Un dels esdeveniments que mereix ser destacat entre tot el que ha passat en aquesta passada edició de l’AHL és la destitució de Troy Mann, entrenador en cap dels Belleville Senators. Concretament, el que és destacable és el que és fulminant, el contundent d’aquesta decisió. A tots els que seguien l’actualitat dels Senators els va agafar amb el pas canviat encara que si un s’atura a analitzar els fets s’arriba a adonar que la marxa de Mann, deixant a part altres factors de què aquí parlarem, va ser en certa manera lògica.
Els començaments com a entrenador: CHL i ECHL
Per posar el lector en context, cal parlar de qui és Troy Mann. Nascut el 3 de setembre de 1969 a la ciutat canadenca de Campbellton (New Brunswick), Mann va tenir una carrera com a center que va transcórrer entre els anys 1986 i 2005. No va arribar a jugar a la National Hockey League ni a l’American Hockey League sinó que la seva carrera es va desenvolupar completament en lligues menors. No enumerarem aquí tots els equips en què va militar, que van ser molts, però com a mostra direm que va jugar als Mississippi Sea Wolves de l’ECHL i als San Angelo Saints de la CHL (Central Hoquei League). La seva vocació d’entrenador el va portar a ocupar el càrrec d’assistant coach als Topeka Tarantulas de la CHL durant la temporada 2004-05, la seva última com a jugador.
Després d’aquesta primera temporada en què va simultaniejar la seva condició de jugador amb la d’entrenador, Mann va passar als Columbia Inferno de l’ECHL com a entrenador assistent sota les ordres de Ted Dent. Durant aquesta primera temporada a Columbia, la 2005-06, la franquícia de Carolina del Sud no es va classificar per als PO, amb un discret registre de 58 punts en 72 partits. La temporada següent, la 2006-07, ja amb Troy Mann com a head coach, els Inferno tampoc es van ficar en PO amb 67 punts en 72 partits. A la tercera va ser la vençuda, i la temporada 2007-08, també amb Mann com a entrenador en cap, els Inferno van aconseguir classificar-se per als PO després de quedar cinquens classificats a la Divisió Sud amb 77 punts. El seu recorregut a les eliminatòries pel títol va acabar a les semifinals de Conferència, perdent la sèrie al millor de 5 partits contra els South Carolina Stingrays per 2-3.
A la temporada 2008-09, Mann es va traslladar a l’estat veí de Carolina del Nord, concretament als Charlotte Checkers de l’ECHL, en qualitat d’associate coach. Per a aquells que no estiguin familiaritzats amb els graus existents a la professió d’entrenador a l’hoquei gel nord-americà, que sàpiguen que els associate coach són un nivell intermedi entre els assistant coach i els head coach. Als Checkers va estar sota les ordres de Derek Wilkinson. Va ser una temporada positiva en què es van classificar per als PO i van arribar fins a les semifinals de la South Division.
Primera etapa a Hershey
L’AHL va ser el següent esglaó a la carrera de Troy Mann a les banquetes, assumint el càrrec d’assistant coach als mítics Hershey Bears, la franquícia més llorejada de la competició i afiliada als Washington Capitals de la NHL. Mann va arribar en el moment just perquè els Bears, que venien de guanyar la Calder Cup a la temporada 2008-09 als Manitoba Moose per un global de 4-2 sota el comandament de Bob Woods, van tornar a guanyar la Calder Cup a la primera temporada de Troy Mann a Pennsylvania, la 2009-10. Amb Mark French substituint Bob Woods, que havia estat promogut al lloc d’entrenador assistent als Capitals, els Bears van derrotar a la Final als Texas Stars per un global de 4-2. L’etapa de Mann com a assistent va durar tres temporades més, fins a la 2012/13.
Durant aquestes tres últimes temporades, sempre amb Mike French com a head coach, els Bears van aconseguir classificar-se per als PO amb bons números durant la RS però caient sempre a Primera Ronda (Semifinals de Divisió): per 2-4 contra els Charlotte Checkers a la 2010-11, per 2-3 contra els Wilkes-Barre/Scranton Penguins a la 2011-12 i pel mateix resultat global contra els Providence Bruins a la 2012-13. Després d’aquesta temporada la franquícia de la ciutat de la xocolata va canviar d’entrenador en cap i Mann, veient-se ja preparat per fer el salt, va veure com el seu somni va quedar truncat ja que l’elegit pels amos de la franquícia va ser Mike Haviland.
