Quan valorem la importància d’un jugador en la història de l’hoquei gel en general i l’NHL en particular el primer que fem és revisar el número d’Stanleys Cup que ha guanyat a més de la importància que ha tingut alhora d’aconseguir el títol. Gretzky en té 4, Crosby, Lemieux, Kane i Fleury 3, Jagr, Hasek i Orr 2, Ovechkin i Zetterberg 1, per posar exemples coneguts per tots.
Malauradament només es dona un títol per temporada i una sola franquícia aconsegueix aixecar-la. Molts grans jugadors s’han quedat amb la mel als llavis i no han tingut la sort de guanyar-la. Si en el món de l’esport existís la justícia se’ls hi hauria de donar un reconeixement honorífic a tots ells com es fa en el món del cinema. Per desgràcia alguns s’han de retirar amb aquesta espineta injusta i cruel.
Encara que és un dels grans golejadors a playoffs, Pavelski segueix sense aixecar la copa Stanley
Joe Pavelski, nascut a Plover, Wisconsin, l’11 de juliol de 1984, va ser draftejat per San José Sharks el 2003 en el lloc 205 (7a ronda). Després de guanyar la lliga universitària NCAA la temporada prèvia amb la Universitat del seu estat (únic títol en la història d’aquest equip universitari de Wisconsin), va debutar a la NHL amb els californians la temporada 2006-2007 aconseguint 14 gols i 14 assistències en 46 partits. En 13 anys amb els taurons només una temporada van quedar fora dels playoffs i en Joe cada curs estava entre els màxims puntuadors de l’equip. Tres finals de conferència perdudes, quatre semifinals de conferècia i quatre primeres rondes.
Molt a prop de guanyar la Stanley
El moment àlgid amb els Sharks es va produir la temporada 2015-2016. Els de San José van guanyar per primera vegada a la seva història la final de conferència contra Sant Louis i van arribar a la final de la Stalney Cup, 25 anys després de la seva fundació. Va ser la primera vegada que Pavelski podia competir per la copa i a més com a capità. Es va creuar amb els Pens de Crosby, Kessel i Malkin que van aconseguir el primer del dos títols seguits de la dècada, els darrers de l’equip de Pensilvania fins a dia d’avui. Pavelski no va destacar en els partits decisius.
Quatre temporades més tard d’aquella final i després d’algunes decepcions en els playoff amb San José, la darrera caient a la final de conferència, Pavelski va decidir deixar de ser un one man club i canviar Califòrnia per Texas, fitxant a l’agència lliure per Dallas Stars.
Amb els texans la temporada que es va interrompre amb la pandèmia, i jugant-se a Canada en format bombolla (bombolla) en dues seus (Toronto i Edmonton), els Stars de Rick Bowness i un sorprenent Anton Khudobin sota pals, es va plantar a la final contra Tampa Bay Lightning. El joc dels Stars no era el més vistós però si molt efectiu. I en Joe brillava amb la seva col·locació i olfacte golejador habitual. Els de Florida, liderats per Kucherov i Hedman, van guanyar la seva primera copa de dues seguides per 4-2, sense donar gaires opcions. En Joe va ajudar molt als Stars a lluitar per la final.
Aquest curs que ara acaba Pavelski ha donat caràcter al seu equip i gols. Dallas ha caigut en el sisè partit de la final de conferència contra Edmonton Oilers i no podran tornar a optar a l’anhelat títol. Després de 18 temporades, 1332 partits i 1068 punts, a només pocs mesos de fer-ne 40 podria haver passat la seva darrera oportunitat per aixecar la copa Stanley, però coneixent a en Joe veurem si es rendeix tan fàcilment sense tornar a lluitar ella.
Et pot interessar…
Cargando ...
