La ciutat californiana de San Jose va ser la seu del l’All Star Classic de l’AHL. L´esdeveniment es va desenvolupar durant els dies 4 i 5 de febrer. Es tracta d´un esdeveniment que interromp la disputa de la Regular Season, de manera que tota l´atenció dels aficionats se centra en aquell.
Precisament fa uns dies s’ha passat l’equador de la Regular Season, que comprèn un total de 72 partits. Com ja vam fer la temporada passada, presentarem als nostres lectors les diferents activitats que es van dur a terme durant aquests dos dies.
La ciutat de San Jose ha acollit tres vegades un All Star entre l’NHL i l’AHL: 1997, 2019 i 2024
El logotip d’aquesta edició de l’All-Star Classic pren elements del logotip dels San Jose Barracuda, com l’aleta que dóna forma a tot el conjunt. A més, conté la imatge de les onades on caça la barracuda i que formen la base del logo. També es veuen les siluetes de dues palmeres, típiques al paisatge de la ciutat de San José. L’altre element perceptible són les tres estrelles que simbolitzen les tres vegades que la ciutat californiana ha acollit un All-Star: 1997, 2019 i 2024. En les dues primeres dates es refereix a l’All Star de l’NHL. Per acabar amb la descripció del logo direm que la paleta de colors està dominada pel color blau verdós propi dels uniformes de les dues franquícies de la ciutat, tant els Sharks com els Barracuda.
El pavelló en què es van dur a terme les diferents competicions serà el Tech CU Arena, remodelat per a aquesta temporada. Una coqueta instal·lació per a 4.200 espectadors en què juga els seus partits la franquícia dels San Jose Barracuda, afiliada als San Jose Sharks de l’NHL.
Els esdeveniments que es faran són de dos tipus: els específicament esportius, és a dir, que es desenvoluparan sobre el gel, i la cerimònia d’entrada dels nous membres del Hall of Fame de l’AHL. Començarem parlant d´aquest darrer esdeveniment, molt estimat per tota la família de l´AHL. La cerimònia d’entrada dels nous membres es durà a terme el 5 de febrer. Just abans que es disputi l’All-Star Challenge. Aquest 2024 els incorporats a l’Olimp de la història de l’AHL seran els següents:
- Dennis Bonvie
Nascut el 23 de juliol de 1973 a Antigonish (Nova Scotia). Durant 15 temporades, aquesta ala dret va jugar 871 partits a l’AHL defensant els jerseis de les franquícies següents: Cap Breton Oilers, Hamilton Bulldogs, Portland Pirates, Philadelphia Phantoms, Wilkes-Barre/Scranton Penguins, Providence Bruins, Binghamton Senat. Tot un rodamón. El 1995, durant la celebració del primer All-Star de l’AHL, va ser l’autor del primer gol del partit. Quan els Wilkes-Barre/Scranton Penguins es van unir a l’AHL, Bonvie es va incorporar a la seva temporada inaugural i aviat es va convertir en un ídol per a l’afició local. Va ser un dels líders de l’equip que va portar la franquícia a disputar les finals de la Calder Cup el 2001. Es va retirar el 2008, amb un registre de 84 gols, 191 assistències i 4.493 minuts al penalty box. Des de llavors, Bonvie es dedica a labors de scouting, sent actualment el director de scouting dels Boston Bruins.
- Gordie Clark
Nascut a Glasgow (Escòcia) aquest ala dret va jugar un total de 540 partits a l’AHL, defensant els jerseis dels Rochester Americans, els Springfield Indians i els Maine Mariners. Va disputar 10 temporades, en què va marcar un total de 267 gols i va donar 332 assistències. Durant la seva estada amb els Mariners, va contribuir a la consecució del títol de la Calder Cup el 1979. Amb 47 gols va ser el màxim golejador de l’AHL la temporada 1979-80 i el 1981-82 va aconseguir els seus millors registres amb 50 gols i 101 punts. Des de la seva retirada el 1983, Clark ha exercit tasques de scouting per a diferents franquícies com Bruins, Islanders, Rangers i Canadiens.
- Gerry Ehman
Anotador terrible durant les dècades dels 50 i 60, aquest ala dret nascut a la ciutat canadenca de Cudworth (Saskatchewan) el 4 de novembre de 1935, no només va desenvolupar la seva carrera professional a l’AHL sinó que va jugar ni més ni menys que 429 partits a l’NHL, en què va fer 96 gols i va donar 118 assistències. A l’AHL va arribar a jugar 654 partits, amb uns registres de 311 gols i 365 assistències. Una autèntica màquina d’anotar. A l’AHL va defensar els jerseis de les franquícies següents: St. Louis Flyers, Springfield Indians, Hershey Bears i Rochester Americans. Encara continua figurant al quart lloc de la llista d’anotadors històrics dels Americans. Amb els Amerks va guanyar dues vegades la Calder Cup, a les temporades 1964-65 i 1965-66. Va guanyar una Stanley Cup amb els Toronto Maple Leafs el 1964. Ehman va morir el 2006, als 73 anys.