Baixar per pujar després: l’any a Califòrnia
Després de comprovar que els Bears no hi pensaven en ell per assumir el lloc de head coach, Mann va preferir baixar a l’escalafó de les competicions de l’hoquei gel nord-americà i va decidir acceptar l’oferta dels Bakersfield Condors de l’ECHL per ser el seu entrenador en cap. Els Condors, franquícia que era una habitual a les eliminatòries pel títol, portaven dues temporades amb mals resultats i sense ficar-se als PO, precisament des de l’arribada al càrrec de Matt O’Dette.
A la temporada 2013-14, sota el comandament de Troy Mann, els Condors van reprendre el vol i van tornar a classificar-se per als PO. Dels 50 punts aconseguits la darrera temporada d’O’Dette es van passar a 78, amb un registre de 36-30-2-4. La franquícia californiana va quedar classificada en segona posició de la Pacific Division i en sisena posició de la Conferència Oest. La seva trajectòria per les eliminatòries en la lluita per la Kelly Cup va ser magnífica, caient a la Final de la Conferència Oest davant els futurs campions, els Alaska Aces, que havien estat el millor equip de la competició a la RS. Concretament, aquestes van ser les eliminatòries que van disputar els Condors sota les ordres de Troy Mann:
- Quarts de Final de Conferència Oest: Utah Grizzlies – Bakersfield Condors: 1-4.
- Semifinals de Conferència Oest: Bakersfield Condors – Stockton Thunder: 4-1.
- Final de Conferència Oest: Alaska Aces – Bakersfield Condors: 4-2.
Òbviament, l’estada de Troy Mann a Bakersfield, a prop de Los Angeles, havia estat molt positiva, però els Hershey Bears volien un nou head coach després de la negativa temporada de Mike Haviland, que no havia aconseguit classificar l’equip per als PO. Com és lògic, Mann no s’ho va pensar i va acceptar l’oferta de la franquícia de Pennsylvania. Així, es treia l’espina que duia clavada de la seva anterior etapa. A més, era tornar al professionalisme, a l’AHL, però aquesta vegada ja amb la jerarquia d’un entrenador en cap.
El retorn a Hershey: amb la mel als llavis
El 2 de juliol de 2014, els Whashington Capitals i els Hershey Bears van anunciar Troy Mann com el head coach número 25 en la història de la franquícia. En aquella ocasió, el cap dels Bears, Doug Yingst va declarar: “Després d’un reeixit retorn al paper d’entrenador en cap la temporada passada, i després de quatre anys ja passats aquí anteriorment, estic encantat de donar la benvinguda a Troy Mann de tornada a Hershey”. La gerència de la franquícia de Pennsylvania recordava de bon grat el paper que Mann havia tingut durant la seva anterior etapa en el progrés de jugadors com Karl Alzner, John Carlson i Dmitry Orlov. Juntament amb Mann, els Bears van anunciar Bryan Helmer com el seu assistant coach, donant-se la circumstància que tots dos havien celebrat junts l’anterior Calder Cup dels Bears la temporada 2009-10.
Certament, les coses a Mann li van anar molt bé a Hershey des del principi. A la temporada inaugural del seu contracte, va aconseguir ficar de nou els Bears als PO després d’una reeixida RS en què van ser el millor equip de l’East Division amb 100 punts en 76 partits i que fossin competitius en les eliminatòries, arribant fins a les Semifinals de la Conferència Est. Concretament, aquesta va ser la trajectòria dels Bears a les eliminatòries en aquesta primera temporada amb Troy Mann d’entrenador en cap:
- Quarts de Final de Conferència Est: Hershey Bears – Worcester Sharks: 4-1.
- Semifinals de Conferència Est: Hershey Bears – Hartford Wolf Pack: 2-4.
