Desembre de 2014. El calendari gira cap a la seua última fulla i porta una notícia trista que sacseja els Montreal Canadiens, la franquícia més llorejada de l’hoquei gel.
L’esport i tot el Canadà ploren la pèrdua de Jean Béliveau, l’home que va combinar un talent sobrenatural amb una modèstia inèdita per a desembolicar-se dins i fora del gel com ningú.
El davanter centre va concentrar en si mateix la gràcia i la humilitat digna d’un jugador d’hoquei gel
Cap esportista és més gran que l’esport que practica. No obstant això, si es fa una excepció a la norma, Béliveau encaixa com a anell al dit quant a l’hoquei sobre gel es refereix. Res més lluny de la realitat, el propi patinador canadenc seria el primer a disputar eixa afirmació. En un club enorme, Béliveau és el colós que ho veu tot des de dalt, un gegant que abandera la idiosincràsia de la seua franquícia.
L’home dels gelats
Abans de convertir-se en llegenda, el futur capità dels Canadiens va dominar la lliga d’hoquei sènior de Quebec amb els Quebec Aces, on va disputar 117 partits i va registrar 97 gols i 78 assistències. Jean Béliveau va liderar la lliga en punts i punts durant les seues dues temporades completes amb els Aces mentre treballava com a home dels gelats en Laval. Malgrat la seua cotització a l’alça com a novençà, el center va desviar intents primerencs de tancar el seu fitxatge per a madurar a casa. Finalment, Montreal va fer un pas extraordinari per a obtindre els seus drets: comprar la lliga de Quebec sencera.
Béliveau encara va necessitar una última espenta per a vestir-se amb els colors dels Habs. El club va recórrer al seu heroi d’infància, Maurice ‘Rocket’ Richard, per a convéncer definitivament el natural de Quebec. La 1954-55 va ser la primera campanya completa de ‘Le Gros Bill’ en la gran lliga. Durant ella, l’atacant es va guanyar el sobrenom de ‘Gentleman Jean’ per la seua aparent aversió a intercanviar colps en el gel. La seua resposta va arribar de manera contundent, perquè els seus minuts d’expulsió es van incrementar de 58 a un total de 143 entre aquest curs i el següent. Entre ells, Béliveau va arribar a llançar mans amb alguns dels homes durs de la competició, com Lou Fontinato, dels New York Rangers.
Malgrat que tornar-se més rude va danyar la seua projecció de punts, els 47 gols i 41 assistències que va acumular el center canadenc li van valdre per a aconseguir el primer i únic trofeu Art Ross de la seua carrera. Béliveau va evolucionar ràpidament en un dels millors davanters de la lliga. El seu 1.90 m d’alçada i 92 quilos de pes van fer d’ell un atacant gran, hàbil amb el puck i pioner en el seu joc, que va obrir el passe a uns altres que van vindre després, com Mario Lemieux i Vincent LeCavalier.
Capacitat i treball dur
Durant l’interminable arc de la seua carrera, que es va estendre durant més de dues dècades, Jean Béliveau va compartir vestuari amb Jacques Plante i Ken Dryden, Elmer Lach i Jacques Lemaire o Emile Bouchard i Guy Lapointe. Tampoc cal oblidar-se de Bernie Geoffrion, Dickie Moore, Doug Harvey, Henri Richard i, per descomptat, el ‘Rocket’. Mentre que els jugadors van vindre i es van anar, el de Quebec va viure la majoria de la seua trajectòria sota la tutela de l’entrenador Hector ‘Toe’ Blake.
En un total de 18 temporades completes en la NHL, el seu equip es va perdre la postemporada només una vegada. Béliveau va encapçalar a Montreal en gols en cinc ocasions, incloses les campanyes 1955-56 i 1956-57, quan va acabar per davant del propi ‘Rocket’ Richard. El center es va retirar finalment després del curs 1970-71, després de liderar als Canadiens a una victòria per 4 a 3 sobre els Chicago Black Hawks per a aconseguir la dècima Stanley Cup de l’equip. La franquícia, no obstant això, va quedar en bones mans.
Béliveau va conquistar 17 Stanley Cups, 10 com a jugador i 10 com executiu
La temporada següent, Scotty Bowman va assumir el comandament de la banqueta i un jove fenomen arribat des dels Quebec Ramparts, Guy Lafleur, que es fixava en Béliveau, va començar el seu primer exercici a Montreal. Lafleur va portar el número 4 del seu ídol durant la seua etapa com a juvenil, però el propi davanter centre li va advertir que es canviara de número una vegada va arribar a la gran lliga. El motiu no era que el dorsal pertanguera a ell, sinó que volia que el jove Lafleur fera el seu propi número famós. Una vegada en l’ombra del retir, la modèstia de Jean Béliveau va portar a mantindre’s en l’ombra. No obstant això, tal impacte va tindre la seua carrera que fins al llavors representant de Déu en la Terra, el Papa Pau VI, va voler conéixer a un dels seus homòlegs sobre el gel.
Et pot interessar…
Cargando ...