- Roy Sommer
És l’entrenador amb més victòries a la història de l’AHL. Nascut a Oakland (Califòrnia) el 5 d’abril de 1957, com a jugador va ser un center esquerrà que va jugar la major part de la seva carrera en lligues menors. A les files dels Maine Mariners, va guanyar la Calder Cup la temporada 1993-94. Com a entrenador el seu palmarès és impressionant. Va començar a exercir d’entrenador en cap a la temporada 1998-99 i la seva estada ininterrompuda a les banquetes va concloure la temporada 2022-23. Com a contrapartida, cal destacar que no va aconseguir conquerir la Calder Cup com a entrenador en cap. Les franquícies per a les quals va exercir de head coach van ser les següents: Kentucky Thoroughblades, Cleveland Barons, Worcester Sharks, San José Barracuda i San Diego Gulls. Durant les seves temporades a les banquetes, 150 jugadors que van estar a les seves ordres van arribar a consolidar-se a la NHL. Sommer va arribar a guanyar 828 partits i dirigir 1.847 partits. A la temporada 2016-17, Sommer va guanyar el Louis A.R. Pieri Memorial Award, premi que s’atorga al millor entrenador de la temporada.
El Hall of Fame de l’AHL acapara una gran quantitat de celebritats relacionades amb la pròpia lliga i l’hoquei en general
En l’àmbit del que és estrictament esportiu, és a dir, parlant de tot allò que va passar al gel, dos van ser els esdeveniments que es van duran a terme: la competició d’habilitats (skills competition) i l’All-Star Challenge, punt àlgid de tot l’esdeveniment.
La competició d’habilitats
Es va dur a terme el diumenge 4 de febrer a partir de les cinc de la tarda (hora local). Comprèn un total de 7 proves:
- Tret més dur.
- Patinador més ràpid.
- Precisió al tret.
- Rapid Fire (millor porter).
- Control del puck.
- Pass and score.
- Breakaway relay (contracops).
A l’edició del 2023, duta a terme a Laval, van destacar dos registres: el de Darren Raddysh al tret més dur (102 mph) i el d’Ethen Frank al de patinador més ràpid (12,915“).
L’All-Star Challenge
El partit de les estrelles, sens dubte, el plat fort d’aquests dos dies de festa a l’AHL, es va disputar el dia 5 a les 18 hores (hora local). Primer es va jugar un round-robin, és a dir, uns partits en la modalitat de 3 contra 3 de tots contra tots en què els dos equips que tenien millor puntuació van ser els que disputessin la final. Recordem que l’AHL està estructurada en quatre divisions: Atlantic, Pacific, Central i North. Els equips representants de les quatre divisions seran els següents:
- Porters
- Joel Blomqvist, Wilkes-Barre/Scranton Penguins (1ª aparició).
- Clay Stevenson, Hershey Bears (1ª).
- Defenses
- Lucas Carlsson, Charlotte Checkers (1ª).
- Dylan Coghlan, Springfield Thunderbirds (1ª).
- Mac Hollowell, Hartford Wolf Pack (1ª).
- Dylan McIlrath (C), Hershey Bears (1ª).
- Davanters
- Ethen Frank, Hershey Bears (2ª).
- Adam Gaudette, Springfield Thunderbirds (1ª).
- Ruslan Iskhakov, Bridgeport Islanders (2ª).
- Georgii Merkulov, Providence Bruins (1ª).
- Brennan Othmann, Hartford Wolf Pack (1ª).
- Samu Tuomaala, Lehigh Valley Phantoms (1ª).
- Entrenador en cap: Todd Nelson, Hershey Bears (4ª).
- Porters
- Jet Greaves, Cleveland Monsters (1ª).
- Dennis Hildeby, Toronto Marlies (1ª).
- Defenses
- Jake Christiansen, Cleveland Monsters (2ª).
- Logan Mailloux, Laval Rocket (1ª).
- Jack Thompson, Syracuse Crunch (1ª).
- En principi anava a acudir Max Guenette (Belleville Senators) però es va lesionar. David Foot, la veu dels Belleville Senators va dir durant l’últim partit que seria substituït per Lassi Thomson, però aquest canvi no apareix a l’últim llistat oficial.
- Davanters
- Graeme Clarke, Utica Comets (1ª).
- Angus Crookshank, Belleville Senators (1ª).
- Trey Fix-Wolansky, Cleveland Monsters (1ª).