Després d’aquesta primera temporada que podríem anomenar “de reincorporació”, la il·lusió per tornar a guanyar la Calder Cup va tornar amb força a la chocolate town. D’altra banda, aquesta temporada 2015-16 l’AHL va canviar d’estructura i es va dividir en 4 divisions (North, Central, Atlantic, Pacific) agrupades en 2 conferències (Est i Oest). Els Bears, incardinats a l’Atlantic Division i liderats al gel per Chris Bourque, van encapçalar la seva Divisió amb 98 punts en 76 partits. Bourque, una llegenda de la franquícia, ja havia guanyat la Calder Cup amb Hershey els anys 2006, 2009 i 2010. Troy Mann ja el coneixia de la seva anterior etapa i va posar al jugador tota la seva confiança. El resultat va ser demolidor: Bourque va aconseguir 80 punts i es va emportar el John B. Sollenberger Trophy i el Les Cunningham Award, a més de ser nomenat per a l’AHL All-Star Game i formar part del First All-Star Team.
A les eliminatòries per la Calder Cup, els Bears van arribar a la gran Final, que els va enfrontar a una franquícia, els Lake Erie Monsters, que havien canviat d’afiliació en aquella temporada, passant dels Colorado Avalanche a dependre dels Columbus Blue Jackets. El sabor que aquests PO van deixar al si de l’organització dels Bears va ser agredolç ja que, tot i arribar a la Final i de guanyar brillantment la Conferència Est als Toronto Marlies, la derrota davant els Monsters va ser de les que deixen empremta . Un sweep en tota regla, un 4-0 que va deixar a Troy Mann la impressió d’haver-se quedat amb la mel als llavis. Concretament, aquesta va ser la trajectòria dels Hershey Bears en aquestes eliminatòries per la Calder Cup:
- Semifinal Atlantic Division: Hershey Bears – Portland Pirates: 3-2.
- Final Atlantic Division: Hershey Bears – Wilkes-Barre/Scranton Penguins: 4-3.
- Final Conferència Est: Hershey Bears – Toronto Marlies: 1-4.
- Final: Hershey Bears – Lake Erie Monsters: 0-4.
Encara amb la tendència guanyadora, a la temporada 2016-17 els Bears van dur a terme una bona RS -van aconseguir 97 punts en 76 partits, el 5è millor registre de l’AHL- i es van ficar en PO però van ser eliminats pels Providence Bruins a la Final de Divisió al 7è partit. En aquells Bruins militaven jugadors que tindrien una bona carrera a la NHL com Danton Heinen i Jake DeBrusk. Aquesta nova desil·lusió es va notar ja molt la temporada següent, la 2017-18, última de Troy Mann com a head coach. L’equip va fer una pèssima RS -últims classificats de l’Atlantic Division- i no es va classificar per a les eliminatòries per la Calder Cup. El cicle havia acabat i Mann hauria de canviar d’aires, tornant al seu Canadà natal.
El retorn al Canadà: els Belleville Senators entren en escena
Precisament la temporada 2017-18 havia sorgit la franquícia dels Belleville Senators, fruit de la relocalització dels Binghamton Senators, que al seu palmarès comptaven amb una Calder Cup aconseguida la temporada 2010-11. Eugene Melnyk (+2022), propietari llavors dels Ottawa Senators de la NHL, desitjós d’ubicar la franquícia afiliada de l’AHL més a prop d’Ottawa, va pensar en la bellíssima ciutat de Belleville, a la vora del Llac Ontario, a la Badia de Quinte , una localitat més o menys equidistant d’Ottawa i Toronto que a més comptava amb una rica tradició d’hoquei i amb un rink, el Yardmen Arena, que Melnyk va haver de reformar per poder competir a l’AHL.
Per a la seva temporada inaugural a Belleville, l’organització dels Senators va confiar el lloc de head coach a Kurt Kleinendorst, que a més de ser l’entrenador en cap actual de Binghamton a la seva segona etapa a l’equip, comptava amb un passat gloriós a la franquícia ja que havia portat els Binghamton Senators a guanyar la Calder Cup el 2011. Però els resultats de Kleinendorst no van ser bons ja que els Senators, ubicats a la North Division, van acabar la RS amb uns discrets 63 punts, molt lluny dels 88 punts de l’últim classificat d’aquesta divisió per als PO, els Utica Comets.
