Bunting, Raymond, Zegras, Seider, Drysdale y Knight.
Arribats a aquest punt, no calen les presentacions.
Estem davant d’un sextet que pot portar moltes alegries als seus equips respectius, sobretot aquells en què els resultats no estan acompanyant prou com per gaudir d’aquests principiants durant els playoffs (en la majoria dels casos).
Només Michael Bunting i Spencer Knight van disputar la postemporada amb els Toronto Maple Leafs i els Florida Panthers.
Definitivament, aquest any hi ha hagut grans sorpreses pel que fa a rookies. És important dir que aquest sextet no fa a faltar la resta de jugadors primerencs que han deixat empremta i han causat impacte en l’esdevenir de la temporada actual.
Per esmentar-ne alguns, abans de passar als titulars de la formació rookie, us deixo els noms i estadístiques d’altres grans jugadors que han enamorat a més d’un i dos en aquests primers compassos de les seves carreres:
65 partits, 18-26-44
Cole Caufield (Montreal Canadiens). 67 partits, 23-20-43
Dawson Mercer (New Jersey Devils). 82 partits, 17-25-42
Tanner Jeannot (Nashville Predators) 81 partits, 24-17-41
Seth Jarvis (Carolina Hurricanes) 68 partits, 17-23-40
Matt Boldy (Minnesota Wild). 47 partits, 15-24-39 (rookie amb la millor mitjana anotadora per partit amb 0,83 punts per matx).
Si passem a detallar l’equip, quedaria de la manera següent:
Delanteros
Michael Bunting
Michael Bunting, 79 partits, 23-40-63. Rookie amb més punts del campionat, jugant al costat de jugadors de la talla de Marner i Matthews a L1 de Toronto és un somni per a qualsevol jugador, però ell ho està complint i amb escreix.
El rendiment ha estat molt important per als interessos de l’equip. Crec que moltes vegades, ell ha estat a pista per inèrcia i per la necessitat de Matthews de poder ser mentor d’algun jove que pugui acompanyar-lo durant (molts?) anys a Toronto.
Lucas Raymond
Qui fos la sensació de les primeres setmanes de temporada, ha quallat una campanya espectacular. Acabant la temporada, però, amb una sensació de rendiment decreixent encara que no hagi estat una dada tan exagerada.
82 partits, 23 gols, 34 assistències per a 57 punts.
Les primeres setmanes, acompanyades d’uns resultats imponents dels Red Wings, feien pensar que el suec estava llançat a aconseguir el trofeu a millor Rookie de la temporada. I res més lluny de la realitat va començar a dissoldre’s en grans franges de la regular season deixant pas als altres a assolir la seva glòria.
Tot i així, el seu rendiment augura grans nits de bon hoquei gel i victòries a Detroit.
Trevor Zegras
La sensació de la lliga, amb permís de McDavid i companyia.
Al més pur estil brasiler a l’esport del soccer, les seves filigranes han aconseguit enamorar un gran nombre d’aficionats de la lliga. No parlo d’Anaheim, que està rendida als peus, sinó de l’entitat al complet, passant un per un, per tots els aficionats de la lliga.
75 partits, 23 gols, 38 assistències per a 61 punts.
I el més important per a l’atractiu de l’hoquei gel: desenes de filigranes nit rere nit per atraure aquesta joventut que no prestaven tota l’atenció necessària a aquest gran esport.
Defensas
Moritz Seider
El millor defensa rookie de la temporada, i al meu punt de vista, el millor novell de l’any.
82 partits, 7 gols i 43 assistències per a 50 punts.
La nova era de defenses ha arribat a la ciutat de Detroit de la mà de l’alemany. Un portent físic que ha demostrat aclimatar-se al ritme i la duresa de l’NHL amb una soltesa i velocitat innates que s’han vist en pocs jugadors.
Ser ja un pes tan important als Red Wings li ha generat un sentiment molt Mo-Town, que juntament amb el seu desvergonyiment a l’hora de provocar pèrdues, frenar atacs rivals, encarar-se amb qui sigui i prodigar-se en atac, han fet que a Detroit , vegin més llum que mai al final del túnel.
Jamie Drysdale
El defensa dels Ducks va signar una primera campanya molt seriosa. Assegurant-se la rotació important, estant al gel prop de 20 minuts per partit i liderant la defensa així que no n’ha tingut una altra.
81 partits, 4 gols i 28 assistències per a 32 punts.
Veurem en el futur proper com aquests joves Ducks són capaços de posar contra les cordes qualsevol rival si l’evolució de les seves joves promeses -arribades i per arribar- donen la talla al gel.
Porter
Spencer Knight
El jove nord-americà ja ha demostrat que és capaç de mirar de tu a tu l’actual porter dels Panthers, Bobrovsky.
La pregunta és: ¿Confiarà l’entrenador, l’staff o l’equip en general, en donar-li l’oportunitat de jugar amb continuïtat per veure fins a quin punt el noi està madur?
32 partits, 27 titular, 19 victòries, 9 derrotes i 3 derrotes a Overtime.
Acaba la temporada amb un registre de 2,79 gols encaixats per partit i un .908% de parades.
Et pot interessar…
Cargando ...
