Els Detroit Red Wings van perdre una gran oportunitat per a sumar un altre títol i no anava a deixar que això passarà de nou.
Els Red Wings van incorporar a Tony Leswick des dels New York Rangers per Gaye Stewart el 8 de juny de 1951. Pot ser que Leswick no fora un anotador prolífic com les conegudes estrelles de Detroit, però va proporcionar nou gols i nou assistències, 18 punts, i va aportar duresa i joc defensiu. També va sumar tres gols en les eliminatòries en la carrera de Detroit a una altra Stanley Cup. Leswick es va convertir en part d’una línia forta amb Glen Skov i Marty Pavelich.
La temporada 1951-52 dels Red Wings va ser el zenit d’una dècada de dominació per al club. Detroit va acabar en el cim de la classificació huit de nou temporades i va guanyar quatre copes. Dos d’aquells títols van arribar en la pròrroga del seté partit de la final. Els Red Wings van guanyar còmodament el trofeu del President i van aconseguir la marca dels 100 punts.
Detroit va col·locar a quatre jugadors en el primer equip de l’NHL amb futures llegendes com Gordie Howe, Ted Lindsay, Red Kelly i Terry Sawchuk. Les carreres de Sid Abel i Alex Delvecchio apuntaven ja al Saló de la Fama.
Howe va liderar el camí amb 47 gols i 39 assistències, 86 punts, en la temporada regular per a guanyar els trofeus Art Ross i Hart. Lindsay va tancar una altra temporada de 30 gols i va afegir 39 assistències, 69 punts. Abel va superar la marca dels 50 punts i Kelly va contribuir amb 16 gols i 31 assistències, 47 punts.
No obstant això, pot ser que l’actuació més dominant arribara a càrrec de Sawchuk. El natural de Winnipeg va aconseguir el seu primer trofeu Vezina amb números trets de l’era del Dead Puck. Sawchuk va anotar 44-14-12 i va registrar una mitjana de gols en contra d’1.90 i 12 porteries a zero.
Aquesta actuació va arribar després que Jack Adams ordenara al porter perdre pes durant l’estiu. Sawchuk va baixar 18 quilos i va brillar en el seu joc. No obstant això, es va guardar la seua millor versió per als playoffs, on va acumular 8-0 amb quatre porteries a zero. Els Red Wings no van encaixar un solo tant a casa en les eliminatòries.
Molts aficionats a l’hoquei gel associen a la franquícia de Detroit amb el famós polp. No obstant això, aquest és l’any en què va nàixer la llegenda.
Tot va començar el 15 d’abril de 1952, quan els germans Pete i Jerry Cusimano, del mercat est de Detroit, van llançar un cefalòpode al gel en el vell Olympia Arena. Els huit braços simbolitzaven les huit victòries necessàries en les eliminatòries per a guanyar la Stanley Cup.
El costum es manté des de llavors i el polp ha sigut la segona mascota de la franquícia.
Els huit braços simbolitzaven les huit victòries necessàries en les eliminatòries per a guanyar la Stanley Cup
Johnny Wilson va ser la principal incorporació per a l’equip i es va establir finalment a temps complet amb el club. Prèviament, havia saltat entre els Red Wings i els Indianapolis Capitals, de la American Hoquey League, les dues temporades anteriors. Wilson va ser un gran contribuïdor en els playoffs i va totalitzar quatre gols i una assistència, cinc punts, en huit partits.
Tots els futurs membres del Saló de la Fama van estar a l’altura i van ser importants en la seua carrera perfecta. Howe, Lindsay i Metro Prystai van anotar set punts cadascun, però Sawchuk va ser la vertadera estrela amb una mitjana de gols en contra de 0.62. Únicament va encaixar dos gols en la final enfront dels Habs i cap després del segon partit.
El domini dels Red Wings va ser potser el major en les eliminatòries en l’era dels Original Six. Detroit va agranar tant als Toronto Maple Leafs com als Canadiens en el seu camí al títol. Van ser el primer equip a anotar un registre perfecte de 8-0 en els playoffs.
Adams, director general membre del Saló de la Fama, no va haver d’ajustar molt la plantilla i Tommy Ivan, entrenador també reconegut en el museu de l’hoquei, va prendre les decisions correctes.
Va ser la quarta temporada seguida que el club va acabar la temporada regular amb el millor rècord. La franquícia sumaria títols en 1954 i 1955 per a tancar el seu llarg període abans d’esperar 42 anys per a alçar la seua següent copa.
Et pot interessar…
Cargando ...
