Un any abans, els Nashville Predators havien sigut eliminats en la segona ronda pels San Jose Sharks. Els Predators es van quedar a zero en l’últim duel de la temporada i no es van assemblar a l’equip que havia expulsat als Anaheim Ducks en la primera eliminatòria. Al club semblava faltar-li poder ofensiu i això formaria una part fonamental dels plans d’estiu de David Poile, director general.
El moviment més important i sorprenent va ser el traspàs de Shea Weber, estrella de la franquícia i capità, als Montreal Canadiens pel dinàmic P.K. Subban. Va ser un canvi que va commocionar la lliga. Poile també va incorporar a altres dos defenses, Matt Irwin i Yannick Weber.
L’arribada de Subban va millorar considerablement una defensa ja sòlida, però existien dubtes sobre com congeniaria amb Roman Josi, Mattias Ekholm, i Ryan Ellis. Molts van vincular de seguida a Subban amb Josi com una parella ràpida, però el natural de Toronto es va assentar amb Ekholm, mentre que el suís va formar un tàndem amb Ellis.
Peter Laviolette, longeu entrenador, va aconseguir la marca de les 500 victòries en un triomf sobre els Minnesota Wild al gener. Nashville no va començar amb bon peu la temporada després d’un registre de 2-5-1 al novembre, però gener va ser l’inici de la remuntada que els va portar als playoffs. Laviolette va aportar un estil més ràpid que el de Barry Trotz, tècnic previ, i l’equip va començar a encaixar.
Viktor Arvidsson i Filip Forsberg van empatar al cap de l’equip amb 31 gols. James Neal va sumar altres 23 punts mentre Mike Fisher aportava 18 de factura pròpia. Ryan Johansen va liderar el conjunt en assistències amb 47. Ellis va anotar el major nombre de gols d’un defensa amb 16 i Josi va contribuir amb 49 punts, 12 gols i 37 assistències.
En les eliminatòries, Forsberg va marcar el camí amb nou gols, inclòs el primer triplet de la història de la franquícia contra els Chicago Blackhawks. No obstant això, els Predators obtindrien una ofensiva inesperada per part de Colton Sissons, que va anotar 12 punts, sis gols i sis assistències. Pekka Rinne va mantindre si nivell de la temporada regular amb un registre de 14-8, un percentatge de parada de .929 i una mitjana de 1,96 gols en contra. El porter finés també va collir dues porteries a zero.
En les eliminatòries, Forsberg va marcar el camí amb nou gols, inclòs el primer triplet de la història de la franquícia contra els Chicago Blackhawks
Nashville va entrar en els playoffs com a últim cap de sèrie en general i molts esperaven que Chicago, primer classificat, aspirara al títol de nou. No obstant això, Rinne i els Predators van agranar sorprenentment als Blackhawks en quatre partits seguits. Nashville va limitar la normalment potent ofensiva dels Hawks a només tres gols.
En la segona ronda, els Predators van aconseguir l’avantatge de camp que no posseïen mitjançant una victòria en el primer xoc sobre els St. Louis Blues. Rinne va permetre únicament una miqueta en les dues trobades disputats en el Bridgestone Arena. Els Blues van estendre la sèrie en St. Louis, però no van poder detindre l’inevitable i Rinne va completar una altra brillant actuació.
Nashville va aconseguir la final de conferència per primera vegada en la seua història i Neal va anotar en la pròrroga per a tancar el primer triomf, el més tardà de la seua postemporada. Els Ducks van guanyar el segon duel abans de repartir-se els dos partits en la capital de Tennessee. No obstant això, Rinne i companyia van augmentar la pressió per a guanyar el cinqué i sisé xocs i continuar una campanya per a la història. Desafortunadament, els Predators van perdre a Johansen, el seu primer davanter centre, per a la final a causa d’una lesió.
La ratxa màgica va arribar a la seua fi contra els Pittsburgh Penguins, vigents campions, que van véncer en sis partits. Nashville va guanyar el seu primer partit d’una final de l’Stanley Cup en el Game 3. Els Predators van procedir a empatar la sèrie a dues, però Pittsburgh apallissar a Nashville abans d’amarrar la Copa en el Bridgestone Arena.
Els Predators no van aconseguir el campionat que volien, però van ser capaços de demostrar-li al món que Nashville és una ciutat d’hoquei gel. Periodistes i aficionats rivals van elogiar l’atmosfera i els càntics únics. La carrera en les eliminatòries va provar que el club tenia l’oportunitat de ser un aspirant durant molt de temps.
Et pot interessar…
Cargando ...