Els gerents de la franquícia van decidir un canvi al lloc de head coach i van pensar en Troy Mann.
El contracte signat per Mann s’estenia fins a la temporada 2019-20. Al lloc d’assistant coach, els Senators van signar Ryan Murphy mentre que van mantenir com assistant coach el ja veterà Paul Boutillier, que com a jugador havia tingut diverses bones temporades amb els New York Islanders a la dècada dels 80. Començava així la trajectòria de Troy Mann als Belleville Senators. Si d’alguna manera haguéssim de qualificar la seva etapa a Belleville ho faríem dient que va ser un vull i no puc, sí però no.
Concretament, Mann va debutar el diumenge 7 d’octubre del 2018 amb una derrota per 3-1 davant els Utica Comets (llavors afiliats dels Vancouver Canucks) en un partit disputat a l’Adirondack Bank Center. A la temporada inaugural de Mann com a entrenador en cap, els Senators van tenir un rendiment acceptable i van estar a punt de classificar-se per als PO després de quedar en cinquena posició de la North Division, a només 2 punts dels Cleveland Monsters. Seguia Mann amb aquest quedar-se amb la mel als llavis. Recordem que en aquella temporada, al roster dels Senators hi figuraven jugadors com Drake Batherson i Nick Paul.
La pandèmia del COVID-19 va castigar l’AHL la temporada 2019-20, provocant que no s’arribessin a disputar els PO per la Calder Cup, sent la primera vegada a la història que aquest trofeu no tenia guanyador. Va ser una llàstima per a Troy Mann i els seus Senators perquè la franquícia va aconseguir la primera posició de la North Division amb 81 punts en 63 partits. En aquell equip va destacar la irrupció de Josh Norris (20 anys), acompanyat per Alex Formenton (19 anys) i el defensa Erik Brannstrom (19 anys). L’equip s’hauria classificat per als PO si s’haguéssin disputat. De nou Troy Mann es quedava amb la mel als llavis.
La temporada següent, la 2020-21, les conseqüències de la pandèmia del COVID-19 van continuar afectant seriosament la competició, fins a l’extrem que els Charlotte Checkers, els Milwaukee Admirals i els Springfield Thunderbirds van decidir no prendre-hi part. Es va dur a terme una reestructuració de les franquícies com a conseqüència de la qual els Belleville Senators van ser ubicats en una així anomenada Canadian Division, acompanyats per Laval Rocket, Toronto Marlies, Stockton Heat i Manitoba Moose. Va ser una competició més curta del que és habitual, en què els Senators només van disputar 35 partits, i van quedar classificats en tercera posició amb un registre de 18-16-1-0 per a un total de 37 punts. Òbviament, l’AHL va decidir que no es disputessin PO i va ser la segona temporada en què la Calder Cup no va tenir guanyador. No obstant això, sí que es van reconèixer els títols de guanyadors de divisió, sent els Laval Rocket els guanyadors de la Canadian Division.
Després de la pandèmia, per fi s’aconsegueix bitllet per a la lluita per la Calder Cup
Després de la pandèmia, l’AHL va tornar a l’estructura de 4 divisions (Atlàntic, Nord, Central i Pacífic) dividides en 2 conferències (Est i Oest). Abans de començar la temporada 2021-22, la gerència de l’organització dels Senators, contenta amb l’evolució de l’equip (Mann presentava un registre de 93-67-8-6 a les tres primeres campanyes) i amb la formació de noves promeses per als Ottawa Senators, va decidir oferir a Mann la renovació per dues temporades més, fins a la 2022-23. En aquesta temporada 2021-22 els Senators van aconseguir per fi ficar-se en la lluita per la Calder Cup. Certament, no havien fet una campanya aclaparadora però sí que havien aconseguit unes xifres respectables (40-28-4-0, per a 84 punts i la quarta posició a la North Division), ara sí ja més o menys acords amb la qualitat de la plantilla. Aquí cal destacar que Troy Mann va comptar amb jugadors com Jake Lucchini, Roby Jarventie, Egor Sokolov, Mark Kastelic, Logan Shaw, Mads Sogaard (G), Filip Gustavsson (G) i Jacob Bernard-Docker.
