Grans jugadors sense Stanley cup (III): Joe Thornton «Jumbo Joe»

Un davanter amb molta envergadura que va despertat admiració per la seva capacitat anotadora i el seu pes en el vestuari. Se’l recorda com a jugador franquícia dels Sharks, va començar als Bruins, de forma intermitent per Suïssa i les darreres temporades va jugar al Maple Leafs i als Phanters de Florida. Va ser el darrer jugador nascut als 70s en deixar l’esport d’èlit. El seu sobrenom està relacionat amb la seva procedència i no amb la seva alçada. El famós elefant Jumbo va morir on en Joe va néixer un segle després.

Joe Thorton, va néixer a St Thomas, Ontario, Canada, el 2 de juliol de 1979, número 1 del draft l’any 1997 per Boston Bruins, després de ser el màxim puntuador del seu equip a la OHL, i segon de tota la competició. Amb els Bruins va jugar 8 temporades, amb la 04-05 pel mig en la que va marxar a Suïssa per evitar el lockout i va guanyar una lliga NL (NLA aleshores) amb l’HC Davos, com a referent i màxim puntuador del seu equip. En l’equip helvètic hi va jugar en dues ocasions més, en el següent tancament patronal de la 12-13 i a les acaballes de la seva carrera la 20-21.

Des de la seva arribada a Boston fins poc abans de marxar de San Jose, ‘Jumbo Joe’ va ser una de les cares més visibles de l’NHL

Va deixar els Bruins per els San Jose Sharks la temporada 05-06 buscant nous reptes i en desacord amb l’equip de Massachussets per la tendència que seguia. Aquell any va guanyar els premis individuals a millor puntuador (Art Ross) i a jugador més valuós (Hart). Amb els californians va ser un jugador que va marcar una època, de seguida es va guanyar la A de capirà assistent, arribant a ser el capità la temporada 10-11.

A prop de la copa Stanley

Després de perdre dues finals de conferència prèviament (09-10 i 10-11) la temporada 2014-2015 els Sharks arribaven a la final per primera vegada en els 25 anys d’història de la franquícia. Es van classificar en tercera posició de la divisió pacífic. Va batre en primera ronda a Los Angeles Kings per un clar 1-4 global, als Nashville Predators en segona en el setè partit i a la final de conferència va guanyar a uns Sant Louis Blues en sis. Però a la final es van trobar amb en Crosby i els seus Pittsburgh Penguins. Una final amb resultats molt ajustats en la que els pingüins van tenir l’encert en els moments clau. En el sisè partit van guanyar 1-3 amb un darrer gol sense porter que els donava el títol i frustrava les esperances dels Sharks.

Thornton durant la temporada regular va ser el referent passador de l’equip amb 82 punts, 19 gols i 63 assistències. En la fase final va anotar 21 punts, 3 gols i 18 assistències, a l’ombra de Couture (20G i 10A) i per darrere de Brent Burns (7G i 17A) i Pavelsky (14G i 9A). La final va ser especialment discreta pel nostre protagonista.

El vessant ‘passador’ sempre va sobresortir davant la seva capacitat golejadora

A partir d’aquella temporada el seu rendiment va baixar considerablement i tot i que va assolir rècords com el de 1300 punts o les 1000 assistències, 400 gols. Finalment va arribar als 1500 punts el 2020 i amb els seu darrer equip va sobrepassar els 430 gols.

Thornton en els Leafs | Sportsnet

El seus darrers moviments en equips contenders demostren les ganes d’aconseguir la copa. Primer als Maple Leafs, on va ser important jugant amb Matthews i Marner, i per acabar els Florida Phanters, un any abans de ser finalistes i caure contra Vegas.

Per Canada va conseguir una medalla d’or en els Jocs Olímpics de Vancouver el 2010 i dos ors en els mundials de 04-05 i 16-17, aquesta darrera va aprofitar per retirar-se del combinat canadenc, una selecció increïble amb Crosby, Marchand, Bergeron, Toews, Duchene, Couture, Tavares, Vlasic, Pietrangelo, Getzalf, Burns, Perry, Stamkos, Doughty, Bounmeester, Muzzin, Giroux, Weber, O’Reilly i a la porteria Price, Crawford i Holtby

Un altre gran que es queda sense copa en el seu impressionant currículum.

Et pot interessar…

Grans jugadors sense Stanley cup (II): Henrik Lundqvist