Bé, doncs el temut moment ha arribat, m’han anomenat ‘Senyor’. No negaré que inicialment he estat temptat de corregir-los, però fent una volta a l’assumpte he arribat a les conclusions següents:
- Veient el nivell d’urbanitat i educació de les noves generacions, per a un parell de Peewees que es dirigeixen a un adult amb una mica de respecte no sembla un bon pla portar-los pel mal camí.
- Malament que em pesi, quan el teu traumatòleg et comenta que el cartílag del teu genoll pateix desgast és que portes trot a sobre. Evidentment, els conceptes de desgast i pas del temps van inherentment de la mà.
- Finalment, vaig assumir que el millor way out era arribar a casa el menor temps possible i posar-me un parell de partits dels Penguins (contra Tampa i LA, específicament). No us podeu imaginar com vaig gaudir en veure que algú una mica més gran que jo encara té molt a dir en favor dels mil.lenials en la nostra lluita contra la Generació Z. Em refereixo, com no pot ser de cap altra manera, a Sydney Crosby.
Sid the (not so) Kid
D’acord, tens raó, també Geno i Letang estan en aquest mateix rang d’edat, però això de Sid és d’un altre nivell. No descobreixo la pólvora quan afirmo que Crosby és un dels jugadors que més sentiments oposats ha generat en els últims 15 anys, però gairebé sempre a causa de certs comportaments sobre el gel, mai per la seva aptitud per al joc.
És per això que, independentment de l’opinió personal que puguis tenir sobre ell (especialment dedicat a tu, fan dels Red Wings), la manera com veu el gel, la seva anticipació, maneig del puck i skills li fan ser un talent generacional (tot això sent un 5-11, 200lb, telita…)
I què no dir del seu plàstic backhander, per a molts al nivell del de Dave Keon (no sabeu com pateixo en lloar un Leaf, però és just, i de pas li donem un toc vintage a l’assumpte)
De vegades tinc la sensació que fins i tot la PlayStation no li fa justícia, feu una ullada al següent vídeo (prometo que no estic fent publicitat perquè Sony m’enviï una PS5 en aquests temps d’escassetat de microxips):
Posant-nos una mica més seriosos, aprofito i us deixo per aquí sota un vídeo un perquè pugueu tornar a recordar alguns dels seus highlights:
Concussions a part, quan ha estat in the pink, Sid ha estat capaç de mantenir un nivell de producció excel·lent, sobretot si tenim en compte que ha estat testimoni de la dead-puck era.
Tot i això, hi ha cert sentiment estès en una part rellevant de la fanaticada sobre el fet que no ha tingut la constància i consistència d’altres rivals contemporanis. I és aquí on vull trencar una llança a favor seu.
Per fer-ho, farem una comparativa entre la producció ofensiva de Crosby al llarg de la seva carrera i la d’altres rivals/companys.
Seleccionant la mostra
Podríem haver escollit multitud de jugadors per fer aquesta comparativa, però aquí va la meva selecció:
Els tres primers noms són força evidents, ja que són probablement aquells amb intervals de carrera similars i nivells de producció ofensiva comparable.
D’altra banda, és cert que Forsberg pertany a una generació anterior a la resta, però tal com ens comentava Víctor al seu detallat article a NHLmania, les seves característiques són comparables a les dels esmentats Malkin i Kane. A més, per què no dir-ho, és un dels jugadors favorits de la meva infantesa/adolescència, i alguna prerrogativa haurà de tenir l’autor de comparativa, no?
Comparativa
La pregunta següent és òbvia, en quins paràmetres ens podem fixar a l’hora d’intentar entendre la consistència d’un jugador en la producció al llarg del temps?
Evidentment, tant punts com gols i assistències han de ser presents, però ho tractarem d’una manera una mica diferent de l’habitual.
El que farem és construir les distribucions normals de gols, assistències i punts per partit promig per a cadascun dels nostres jugadors al llarg de la seva carrera.
Generem distribucions normals de punts, gols i assistències
I com hem d’interpretar els resultats que veiem? De manera simplificada, aquests són els punts a tenir en compte:
- Com més a la dreta estigui el pic de la nostra campana de Gauss, més alta serà la mitjana del paràmetre estudiat al llarg de la cursa del jugador.