A finals de març, una tràgica notícia va impactar en allò més íntim de l’organització dels Senators: s’havia produït la mort d’Eugene Melnyk, l’amo de la franquícia, l’home que tant i amb tanta il·lusió havia lluitat per portar els Senators a Belleville. Un mantell de tristesa va caure sobre tota l?organització. A les eliminatòries per la Calder Cup, els Senators van caure derrotats davant els Rochester Americans, que s’havien classificat en cinquè lloc per darrere de Belleville, a les primeres de canvi, a la Primera Ronda per 0-2 en una sèrie en què es disposava de l’avantatge de pista. Aquesta eliminació va deixar glaçada l’afició i la direcció de la franquícia, que esperaven més de l’equip tenint en compte la plantilla de què es disposava. Ja de per si mateix l’assistència d’espectadors al CAA Arena no estava sent per llençar coets i fins i tot havien començat a circular opinions qüestionant-se si no seria convenient una reubicació de la franquícia. A més, la manera com s’havia produït l’eliminació, amb dues derrotes a la pròrroga, encara va fer més dur de pair el fracàs. De nou, Mann s’havia quedat amb la mel als llavis.
El final s’acosta de la manera més inesperada possible: Troy Mann, destituït
Arribem a la darrera temporada de contracte de Troy Mann, amb un roster on van arribar jugadors de la talla de Ridly Greig i Jacob Larsson, tots dos primeres rondes del draft. A més, seguien a l’equip molts dels jugadors de la temporada anterior, amb la qual cosa les expectatives eren molt bones, evidentment com a mínim de ficar-se als PO. Tot i això, la temporada no va marxar com s’esperava. Certament, l’escàs rendiment s’explicava en part per les múltiples lesions i les exigències dels Ottawa Senators en recórrer a jugadors amb freqüència, però així i tot existia el convenciment íntim que l’equip podia donar més de si. A això calia afegir-hi l’escassa afluència d’espectadors al CAA Arena. En fi, que les coses estaven difícils al començament de febrer, però sempre es tenia l’esperança de fer un bon playoff push i acabar classificant-se. En aquell moment el registre de l’equip era de 17-22-3-1 per a un total de 38 punts en 43 partits, ocupant la sisena i penúltima plaça de la North Division.
L’afició dels Senators es va quedar de pedra quan en aquells dies de principis de febrer el General Manager dels Ottawa Senators, Pierre Dorion i el General Manager dels Belleville Senators, Ryan Bowness van convocar una roda de premsa nocturna en què es va comunicar que Troy Mann era rellevat de les seves tasques com a entrenador en cap i que David Bell, fins llavors entrenador assistent, passava a ocupar el càrrec de head coach de manera interina fins a la finalització de la temporada 2022-23. Les raons donades per Dorion i Bowness van ser literalment les següents:
“Un canvi com aquest és una decisió difícil, però al si de la franquícia estem convençuts i creiem que això és necessari per al creixement a curt i llarg termini dels jugadors de la nostra organització, així com per a la cohesió en el sistema de joc entre Ottawa i Belleville. Vull agrair a Troy i a la seva família per totes les seves contribucions a la comunitat de Belleville. Tot i que un canvi en la posició d’entrenador en cap durant la temporada no és un escenari ideal, sentim que calia per facilitar que l’equip pugui oferir un millor rendiment. Esperem que David Bell i el seu equip aprofitin al màxim aquesta oportunitat que ara els donem. Els Belleville Senators voldrien agrair a Troy Mann el seu compromís i les seves contribucions al nostre club i a la comunitat de la Badia de Quinte durant les darreres 4 temporades i escaig. Desitgem tot el millor per a ell i la seva família”.
