Amb aquest article acabem el nostre recorregut per les eliminatòries de què consta la lluita per la Calder Cup. Començarem per les finals de les Conferències Est i Oest i acabarem amb la gran Final. El que sí que podem avançar és que hem pogut viure unes finals dignes de tal nom en què l’hoquei s’ha jugat amb intensitat, gran nivell competitiu i ha gaudit d’un seguiment apassionat dels aficionats, que han omplert els pavellons i han creat un ambient espectacular.
Conferència Este
Hershey Bears – Rochester Americans: 4 – 2
S’enfrontaven aquí uns Bears que havien derrotat els Checkers a la ronda anterior (3-1) i que ostentaven la condició de favorits pel seu gran Regular Season i uns Americans que havien deixat a la cuneta dos autèntics ossos: els Crunch (2 -3, a les semifinals de la North Division) i els Marlies (0-3, a la final). Dos estils d’hoquei: la solidesa i la versatilitat dels Bears davant l’ofensivitat i la creativitat dels Americans. A més, dues aficions de les més calentes de l’AHL, amb dos pavellons que són autèntics inferns per als equips visitants: el Giant Center d’Hershey i el Blue Cross Arena de Rochester. Un tros de Final, vaja. Aquests van ser els partits que es van disputar:
- Dimarts, 23 de maig: Hershey – Rochester: 1-5.
- Dijous, 25 de maig: Hershey – Rochester: 2-0.
- Dissabte, 27 de maig: Rochester – Hershey: 2-4.
- Dilluns, 29 de maig: Rochester – Hershey: 2-4.
- Dimecres, 31 de maig: Hershey – Rochester: 1-4.
- Divendres, 2 de juny: Rochester – Hershey: 0-1.
Resulta curiós que els dos equips van aconseguir les seves victòries majorment a domicili, davant d’ambients contraris molt difícils: els Bears van guanyar en les tres visites al Blue Cross Arena, cosa gens fàcil, mentre que els Americans van guanyar en dues de les tres visites al Giant Center, a més per marcadors amplis.
Els golejadors de tots dos equips van ser els següents, en una sèrie que no va ser especialment pròdiga en anotació i en què Bears i Americans van anotar la mateixa quantitat de gols, 13:
- Bears: 2 gols (Day, Protas i Morelli) i 1 gol (Ness, Borgstrom, Malenstyn, Anas, McMichael, Johansen i Gersich).
- Americans: 3 gols (Rousek), 2 gols (Weissbach) i 1 gol (Cecconi, Murray, Bartkowski, Jobst, Metsa, Malone, Kulich i Mersch).
Els van disparar a porteria van estar igualats, amb un balanç global de 156-153 favorable als Bears. Els porters van tenir actuacions destacades, amb percentatges excel·lents ja que tant Shepard com Subban són dos autèntics porters. Els seus registres van ser els següents:
- Bears: Shepard (134/145, 92’41%), Fucale (6/6, 100%).
- Americans: Subban (143/154, 92’86%).
Tots dos equips es van passar el mateix temps al penalty box: 54 minuts. No va ser una sèrie violenta sinó que l’única cosa remarcable va ser una baralla que van tenir Brendan Warren i Dylan McIlrath en el cinquè partit i que els va valer 10 minuts de penalització.
Pel que fa a l’assistència de públic, ja hem comentat abans que les aficions de Rochester i d’Hershey no decebrien i no ho van fer: les xifres d’assistència van ser excel·lents. Concretament, al Giant Center es van registrar 8.952 espectadors de mitjana per partit mentre que al Blue Cross Arena la mitjana se’n va anar als 10.070 espectadors.
Els Hershey Bears, l’equip més antic de l’AHL i amb 11 Calder Cups a les seves vitrines, es ficaven a la gran Final. La seva targeta de visita era la d’un equip que sabia refer-se perfectament de les derrotes, per molt importants que encara fossin en el seu propi rink. Un equip que té una mentalitat de ferro, que sap defensar com el que més i que en atac també sap fer les coses bé, amb un joc molt col·lectiu. En suma, un rival duríssim per a l’equip que sortís vencedor de la final de l’Oest entre els Firebirds i els Admirals.
