Posteriorment a l’eliminació de Colorado Avalanche en el setè partit a mans dels Seattle Kraken a la primera ronda dels Playoffs per l’Stanley Cup, vaig obrir una enquesta a Twitter. Hi demanava que descriguessin si aquesta eliminació es podia etiquetar amb la paraula fracàs o bé aquest resultat final era una cosa que podia succeir. No vaig posar la paraula fracàs per casualitat. Aquest és un terme que va estar en el seu moment d’actualitat després de la pregunta que va rebre Giannis Antetokounmpo en ser eliminats pels Miami Heat als Playoffs de la NBA, que vist amb perspectiva, veient on va arribar Miami, ja que tampoc ha estat tan catastròfic.
En el meu cas personal amb els Avalanche, s’hi afegeix que sóc seguidor de l’equip, per la qual cosa la meva visió amb ells pot no ser del tot objectiva en aquest cas.
¿Què hi ha darrere de l’eliminació?
Podem centrar-nos en aquests aspectes que, a títol personal, crec que han estat els importants:
- Partits en un “altre” estil
El problema és que això tampoc els havia de venir com a novetat. Dels tres xocs entre tots dos equips (cortesia de Juan Aochokoa), tots tres es van resoldre per tot just una mica de diferència, només un durant el temps regular i no es van marcar més de cinc gols en cap. El context ja es tenia, Seattle ho va aprofitar a favor seu, Colorado no. Però aquest és un problema que ve de temps enrere. El joc dels Playoffs poc o res té a veure amb el que veiem a la temporada regular. Són partits més bruscos, intensos, amb una part més física i que perden aquesta fluïdesa en què Seattle ha navegat molt millor.
- Inestabilitat en l’alineació
També tema que ve de temps enrere. Les lesions sempre suposen un llast per a Colorado, però és que a més en aquestes sèries s’ha sumat la suspensió de Cale Makar per al cinquè partit pel seu hit sobre Jared McCann, i de manera prèvia al tercer partit, es va saber que Valeri Nichushkin estaria absent per motius personals, motiu pel qual també es van aixecar moltes sospites pel motiu, cosa que també va desviar el focus a altres temes.
- Presència de “game changers“
Demano prestat el terme a l’anglès per poder explicar aquest punt. En aquesta mateixa enquesta a Twitter, Juan Aochokoa em va compartir un fragment del podcast Emerald City Hockey dedicat als Kraken. En ella, abans de l’eliminatòria, debaten sobre el bon fit que són els Avalanche per als Kraken. A més d’eludir al primer punt de tots, als partits en un altre estil, comenten que les estrelles dels Avalanche, centrant-se en Nathan Mackinnon, no havien estat capaços de trencar partits ajustats a favor seu.
Què hi ha darrere de la temporada?
També és important diferenciar entre els factors que han portat Colorado a l’eliminació davant de Seattle en una sèrie a set partits, amb els factors que han impactat en la temporada regular, que en aquest cas haurien portat l’equip a ocupar el lloc que corresponia a aquesta cruïlla en concret.
- Un altre any més, les lesions
I serà un tema que acompanyarà els burgundy and blue durant la temporada següent ja que s’ha confirmat l’absència tota la temporada de Gabriel Landeskog, un dur revés a aquesta primera línia que formaven al costat de Nathan Mackinnon & Mikko Rantanen, que el més segur acabi completant Artturi Lehkonen. Precisament Lehkonen no ha pogut acompanyar Rantanen als Worlds ja que va acabar la sèrie contra Seattle lesionat. Josh Manson, un dels jugadors que es van adquirir pensant en aquests partits físics, dotar de presència, ha tingut una temporada difícil també amb les lesions. Tampoc va aconseguir deixar enrere els problemes físics Pavel Francouz, Bowen Byram va tornar dels partits a Finlàndia lesionat per a tres mesos, i aquesta és una petita mostra de tot el que passa a la infermeria de Colorado.
- Canvis encertats? a la plantilla
Una cosa és que Colorado vingui de ser el vigent campió, i una altra és que aquest bloc sigui el mateix que va ser campió, i en aquest apartat van patir canvis a zones que van ser realment importants per a la consecució del títol. A la porteria, es va apostar per Alexander Georgiev al lloc de Darcy Kuemper que havia signat per Washington. Georgiev s’estrenava com a titular després de temporades com a suplent als New York Rangers, recolzat per un Francouz que, com hem comentat, ha tingut uns últims anys plens de problemes físics.
La nova temporada també suposava un repte a l’hora de cobrir posicions importants, com la marxa de Nazem Kadri als Flames, o la d’Andre Burakovsky als mateixos Kraken. Amb aquestes dues sortides, i la lesió de Landeskog, Colorado es quedava sense tres dels seus sis màxims puntuadors la temporada passada. Però en lloc de suplir-los, aquests canvis han obligat que Mikko Rantanen i Nathan MacKinnon dupliquin els seus esforços a la parcel·la ofensiva, anant-se tots dos per sobre dels 100 punts. La novetat que més punts ha fet ha estat Evan Rodrigues amb 39 punts en 69 partits.
La finestra de campionar continua oberta a Colorado però no sempre és sinònim d’èxit
La nova temporada haurà de venir amb canvis, però Colorado ha fet una aposta molt forta pel present, per la qual cosa la seva nòmina d’eleccions al Draft ve molt minvada i haurà de tenir molt bona punteria als jugadors que suma a l’alineació. No és que hagi tingut mala mà, perquè Evan Rodrigues va ser una bona incorporació, Denis Malgin va tenir els seus moments, però hauran d’encertar molt bé en aquesta profunditat, especialment en el pla físic i en l’aportació ofensiva de les segones unitats, poder continuar a la pomada. I posar unes espelmes a la infermeria perquè donin una mica de salut a l’equip durant un bon nombre de partits, que almenys siguem capaços d’aprendre’ns una alineació al complet sense canvis.
Et pot interessar…
Cargando ...
