El nom els sonarà: Bobby Orr. Considerat un dels millors defenses de la història, el llegendari número 4 dels Boston Bruins va fer els seus primers passos a l’NHL durant la temporada 1966-67. No obstant això, va anar en el millor moment de la seua carrera quan va dominar la lliga. De 1969 a 1975, el natural de Ontario va registrar 734 punts en 447 partits, una proporció increïble per a qualsevol jugador, més quan es tracta d’un zaguero.
No obstant això, d’entre eixos sis cursos, un destaca per damunt de la resta. Durant la 1969-70, Orr va superar la barrera dels 30 gols per primera vegada en la seua trajectòria professional i va repartir així mateix 87 assistències en 76 partits.
Sense cap mena de dubte, Bobby Orr està considerat un dels millors defenses a la història de l’NHL
Aquell any, el defensa va afegir a la seua vitrina tots els trofeus individuals possibles – va ser reconegut com a millor jugador i millor defensa de la lliga, va liderar la competició en punts, va guanyar l’Stanley Cup amb els Bruins i va ser nomenat millor jugador de la final. La Copa va arribar com a resultat del millor moment de la seua carrera: el seu gol ‘volador’.
El vol del número 4
L’esport a la ciutat de Boston posseeix incomptables records memorables. El punt de Bobby Orr està al nivell de la victòria dels Boston Red Sox en la Sèrie Mundial de beisbol de 2004, la primera Super Bowl dels New England Patriots o els huit campionats consecutius dels Boston Celtics entre 1959 i 1966. No obstant això, el gol de Orr va més enllà de la consecució de la Stanley Cup. Té un caire poètic que el millor jugador dels Bruins anotara el millor punt en la història de la llorejada franquícia. El partit va tindre lloc un Dia de la Mare als Estats Units, el 10 de maig de 1970.
La festa va començar al Boston Garden amb el defensa encara en el gel després d’haver sigut zancadilleado per Noel Picard, defensa dels St. Louis Blues, en l’àrea del porter. D’acord amb el zaguero canadenc, el vol es va produir per decisió pròpia. “Quan em vaig creuar, les cames de Glenn [Hall, porter dels Blues] es van obrir. Vaig mirar cap arrere i ho vaig veure entrar [el puck], per la qual cosa vaig decidir saltar”, va assegurar Orr anys després.
No obstant això, en les instantànies de l’època s’aprecia que el defensa va entropessar amb Picard. Siga com siga, el número 4 va començar a celebrar mentre s’elevava en l’aire i va donar lloc a una de les fotografies més recordades en la història de l’hoquei.
Els millors productes oficials dels Bruins by Fanatics a tan sols un clic de distància.
Un record perenne
Els Bruins van necessitar solament 14 partits per a aconseguir les 12 victòries requerides en 1970 per a fer-se amb la Copa. Només van perdre dos partits, el quart i cinqué de la primera ronda davant els New York Rangers, abans de guanyar 10 seguits camí al campionat. Phil Esposito va liderar a l’equip amb 13 gols i 14 assistències, seguit pel propi Orr, que va collir nou punts i va repartir 11 passes de gol. Precisament, la catorzena trobada de Boston en els playoffs va ser l’únic que es va allargar en un temps extra. Durant la pròrroga, que a penes va durar 40 segons, els Blues no van tindre oportunitat d’allunyar el puck de la seua pròpia zona.
El que va ocórrer en els últims segons ja està comptat. Amb el so de la sirena de fons, Orr va celebrar en l’aire la seua primera Stanley Cup. La seua carrera professional li portaria a guanyar-la una altra vegada al costat de molts dels seus companys en 1972. No obstant això, la primera vegada que un jugador guanya un campionat té una connotació especial, més quan el fa a través d’un gol seu i d’aquesta manera. El punt ‘volador’ de Orr no sols va donar als Bruins la seua primera Copa en 29 anys, sinó que també va canviar el panorama de l’hoquei gel a Nova Anglaterra per sempre.
Et pot interessar…
Cargando ...