Conferència Oest
Coachella Valley Firebirds – Milwaukee Admirals: 4 – 2
Venien els Firebirds de desfer-se a la final de la Pacific Division del millor equip de la Regular Season, els Calgary Wranglers en una sèrie que va haver d’anar-se’n al cinquè partit. Els del desert californià no ho havien tingut fàcil en cap de les eliminatòries anteriors contra els Roadrunners de Tucson i els Eagles de Colorado, totes portades al límit de partits. Tot aquest patiment previ els vindria bé a l’hora d’afrontar uns Admirals que venien d’una batalla sense treva contra els Moose de Manitoba, en una altra sèrie que se n’havia anat al límit dels cinc partits. La velocitat i efervescència dels Firebirds es mesuraria contra l’equilibri dels Admirals. Els partits que es van disputar van ser els següents:
- Dijous, 25 de maig: Coachella Valley – Milwaukee: 6-4.
- Dissabte, 27 de maig: Coachella Valley – Milwaukee: 5-3.
- Dilluns, 29 de maig: Milwaukee – Coachella Valley: 3-1.
- Dijous, 1 de juny: Milwaukee – Coachella Valley: 5-2.
- Dissabte, 3 de juny: Milwaukee – Coachella Valley: 1-2.
- Dilluns, 5 de juny: Coachella Valley – Milwaukee: 4-3.
Una dada que posteriorment va resultar decisiva: els Firebirds encaixen massa gols per partit, és a dir mostren certa debilitat defensiva. En aquesta sèrie van ser 19 gols i 14 a la sèrie contra Calgary (en 5 partits). És a dir, 33 gols en un total de 11 partits entre les finals de divisió i conferència. Els Bears, per la seva banda, en un total de 9 partits van encaixar 18 gols i només van permetre més de 2 gols en contra en 2 partits de la sèrie contra Rochester. En resum, els Firebirds són una mica menys sòlids en defensa que els Bears.
Els golejadors de tots dos equips van ser els següents, en una sèrie en què es van aconseguir 39 gols en total:
- Firebirds: 5 gols (McCormick), 3 gols (Kartye), 2 gols (Schuldt, True), 1 gol (Poturalski, Froden, Petman, Twarynski, Wright, Wittchow, Rafferty, Evans).
- Admirals: 3 gols (Kemell, McCarron, Afanasyev), 2 gols (Tomasino, Sherwood), 1 gol (Huntington, Sanford, Angello, Del Gaizo, Thompson, Ratcliffe).
Els SOG van presentar una igualtat gairebé total: 173-170 a favor dels Firebirds. Askarov va ocupar la porteria dels Admirals en els dos primers matxs mentre que la resta de la sèrie la va jugar Cooley. Com podem veure, els números de Daccord no són excepcionals, però l’afició dels Firebirds ho té per un autèntic ídol. Els porters dels dos equips van presentar els registres següents:
- Firebirds: Daccord (151/169, 89’35%).
- Admirals: Askarov (55/63, 87’30%), Cooley (98/107, 91’59%).
També hi va haver igualtat en els minuts de penalització que els jugadors dels dos equips van passar al penalty box: 69-70. A destacar que en el segon partit hi va haver una petita baralla en què van estar involucrats Tennyson (Coachella Valley), McCarron i Sherwood (Milwaukee) i per la qual van haver de passar 10 minuts fora del gel.
L’assistència mitjana d’espectadors per partit a l’Acrisure Arena en aquesta final de conferència va ser excel·lent: 9.690; cal tenir en compte que en els dos darrers partits jugats a Palm Desert (segon i sisè de la sèrie) hi va haver un sold out (10.087 espectadors). La mitjana d’espectadors per partit a l‘UW-Milwaukee Panther Arena va ser de 4.869.
Amb el seu joc velocíssim i el seu atac efervescent, capaç de crear situacions de caos en qualsevol defensa rival, els Firebirds, una franquícia totalment nova, es plantaven a la gran Final, en què els esperava la solidesa feta equip: els Bears. No només s’enfrontaven dos estils diferents d’hoquei, sinó també les franquícies més antiga i més recent de l’AHL. Quedava així plantejada una Final apassionant que, com veurem, no va decebre.
Final
Coachella Valley Firebirds – Hershey Bears: 3 – 4
Per fi va arribar la gran Final. Es va jugar al format de 2-3-2 amb els Firebirds gaudint de l’avantatge de pista. Després dels dos primers partits a l’Acrisure Arena de Palm Desert, ventilats amb suficiència per uns Firebirds que literalment volaven sobre el gel, pocs pronosticaven el desenllaç que finalment va tenir la sèrie. Després de sortir del desert californià amb dos shutouts (5-0 i 4-0), els Bears es van retirar al cau del Giant Center i allà van fonamentar el seu triomf amb tres victòries consecutives, dues a la pròrroga, que els van permetre tornar al desert amb la moral pels núvols i la lliçó ben apresa del que havia passat en els dos primers partits. Una sèrie com aquesta, amb dos equipassos sobre el gel empesos per dues aficions apassionades, mereixia arribar al setè partit, dramàtic, decidit a la pròrroga, en què va poder passar de tot però en què els Bears van jugar el millor hoquei que es va veure a tota la sèrie en un tercer període senzillament memorable, de videoteca. Vegem quin va ser el desenvolupament de la sèrie:
- Dijous, 8 de juny: Coachella Valley – Hershey: 5-0.