- Gage Gonçalves, Syracuse Crunch (1ª).
- Jiri Kulich, Rochester Americans (1ª).
- Isak Rosen, Rochester Americans (1ª).
- Alex Steeves, Toronto Marlies (1ª).
- Entrenador en cap: Trent Vogelhuber, Cleveland Monsters (1ª).
- Porters
- Yaroslav Askarov, Milwaukee Admirals (1ª).
- Jesper Wallstedt, Iowa Wild (2ª).
- Defenses
- Kyle Capobianco, Manitoba Moose (4ª).
- Ethan Del Mastro, Rockford IceHogs (1ª).
- Spencer Stastney, Milwaukee Admirals (1ª).
- Davanters
- Jonatan Berggren, Grand Rapids Griffins (1ª).
- Matej Blumel, Texas Stars (1ª).
- Mavrik Bourque, Texas Stars (1ª).
- Rocco Grimaldi, Chicago Wolves (2ª).
- Brad Lambert, Manitoba Moose (1ª).
- Nic Petan, Iowa Wild (1ª).
- Logan Stankoven, Texas Stars (1ª).
- Entrenador en cap: Neil Graham, Texas Stars (2ª).
- Porters
- Matthew Villalta, Tucson Roadrunners (1ª).
- Dustin Wolf, Calgary Wranglers (2ª).
- Defenses
- Brandt Clarke, Ontario Reign (1ª).
- Ryker Evans, Coachella Valley Firebirds (2ª).
- Shakir Mukhamadullin, San José Barracuda (1ª).
- Olen Zellweger, San Diego Gulls (1ª).
- Davanters
- Arshdeep Bains, Abbotsford Canucks (1ª).
- Matt Coronato, Calgary Wranglers (1ª).
- Adam Cracknell (C), Henderson Silver Knights (no va jugar).
- Grigori Denisenko, Henderson Silver Knights (1ª).
- Josh Doan, Tucson Roadrunners (1ª).
- Raphael Lavoie, Bakersfield Condors (1ª).
- Riley Tufte, Colorado Eagles (1ª).
- Entrenador en cap: Trent Cull, Calgary Wranglers (1ª).
Amb aquests vímets es va jugar l’All Star de l’AHL. L´espectacle està garantit.
Resultats dels diferents esdeveniments
Skills Competition
La Conferència Oest va guanyar la competició d’habilitats davant de la Conferència Est per un marcador global de 18-13. A la prova de precisió en el tret, el guanyador va ser Brandt Clarke (Ontario Reign) en aconseguir un ple de 4 encerts en 4 tirs. A més, Clarke va guanyar al seu germà Graeme Clarke (Utica Comets) i amb això va aconseguir un punt per a l’Oest a la prova de control del puck. A l’espectacular prova del tret més dur, el guanyador va ser Riley Tufte (Colorado Eagles) amb un blast que va arribar als 100’9 mph, només una dècima de segon millor que l’obús de Dylan McIlrath (Hershey Bears). La prova del patinador més ràpid la va tornar a guanyar per segon any consecutiu Ethen Frank (Hershey Bears) que va volar sobre el gel a una velocitat de 13.032 segons. Els porters Jesper Wallstedt (Iowa Wild) i Jet Greaves (Cleveland Monsters) van compartir el premi al millor porter amb un registre de 15 parades de 18 trets als tres esdeveniments en què competien els porters.
All-Star Challenge
La Pacific Division es va emportar la victòria per 3-2 davant de l’Atlantic Division gràcies a un gol guanyador d’Arshdeep Bains (Abbotsford Canucks). Els golejadors en aquest emocionant partit van ser els següents: Pacific Division (Coronato, Doan, Bains) i Atlantic Division (Merkulov, Iskhakov). Per classificar-se per a aquesta final, es va celebrar una round-robin de tots contra tots en què es van jugar els sis partits següents, amb els seus golejadors:
Partit 1: Pacific Division vs North Division: 1-1 (SO, empat). [Bains] [Crookshank].
Partit 2: Central Division vs Atlantic Division: 4-1. [Grimaldi (2), Lambert, Capobianco] [Gaudette].
Partit 3: North Division vs Central Division: 3-2 (SO). [Christiansen, Mailloux] [Petan, Lambert].
Partit 4: Pacific Division vs Atlantic Division: 2-2 (SO, empat). [Lavoie, Mukhamadullin] [Coghlan, Tuomaala].
Partit 5: North Division vs Atlantic Division: 1-6. [Crookshank] [Hollowell, Gaudette (2), Carlsson, Iskhakov, Merkulov].
Partit 6: Pacific Division vs Central Division: 4-3 (SO). [Denisenko (2), Coronato] [Bourque, Stastney, Berggren].
Et pot interessar…
Cargando ...