La primera impressió va ser d’una certa precipitació en la decisió perquè si només es prescindia de Mann pels resultats esportius, encara quedaven molts partits per disputar i marge per remuntar a la classificació. Si un es posava a fer balanç de l’etapa de Mann a la franquícia es trobava que els seus registres no eren dolents, amb uns números de 150-117-15-7. A més, tampoc no es tenien notícies que hi hagués un enfrontament entre els jugadors i l’entrenador en cap. Per tant, al si de l’afició dels Senators hi havia un cert sentiment de perplexitat.
L’endemà, Bowness va tornar a fer una roda de premsa en què va afirmar que si calgués assenyalar una raó de la destitució de Mann era la necessitat de millorar tant la cohesió entre Ottawa i Belleville com la seva línia de comunicació. Per tant, semblava que quedava clar que els resultats esportius no havien estat la causa principal de la ruptura de la relació contractual sinó que alguna cosa havia afectat les relacions entre tots dos clubs, però sense que s’especifiqués quines havien estat aquestes deficiències de cohesió i comunicació. L’afició dels Belleville Senators mereixia una explicació millor.
La bomba informativa va explotar quan el mateix dia la periodista de la cadena TSN Claire Hanna va publicar un tuit en què afirmava que la causa de la destitució de Troy Mann era un assumpte de manca de confiança i que havia estat destituït per haver revelat a una altra franquícia de la NHL material fruit de les labors de scouting dels Ottawa Senators. Aquí cal tenir en compte que Trent Mann, germà de Troy, era assistent del GM dels Ottawa Senators i que durant molts anys havia dirigit com a cap les tasques de scouting de la franquícia. Al tuit de Claire Hanna no es donaven dades concretes sobre quina informació hauria filtrat Troy Mann. La cosa seguia força fosca.
Pocs dies després, el reporter Brent Wallace va afirmar que la causa de la destitució rau en un problema de comunicació entre Mann i l’organització dels Senators. Mann apareixia amb freqüència com a convidat a la cadena de ràdio local d’Ottawa TSN 1200, que cobreix tota l’actualitat de la franquícia. Segons Wallace, a principis del 2023 la direcció dels Senators, davant la mals resultats esportius, va demanar a Mann que deixés d’aparèixer a la ràdio ja que estaven convençuts que això no afavoria gens l’equip. Tot i aquesta petició, el 31 de gener Mann va aparèixer davant els mitjans parlant sobre dos jugadors que havien estat enviats pels Ottawa Senators a Belleville aprofitant l’aturada per l’All-Star: Mark Kastelic i Ridly Greig. Les informacions que Mann va donar sobre els dos jugadors no van ser correctes ja que va dir que Kastelic s’incorporava més tard a l’equip perquè estava recuperant-se d’una lesió quan en realitat estava de vacances i sobre Greig va dir que jugaria el dia 2 de febrer quan això no era així ja que els Senators havien manat Greig a Belleville només per poder entrenar millor durant l’aturada. Aquestes declaracions als mitjans haurien estat, segons Brent Wallace, la gota que va fer vessar el got de la paciència dels rectors dels Senators i comportat la destitució de Troy Mann.
A més, Brent Wallace va afirmar que, encara que no volia treure credibilitat al tuit de Hanna, no tenia notícia de ningú que recolzés aquesta acusació de filtració d’informació i que si això fos cert la nota de premsa conjunta de Dorion i Bowness donant les gràcies a Troy Mann no tindria sentit i tampoc el tuit dels Belleville Senators acomiadant-se de Mann i donant-li les gràcies per tot.
En suma, que Troy Mann va ser rellevat de les seves funcions sense una causa legítima ja que aleshores els Senators haguessin pogut finalitzar el contracte per incompliment, cosa que no han fet ja que han seguit pagant a Mann l’any i escaig de contracte que encara li quedava. El problema amb què ens trobem per saber la veritat és que Troy Mann té una clàusula de confidencialitat al seu contracte i per tant no pot sortir a donar la seva versió davant dels mitjans.
De tota manera, amb tot el que hem dit no seria desgavellat pensar que la destitució de Troy Mann va tenir dues potes: els mals resultats esportius i la manca de sintonia amb els directius de la franquícia d’Ottawa.
Et pot interessar…
Cargando ...
