L’espera està arribant al final, i ja ens trobem a poques setmanes de tornar a gaudir de la passió que infon Harnarayan Singh a les seves narracions al Hockey Night in Canada.
D’acord, si en aquests moments et trobes a Nashville a 95ºF (30ºC), potser no sentis la vinguda del fred i cru hivern. Però les explicacions les hauríeu de demanar a l’enemic número 1 de l’afició canadenca, l’ínclit Gary ‘Batman’ (impagables tant el “momentàs” de Joe Biden amb Ray-Ban Aviator incloses, com la reacció de Victor Hedman al background).
Al cap i a la fi, Gary Bettman ha estat el màxim responsable de l’expansió de l’NHL fora dels mercats tradicionals, segons ell amb l’objectiu d’incrementar la base de aficionats potencials a aquest esport.
Per a tots aquells patidors fans que enyoreu la tornada dels Nordiques al Quebec, busqueu consol a pensar que podria haver estat pitjor. Imagineu que hauria passat si hagués estat nomenat president de la Federació Internacional de Vòlei platja, segur que hauria organitzat el Mundial a les platges de les Illes Feroe en ple gener per tal de promoure l’espectacle.
Però deixem l’anàlisi (a.k.a. linxament) de la figura de Bettman per a un altre moment.
Context al text
I de què parlarem avui? Molt senzill, de gols. Però posem una mica de context partint d’un aspecte molt personal.
Estic embarcat a convèncer la meva preciosa, intel·ligent i, per descomptat empoderada southern belle, que hi ha vida més enllà del College Football. Sent sincer, veient el panorama de la meva Notre Dame de l’ànima després de la lesió de Tyler Buchner, val més que trobi alternativa per als dissabtes a la nit, o acabaré enfonsat en un pou de desesperació esportiva.
Sense anar més lluny, la setmana passada intentava explicar l’explosió ofensiva de l’última temporada. La meva intenció no era més que tombar aquest mite que l’hoquei és un esport avorrit on cada any que passa, passen menys coses.
I de sobte m’enfronto a una pregunta per part seva més que evident:
“Per casualitat no estaran llançant més a prop de la porteria?”
Si us sóc sincer, no vaig saber respondre en aquest precís moment, així que em vaig posar a ‘scrapejar‘ les dades de temporada regular en situació de 5v5 des de la 2014-15 fins avui.
Perspectiva clàssica (distancia i angle)
En primer lloc, cal esmentar l’existència d’una altra variable íntimament lligada a la distància, l’angle. És per això que també estudiarem l’evolució de la mitjana de l’angle en llançaments convertits al llarg de les darreres temporades.
Els resultats els teniu a les gràfiques i taula mostrades a continuació (les unitats de distància i angle són peus i graus sexagesimals, respectivament).
Es pot apreciar clarament que la distància mitjana dels llançaments que han acabat en gol s’ha mantingut força constant al llarg dels darrers anys, seguint el valor de l’angle mitjà un comportament anàleg.
2019/20 (COVID)
Encara que d’entrada s’apreciï cert comportament estrany a la temporada 2019-20, amb valors de distància i angle una mica allunyat de la mitjana històrica, no hem d’oblidar que es corresponen amb la temporada escurçada per l’inici de la pandèmia de COVID. Certament, la mida de la mostra pot estar afectant el valor obtingut.
Addicionalment, en termes absoluts la diferència no es pot considerar necessàriament com a significativa.
Primer dubte clar, els gols se segueixen anotant des d’una posició similar des de mitjans de la dècada passada fins als nostres dies.
El valor de distància i angle mitjà amb prou feines ha patit variacions des del 2014
Per cert, arribats a aquest punt val la pena rescatar l’article d’Eric Blanch en què desglossava i analitzava detalladament els tipus de llançaments de la temporada 2021/22 i el percentatge d’èxit de cadascun. Us ho deixo aquí.
Perspectiva alternativa (eficiència)
Fins ara hem estudiat la influència (o manca d’ella) de dos paràmetres clàssics (distància i angle). Tot i això, aquestes dues mètriques es queden curtes a l’hora d’intentar donar resposta a un altre tipus de preguntes, com la següent:
“Els jugadors seran més eficients a l’hora d’anotar?”
En els darrers anys s’ha guanyat molta força una nova mètrica, xG (Expected Goals), com més d’una vegada ens ha recordat Iván Ortíz en les seves detallades anàlisis (rescat aquí la primera que va escriure sobre Juraj Slafkovsky, per si algun fan dels Habs estava de festa a Eivissa i se li ha passat per alt).
Aquest estadístic va sorgir el 2004 de la mà d’Alan Ryder, i no és res més que el resultat d’avaluar la qualitat de cada llançament en base a una sèrie de paràmetres. El pes específic assignat a cadascun dels paràmetres esmentats dependrà del model utilitzat.
Farem servir xG (Expected Goals), una mètrica consistent en l’estimació de la qualitat d’un llançament sobre la base de paràmetres ponderats
Si veiem que hi ha interès per part de comunitat nerd, es podria abordar a futur la possibilitat d’entrar al detall del càlcul, però de moment fem un acte de fe i hi creem a ulls clucs.
Ara bé, com ho podem fer servir en el nostre interès?
Molt senzill, calcularem l’evolució temporal de la mitjana d’Expected Goals dels 10 millors jugadors de l’NHL en aquest camp.
Però, per què esbiaixar la mostra quedant-nos només amb els 10 primers a xG? Doncs perquè les revolucions les inicien uns quants.
En altres paraules, generalment són els millors a cada disciplina, incloses les esportives, aquells que evolucionen més ràpidament per aconseguir avantatge competitiu. Posteriorment, la seva tècnica i estil és imitat per la resta. Però passem ara a la freda dada.
Aquí ja podem apreciar una cosa diferent. Si ens fixàrem a la temporada 2020-21, on anteriorment detectàvem paràmetres de distància i angle desviats lleugerament de la mitjana històrica, ara no veiem res anormal.
Tot i això, si anem a la temporada següent, la 2020-21, sí que apreciem un deep dive del nostre estadístic (xG). Crec que no sóc l’únic amb la sensació que aquell any no va ser el més espectacular des del punt de vista ofensiu, cosa que en principi tindria cert sentit.
A més, si parlem en els termes absoluts, aquesta mètrica va baixar al voltant del 20% respecte a l‘any anterior.
2021/22
I ara ve el que és bo, el 2021-22. Durant aquella campanya es produeix un sorgeix en el valor de xG, major del 66% respecte a la 2020-21. I no només és això, sinó que arriba al seu pic històric de la sèrie temporal (al voltant del 15% superior al pic anterior la 2018-19). Aquí pot ser que comencem a veure una mica de llum al final del túnel.
Tot i això, hem de recordar que hi ha el risc que ens trobem davant d’una anomalia, i en les següents temporades patim de la temuda regressió a la mitjana. Creuem tots nosaltres els dits perquè això no sigui així, i es confirmi el canvi de tendència.
D’altra banda, a tall de mostra us deixo la taula corresponent a l’any 2022, on podeu veure que Connor McDavid, el nostre Oiler favorit, és el líder en aquest apartat. Leon Draisaitl no anava desencaminat quan va dir que, si li ho proposés, McDavid arribaria a 60 gols sense gaires dificultats.
Finalment, m’acomiado desitjant-vos un feliç inici de temporada!!!
Et pot interessar…
Cargando ...
