La temporada 1974/75 de Buffalo representa una de les úniques dues vegades que l’equip va arribar – i va perdre – la final de l’Stanley Cup
En la campanya 1974/75, els Philadelphia Flyers van ser l’equip que els va derrotar, després d’una decisiva sèrie, per 4 a 2. Encara així, l’equip que els Buffalo Sabres van portar a la final no era per a descartar-los. Els seus tres principals anotadors van sumar 201 punts durant la temporada regular i altres 43 en les eliminatòries.
La seua increïble capacitat anotadora, mesclada amb un cos de porters molt fort i una bona quantitat de drama, els converteix en un dels millors equips en la història de Nova York i, fàcilment, en el millor conjunt en la història de la franquícia.
Per al que oferia l’estiu de 1974, els Sabres no van fer molt de soroll. La seua incorporació més important en la offseason va ser la de Danny Gare, a qui van seleccionar 29é absolut en el Draft de l’NHL d’aquell any. Gare es va convertir en una peça molt sòlida de l’atac dels Sabres. L’any següent, va ser huité en l’equip en punts i es va convertir en un dels nou jugadors dels Sabres a anotar més de 50 unitats.
Els Sabres també van realitzar un xicotet traspàs quatre dies després de l’inici de la temporada regular. Buffalo va enviar a Gerry Meehan, capità de l’equip, i Mike Robitaille als Vancouver Canucks. A canvi, van rebre a Jocelyn Guevremont i Bryan McSheffrey. La temporada 1974/75 va ser l’última per a McSheffrey, que va jugar en la lliga menor tota la campanya excepte per tres partits. Guevremont, d’altra banda, es va quedar en Buffalo cinc anys. En la campanya 1974/75, es va establir com un defensa sòlid amb 32 punts.
Els Sabres van realitzar una sèrie de moviments arriscats, però tots van donar els seus fruits
La temporada 1974/75 va ser dramàtica per a Buffalo. Tim Horton, 42, que va jugar amb Buffalo a penes 124 partits, havia mort el febrer passat en un accident de cotxe. L’equip va quedar consternat per la mort d’un dels seus veterans. En 1996, els Sabres van demostrar el valor de Horton per a l’organització i van retirar el seu número.
No obstant això, aqueix no va ser l’únic sentiment que va acompanyar a l’equip al principi de l’any. Buffalo es va perdre les eliminatòries de 1974 després que Gilbert Perreault, davanter centre estrella de la primera línia de l’equip, patiria una lesió en una cama. Això va trencar la seua línia estrella, batejada com la ‘French Connection’. No obstant això, la situació també va encendre al trio de Perreault, Rene Robert i Rick Martin, que va aconseguir el seu millor moment en la temporada 1974/75 i va sumar 291 punts només aqueix any.
Possiblement la major història de la temporada va ser la del novençà estrella Gare, que va anotar 62 punts en total durant la temporada 1974/75, amb només 20 anys. Únicament va tardar 15 segons a anotar el seu primer gol en l’NHL en el seu primer partit en la lliga, un fet que va establir veritablement les bases tant per a la carrera de Gare com per a la temporada dels Sabres.
El màxim anotador de l’equip va ser Robert. Va jugar el major nombre de partits dels membres de la ‘French Connection’ i va anotar com a resultat alguns punts més que Perreault i Martin. Les seues 100 unitats van arribar mitjançant 40 gols i 60 assistències. La temporada 1974/75 va suposar plusmarques en gols, assistències i punts totals per a Robert.
Al gener, els Sabres van enviar a Norm Gratton, 24, als Minnesota North Stars. A canvi, van obtindre a Fred Stanfield en un gran intercanvi per a ells. Gratton només va jugar dues temporades més en la NHL, mentre que Stanfield va aparèixer en 32 partits per als Sabres en aquella temporada regular i va anotar 33 punts.
Al març de 1975, els Sabres van realitzar els seu segon traspàs de l’any. Van enviar a Garry Lariviere als New York Islanders. A canvi, van rebre a Gerry Desjardins, un veterà porter que havia passat temps tant en la NHL com en la WHA. Desjardins va substituir a Gary Bromley en el paper de porter titular de l’equip cap al final de la temporada i durant les eliminatòries.
La ‘French Connection’ no va decebre tampoc en els playoffs. Perreault i Martin van jugar tots dos 17 partits i van acumular 15 punts cadascun. Robert únicament va jugar 16 i va anotar 13 punts.
No obstant això, la vertadera història de les eliminatòries va ser la de Gare. Després d’una prometedora temporada de novençà, l’extrem destre es va lluir en els playoffs. Va ser capaç d’igualar l’anotació de Robert, encara que va jugar un partit més. Gare mai va ser capaç d’igualar la seua anotació de la postemporada de 1975. Va anotar set gols, plusmarca de la seua carrera, i va donar sis assistències en les eliminatòries.
Al final del curs van registrar una diferència de gols de 114, cosa que mostra la seva salvatge capacitat anotadora
Finalment, els Sabres van ser derrotats pels Flyers, un equip que era famós en aquells temps pel seu joc físic. Encara així, la temporada en general va ser la millor en la història dels Sabres. Cada jugador de la plantilla va contribuir a això. Al final, van registrar una diferència de gols de 114, que mostra la seua salvatge capacitat anotadora. La seua eficiència ofensiva els va portar al primer lloc en la divisió Adams i a un eventual títol de Conferència en els playoffs.
A part de la seua extraordinària capacitat anotadora, els Sabres també tenien un cos de porters molt fort. Abans que les lesions l’afectaren, Bromley va registrar 26-11-11. Roger Crozier, suplent, va anotar un registre encara més impressionant de 17-2-1 amb un percentatge de parada de .904 i una mitjana de gols en contra de 2,62.
La temporada 1974/75 també va ser cridanera. Els Sabres van realitzar una sèrie de moviments arriscats, però tots van donar els seus fruits. Van començar l’any traspassant al seu capità des de feia tres anys. També van intercanviar a dues joves promeses. Cada tracte semblava ajudar més a l’equip. Ja fora per sort o per una previsió increïble, semblava que no podien incorporar a un jugador que no produïa.
En general, els Sabres de la 1974-75 van ser un dels millors equips de la història de l’hoquei a Nova York. Simplement no podien ser detinguts una vegada començaven a moure’s. Quan l’atac fallava, comptaven amb diversos porters segurs en els quals recolzar-se. Molt pocs equips han tingut la capacitat anotadora que va tindre aquest i molt poques línies han sigut tan eficients com la ‘French Connection’ de Buffalo en el seu millor moment.
Et pot interessar…
Cargando ...