- Dissabte, 10 de juny: Coachella Valley – Hershey: 4-0.
- Dimarts, 13 de juny: Hershey – Coachella Valley: 5-4 (OT).
- Dijous, 15 de juny: Hershey – Coachella Valley: 3-2.
- Dissabte, 17 de juny: Hershey – Coachella Valley: 1-0 (OT).
- Dilluns, 19 de juny: Coachella Valley – Hershey: 5-2.
- Dimecres, 21 de juny: Coachella Valley – Hershey: 2-3 (OT).
Si acudim al registre de gols marcats durant la sèrie veiem que el marcador global va ser 22-14 favorable als Firebirds. Els Bears en van tenir prou amb 14 gols en 7 partits per emportar-se la seva dotzena Calder Cup. Vegem com es van distribuir els golejadors:
- Firebirds: 4 gols (Hughes), 3 gols (Froden), 2 gols (McCormick, Evans, Lind, Poganski), 1 gol (Kartye, Petman, Poturalski, True, Rafferty, Twarynski, Hayden).
- Bears: 3 gols (Vecchione), 2 gols (Frank, Pilon, McMichael), 1 gol (Snively, Anas, Sutter, Malenstyn, Lapierre).
Vecchione no només va ser el màxim golejador del seu equip sinó que passarà a la història per haver marcat el gol decisiu a la pròrroga del setè partit.
Els trets a porteria registrats van ser 204 per a Coachella Valley i 207 per a Hershey, que tenint en compte que hi va haver 3 pròrrogues, tampoc és una xifra desmesurada. L’actuació dels porters va ser decisiva, sobretot en el cas de Hunter Shepard, magistral en el setè partit amb 45 parades en total i aturant un contraatac en SH de Twarynski que hagués sentenciat la final. El goalie de Hershey va acabar emportant-se el trofeu Jack A. Butterfield al millor jugador dels playoffs, tot i que en el sisè partit fos substituït per Fucale després d’haver encaixat el cinquè gol després de 43:57 minuts de joc. Per la seva banda, Daccord va jugar una Final magnífica i va tenir millors números que Shepard. Els registres dels porters van ser concretament els següents:
- Firebirds: Daccord (193/207, 93’24%).
- Bears: Shepard (176/198, 88’89%), Fucale (6/6, 100%).
Pel que fa als minuts d’estada al penalty box cal ressenyar les declaracions de Todd Nelson després del G2 (42 minuts de penalitzacions per als Bears) en què va dir que cometent tantes indisciplines no tenien res a fer a la Final. La bronca de Nelson als seus nois va fer efecte perquè a la resta de la sèrie no van passar en cap partit dels 10 minuts d’absència del gel. A l’esmentat G2 cal destacar tres jugadors que van estar força revoltosos: Hayden (12 minuts), Morelli (16 minuts) i McIlrath (18 minuts). Els registres de penalitzacions van ser els següents: 78-88. Si deixem de banda el G2, va ser una sèrie normal, sense violència.
L’assistència mitjana d’espectadors per partit va ser extraordinària, amb unes xifres dignes de l’AHL: l’Acrisure Arena, que s’estrenava en una Final, va presentar un sold out a cadascun dels quatre partits que es van jugar (10.087 espectadors) mentre que el Giant Center, el cau dels Bears, no va voler ser menys i també va registrar afluències magnífiques en els tres partits jugats a Hershey: 10.580 espectadors al G3, 10.687 al G4 i 10.869 al G5. Tot un èxit per a l’AHL, que aquesta temporada ha batut les xifres d’assistència d’espectadors als PO.
Amb el rugit final dels Bears va acabar aquesta gran Final i aquesta temporada 2022-23. Ha estat un periple apassionant, ple de bon hoquei, d’emoció i de lluita sense treva sobre el gel. Ara només toca esperar que comenci la temporada que ve i desitjar que sigui, com a mínim, tan bona com la que ara acomiadem.
Et pot interessar…
Cargando ...