- Com més alt i estret sigui el bec de la nostra distribució, més constant haurà estat al llarg dels anys.
- Per tant, si la campana gaussiana és molt ampla i baixa, més dispersió hi haurà hagut en la producció ofensiva del jugador estudiat i, conseqüentment, menor haurà estat el seu nivell de consistència.
Els millors productes oficials dels Penguins by Fanatics a tan sols un clic de distància.
Mitjana de gols per partit
A la següent gràfica podeu veure les distribucions normals de mitjana de gols per partit corresponents als cinc ‘elements’ que volem comparar avui:
Estudiant les diferents corbes podem extreure les conclusions següents:
- Amb excepció de Forsberg, les altres quatre distribucions presenten una dispersió (amplada) similar, per la qual cosa es pot afirmar que la consistència en la generació de gols al llarg del temps ha estat comparable.
- Tal com s’esperava, la distribució corresponent a Ovechkin és la que presenta un valor mitjà més gran i, per tant, està més desplaçada cap a la dreta.
- La producció golejadora de Malkin i Crosby (corbes negra i vermella, respectivament), és molt similar.
- Si ens fixem en el cas de Forsberg en concret, veiem que és molt picada i estreta, indicant poca dispersió i molta consistència. Tot i això, es troba molt desplaçada cap a l’esquerra, indicant nivells comparativament baixos de producció golejadora.
Aquí és on donem una volta al concepte de consistència. És cert que Forsberg és més consistent que la resta però, si ens donessin a triar, crec que no vaig molt desencaminat en afirmar que preferiríem tenir al nostre equip qualsevol dels altres quatre (em refereixo a la faceta golejadora exclusivament).
Mitjana d’assistències per partit
Anem ara a buscar les assistències per partit:
Reptem l’exercici anterior i analitzem les gaussianes:
- Aquí destaca molt Forsberg, ja que la seva gaussiana no només la que presenta la menor dispersió (molt similar a la de Kane), sinó que a més és la que es troba situada més a la dreta (major producció).
- Pel que fa a Crosby, podem afirmar que la seva corba està propera en valor mitjà a la de Forsberg, però mostrant una dispersió més gran (distribució més baixa i ampla).
- Ovechkin es despenja de la resta i, malgrat que la seva amplada és similar a la de Crosby, el fet d’estar situada a l’extrem esquerre de la gràfica indica un volum més baix de producció assistent.
Fins ara hem estudiat gols i assistències per separat, veient certes tendències interessants. Ara bé, què passa si ajuntem totes dues?
Mitjana de punts per partit
Fem una ullada a aquestes distribucions normals de punts per partit a veure què traiem en clar:
- En primer lloc, tot encaixa una mica millor. Com per art de màgia, la dispersió de les cinc distribucions és força similar, i la seva altura i amplada relatives s’assemblen entre si.
- Crosby és el que presenta una mitjana de mitjana de punts per partit més alta, davant de Forsberg.
- És cert que la dispersió de Crosby és més gran, però si us fixeu a la part esquerra de la gaussiana (sobretot a la zona de la cua) veureu que mai es creua amb cap altra distribució. Això indica que la seva mitjana a igualtat de probabilitat és sempre més gran.
Resum
Tal com hem pogut apreciar a les gràfiques mostrades anteriorment, hi ha cert sentit a l’hora d’afirmar que, probablement, Crosby no ha estat matemàticament parlant el jugador més consistent de la mostra considerada.
No obstant això, això és degut en gran part al sostre desmesuradament alt aconseguit per ell mateix. Això indirectament afecta la percepció de consistència del jugador però, tal com esmentàvem anteriorment, els pitjors anys de Sid han estat millors que els pitjors anys de la resta.
Dit d’una altra manera, si tornés a néixer i em donessin a escollir quin tipus de jugador voldria ser entre els anteriorment esmentats la meva elecció seria Crosby (commocions cerebrals a part, és clar).
Et pot interessar…
Cargando ...
