No ha existit un equip com ells, ni abans ni després. Certament, és debatible que hagen existit equips que puguen haver sigut millors – aquelles esquadres dels Montreal Canadiens de finals dels setanta i els Edmonton Oilers de mitjans dels huitanta venen a la ment – però al llarg de la gloriosa història de l’NHL, únicament un equip ha guanyat la Stanley Cup cinc vegades seguides: els Canadiens de 1955 a 1960.
La dècada sencera havia anat excepcionalment bé per als Canadiens. A les anteriors cinc temporades a l’inici de la seua dinastia a la 1955-56, els Canadiens havien perdut a les finals en quatre ocasions i havien guanyat la Stanley Cup una vegada. Però tot era una preparació per al que estava per arribar.
Amb les regnes d’entrenador entregades a ‘Toe’ Blake a la 1955-56, la base d’una dinastia ja estava en marxa. Jacques Plante estava al seu segon any com a porter de l’equip. La defensa estava ancorada per Butch Bouchard, Doug Harvey i Tom Johnson. Davant, l’anotació era proporcionada per Jean Beliveau, Bernie ‘Boom’ Geoffrion, Dickie Moore, Bert Olmstead i els dos germans Richard, Henri i Maurice. Tots ells es convertirien en membres d’honor del Hall of Fame de l’Hoquei i aquell grup d’estrel·les va rebre el suport de jugadors com Ralph Backstrom, Don Marshall, Claude Provost i Jean-Guy Talbot.
Guanyar els cinc campionats, sobre el paper, de totes maneres, pareix com si fos fàcil. A la 1955-56, els Canadiens van eliminar els New York Rangers en cinc partits i van guanyar la Stanley Cup després d’una sèrie de cinc partits contra els Detroit Red Wings. A la 1956-57, malgrat acabar segons, els Canadiens es van desfer ràpidament dels Rangers a la semifinal i van batre als Boston Bruins en cinc partits per a aconseguir la seua segona Stanley Cup consecutiva.
Després d’escombrar als Red Wings a la 1957-58, Mont-real va celebrar el seu tercer campionat de la Stanley Cup seguit i va batre a Boston per quatre partits a dos. A la 1958-59, els Canadiens van eliminar als Chicago Black Hawks per a guanyar-se el dret de defensar el seu campionat de la Stanley Cup i van guanyar un quart consecutiu amb una victòria de cinc partits sobre els Toronto Maple Leafs. L’últim dels campionats, guanyat a la 1959-60, va veura a Mont-real escombrar primer a Chicago i després als Maple Leafs per a aconseguir el seu triomf històric.
I mentre que l’equip era imparable, els components individuals eren extraordinaris. En suma, els jugadors de Mont-real van obtenir 25 d’unes 60 possibles seleccions a l’Equip All-Star durant el període de cinc anys.
I mentre que l’equip era imparable, els components individuals eren extraordinaris
A la 1955-56, Beliveau va liderar l’NHL en anotació i va ser premiat amb l’Hart Trophy. Pel camí, va ajudar a canviar una norma de la lliga. Després de registrar un hat-trick durant una única power play el 5 de novembre de 1955, l’NHL va canviar la norma per a que l’equip en inferioritat tornara a la paritat numèrica després que el seu equip rebés un gol. A més, Harvey va guanyar el Norris Trophy i Plante va aconseguir el premi Vezina.
A la 1956-57, Harvey va guanyar el Norris Trophy una vegada més i Plante va aconseguir el Vezina de nou. Moore va liderar la lliga en anotació a la 1957-58. Harvey es va fer amb el Norris Trophy de nou i Plante va guanyar el Vezina altra vegada.
Plens de premis individuals
La 1958-59 va veure a Moore repetir com a principal anotador de la lliga, Plante es va portar de nou el premi Vezina, però va ser Johnson qui va rebre el Norris Trophy. Backstrom va ser seleccionat com a guanyador del Calder Trophy, és a dir, com a rookie de l’any.
La temporada 1959-60 va veure a Harvey (Norris) i Plante (Vezina) sobresortir personalment. Beliveau i Harvey van ser ambdós nomenats al Primer Equip i ‘Boom Boom’ Geoffrion (extrem dret) i Plante al Segon Equip All-Star de l’NHL.
L’equip estava excepcionalment unit, com va confirmar Moore. “Teníem un equip familiar. Tothom es preocupava pels altres”. Henri Richard va coincidir. “Érem com una família. Solíem sortir junts després dels partits”.
Igualarà o batrà altre equip de l’NHL el rècord dels Canadiens de cinc campionats de la Stanley Cup seguits? “No hi ha manera, no amb trenta equips ara”, va assegurar Henri Richard, sacsejant el seu cap. “Mai serà aconseguit”.
Et por interessar…
Cargando ...
