L’NHL celebra l’All Star des del 1947, durant els primers 20 anys de l’esdeveniment consistia en un enfrontament entre el conjunt que s’havia proclamat campió l’any anterior i una selecció de jugadors de la resta d’equips. A partir del 1968, el duel entre les estrelles de l’NHL passaria a ser geogràfic amb partits entre les conferències Est i Oest, del 1975 al 1993 seria entre les conferències Wales i Campbell (tal com eren conegudes en aquest període de temps), més tard tornarien a la nomenclatura actual.
Durant cinc anys, del 1999 al 2002, l’All Star es jugaria entre una selecció de jugadors de l’Amèrica del Nord i la resta del món, després de tornaria al tradicional Est vs Oest passant per un format on el capità d’un dels dos equips tenia un pes específic per escollir jugadors fins acabar amb el format divisional de quatre conjunts enfrontant-se en partits de 20 minuts de 3 contra 3.
Des de 1962, només s’han cancel·lat 10 edicions de l’esdeveniment “estel·lar”
Als primers compassos de l’All Star no es donava a conèixer el millor jugador del partit, conegut com a MVP, a partir de principis de la dècada dels 60, la NHL decidiria que era el moment de començar a lliurar aquest guardó al millor jugador del partit de les estrelles.
Tots els MVP de la història de l’All Star
- 1962 Eddie Shack, Toronto
- 1963 Frank Mahovlich, Toronto
- 1964 Jean Beliveau, Montreal
- 1965 Gordie Howe, Detroit
- 1966 No es va jugar
- 1967 Henri Richard, Montreal
- 1968 Bruce Gamble, Toronto
- 1969 Frank Mahovlich, Detroit
- 1970 Bobby Hull, Chicago
- 1971 Bobby Hull, Chicago
- 1972 Bobby Orr, Boston
- 1973 Greg Polis, Pittsburgh
- 1974 Garry Unger, St. Louis
- 1975 Syl Apps Jr., Pittsburgh
- 1976 Peter Mahovlich, Montreal
- 1977 Rick Martin, Buffalo
- 1978 Billy Smith, N.Y. Islanders
- 1979 No es va jugar
- 1980 Reggie Leach, Philadelphia
- 1981 Mike Liut, St. Louis
- 1982 Mike Bossy, N.Y. Islanders
- 1983 Wayne Gretzky, Edmonton
- 1984 Don Maloney, N.Y. Rangers
- 1985 Mario Lemieux, Pittsburgh
- 1986 Grant Fuhr, Edmonton
- 1987 No es va jugar
- 1988 Mario Lemieux, Pittsburgh
- 1989 Wayne Gretzky, Los Angeles
- 1990 Mario Lemieux, Pittsburgh
- 1991 Vincent Damphousse, Toronto
- 1992 Brett Hull, St. Louis
- 1993 Mike Gartner, N.Y. Rangers
- 1994 Mike Richter, N.Y. Rangers
- 1995 No es va jugar (lockout)
- 1996 Ray Bourque, Boston
- 1997 Mark Recchi, Montreal
- 1998 Teemu Selanne (World/Món), Anaheim
- 1999 Wayne Gretzky (Amèrica del Nord), N.Y. Rangers
- 2000 Pavel Bure (World/Món), Florida
- 2001 Bill Guerin (Amèrica del Nord), Boston
- 2002 Eric Daze (Amèrica del Nord), Chicago
- 2003 Dany Heatley, Atlanta
- 2004 Joe Sakic, Colorado
- 2005 No es va jugar (lockout)
- 2006 No es va jugar (JJOO)
- 2007 Daniel Briere, Buffalo
- 2008 Eric Staal, Carolina
- 2009 Alex Kovalev, Montreal
- 2010 No es va jugar (JJOO)
- 2011 Patrick Sharp, Chicago
- 2012 Marian Gaborik, N.Y. Rangers
- 2013 No es va jugar (lockout)
- 2014 No es va jugar (JJOO)
- 2015 Ryan Johansen, Columbus
- 2016 John Scott, Arizona
- 2017 Wayne Simmonds, Philadelphia
- 2018 Brock Boeser, Vancouver
- 2019 Sidney Crosby, Pittsburgh
- 2020 David Pastrnak, Boston
- 2021 No es va jugar (COVID-19)
- 2022 Claude Giroux, Philadelphia
- 2023 Matthew Tkachuk, Florida
- 2024 Auston Matthews, Toronto
Tradicionalment, guanyar el MVP de l‘All Star ha estat per sota en quant a consideració formal respecte als altres premis individuals lliurats a finals de cada curs per la lliga, però no deixa de tenir una aura especial sobretot en els casos on els guanyadors han estats jugadors que no s’emporten els trofeus anuals de forma habitual.
Et pot interessar…
Cargando ...
