Norfolk Admirals -> Winnipeg Jets – Manitoba Moose
- Reading Royals -> Philadelphia Flyers – Lehigh Valley Phantoms
- Worcester Railers -> New York Islanders – Bridgeport Islanders
- Iowa Heartlanders -> Minnesota Wild – Iowa Wild
- Trois-Rivière Lions -> Montreal Canadiens – Laval Rocket
La Kelly Cup
El campió de l’ECHL rep el trofeu conegut com a Kelly Cup, copa que porta el nom de Patrick. J. Kelly, primer comissionat de la lliga. Es va començar a lliurar a partir de l’any 1997, abans es donava al guanyador la Riley Cup en honor a l’expresident de l’AHL, Jack Riley. La Kelly Cup ha estat atorgada a 18 equips diferents, el més recent el 2023 als Florida Everblades, conjunt històric de la lliga. Al 2020 no es lliuraria donada la cancel·lació de la temporada a causa de la pandèmia global de Covid-19.
Everblades, Aces, Stingrays i Admirals son les franquícies amb més Kelly Cup’s a les seves vitrines
La temporada regular està composta de 72 partits, 16 equips són els que es classifiquen per a la postemporada, la qual té les primeres dues rondes divisionals per passar després a les Finals de Conferència, lluitant pel campionat els campions de les dues vessants.
Tots els campions
De 1989 a 1996, el campió de l’ECHL rebia la Riley Cup, a partir de 1997 seria lliurada la Kelly Cup. Els Hampton Road Admirals, Alaska Aces, Florida Everblades i South Carolina Stingrays són les tres franquícies que més vegades s’han proclamat campiones, cadascuna d’elles ho aconseguiria en tres ocasions.
- 1989 – Carolina Thunderbirds
- 1990 – Greensboro Monarchs
- 1991 – Hampton Road Admirals
- 1992 – Hampton Road Admirals
- 1993 – Toledo Storm
- 1994 – Toledo Storm
- 1995 – Richmond Renegades
- 1996 – Charlotte Checkers
- 1997 – South Carolina Stingrays
- 1998 – Hampton Road Admirals
- 1999 – Mississippi Sea Wolves
- 2000 – Peoria Rivermen
- 2001 – South Carolina Stingrays
- 2002 – Greenville Grrrowl
- 2003 – Atlantic City Boardwalk Bullies
- 2004 – Idaho Steelheads
- 2005 – Trenton Titans
- 2006 – Alaska Aces
- 2007 – Idaho Steelheads
- 2008 – Cincinnati Cyclones
- 2009 – South Carolina Stingrays
- 2010 – Cincinnati Cyclones
- 2011 – Alaska Aces
- 2012 – Florida Everblades
- 2013 – Reading Royals
- 2014 – Alaska Aces
- 2015 – Allen Americans
- 2016 – Allen Americans
- 2017 – Colorado Eagles
- 2018 – Colorado Eagles
- 2019 – Newfoundland Growlers
- 2020 – Temporada suspesa a causa de la pandemia de Covid-19
- 2021 – Fort Wayne Komets
- 2022 – Florida Everblades
- 2023 – Florida Everblades
Porteries blaves
Una curiositat que li dóna a l’ECHL un caràcter únic al món és el color dels pals de les porteries, gràcies a un acord multianual amb l’empresa GEICO, els tubs deixen enrere el tradicional vermell per incorporar de forma total el blau com a color predominant de les porteries de la lliga. Fins i tot els videojocs d’EA Sports així ho reflecteixen en les seves últimes edicions.
Et pot interessar…
Cargando ...
