Amb l’equip patint problemes econòmics, semblava que la franquícia de Pensilvania abaixaria la persiana o viatjaria a una altra ciutat Pittsburgh va registrar el pitjor rècord de la lliga tant a la temporada 1983 com a la 1984. Mario Lemieux, una de les eleccions de draft més esperades en la història de l’NHL, devia ser seleccionat a l’Entry Draft de la lliga de 1984. Entrant a la fi de la temporada per damunt dels New Jersey Devils, últims, els Penguins va realitzar diversos moviments qüestionables que van semblar debilitar l’equip a curt termini. Van registrar tres ratxes de sis partits sense guanyar als últims 21 partits de la temporada i es van guanyar el dret d’elegir a Lemieux al mig de les protestes de la direcció dels Devils.
L’entrenador de Pittsburgh, Lou Angotti, va admetre després que es va prendre una decisió conscient d’acabar la temporada com l’equip amb el pitjor rècord. Angotti va declarar que un dinar a mitjan temporada va motivar el pla, perquè existia una gran possibilitat que la franquícia tancara si Lemieux no era seleccionat. Altres equips van oferir considerables paquets de traspàs per l’elecció de draft, però els Penguins es van quedar la selecció i van escollir a Lemieux primer absolut.
Lemieux va donar els seus fruits de seguida i va anotar en el seu primer tir del seu primer shift del seu primer partit a la NHL. Però, l’equip va passar quatre anys més fora dels playoffs després de la seua arribada. A finals dels 80, els Penguins van envoltar a Lemieux finalment d’un fort repartiment secundari, van traspassar pel defensa superestrella Paul Coffey des dels Edmonton Oilers i van incorporar talent jove com els anotadors Kevin Stevens, Rob Brown i John Cullen des de les menors. L’equip va adquirir finalment un porter de primer nivell amb la suma de Tom Barrasso des de Buffalo.
Tot aquest talent va tindre un impacte immediat a l’hora d’ajudar a Lemieux a liderar als Pens, però l’equip va patir per aplegar als playoffs. A la 1985-86, Pittsburgh es va perdre les eliminatòries a l’últim dia de la temporada per un partit. La següent temporada, no van arribar per a soles dos partits i van veure com quatre equips amb rècords iguals o pitjors es classificaven. A la 1987-88, per segona vegada, els Penguins es van perdre els playoffs per un partit.
Els millors productes dels Penguins by Fanatics a només un sol clic de distància.
El 1989, Pittsburgh va trencar finalment la barrera i va aplegar a les eliminatòries a càrrec de Lemieux, que va liderar la lliga en gols, assistències i punts. Els Pens van sorprendre els New York Rangers en un escombrat de quatre partits a la primera ronda. Però, els Philadelphia Flyers els van detindre a la segona ronda.
Al 1989, Pittsburgh va trencar finalment la barrera i va aplegar a les eliminatòries a càrrec de Lemieux
Una hèrnia discal a l’esquena de Lemieux va retallar la seua temporada 1989-90, encara que encara va amassar 123 punts. Però, els Penguins van desaparéixer del panorama dels playoffs. Van optar per reforçar la seua plantilla i recolzar a Lemieux a l’offseason de 1990. Les firmes d’agents lliures i els traspassos van jugar un paper important en aquest. Possiblement, cap moviment va ser més important durant aquesta etapa que la selecció de Pittsburgh de Jaromir Jagr amb la cinquena elecció absoluta a l’Entry Draft de la NHL de 1990.
La reforma de la plantilla va tenir efecte i els Penguins van guanyar el seu primer títol de la Stanley Cup derrotant als Minnesota North Stars a les Finals per la Copa en sis partits. Pittsburgh va rematar el seu triomf amb una victòria per 8 a 0 al partit decisiu, el marge de victòria més ampli a una final de la Stanley Cup en més de 80 anys.
La següent temporada, l’equip va perdre a l’entrenador Bob Johnson a causa d’un càncer i Scotty Bowman va assumir el càrrec. Amb Bowman, van escombrar als Chicago Blackhawks per a repetir com a campions de la Copa a la 1991-92.
Els Penguins van continuar sent un equip formidable al llarg dels anys 90. Les estrelles dels anys de les Stanley Cups van ser seguides per davanters com Alexei Kovalev, Martin Straka o Aleksey Morozov i els defenses Sergei Zubov, Darius Kasparaitis o Kevin Hatcher.
Malgrat la sortida de gran part de les plantilles guanyadores de les Copes, Pittsburgh va cultivar el talent suficient per a assolir la primera ronda dels playoffs el 1994, la segona ronda el 1995 i les finals de conferència el 1996. Les eliminatòries de 1997 van marcar un punt d’inflexió, ja que els Penguins van patir una eliminació a la primera ronda a mans dels rivals Flyers en cinc partits.
Et pot interessar…
Cargando ...
