El principi de la glòria dels moderns Blackhawks

Els Chicago Blackhawks van començar com una franquícia de les sis originals en la temporada 1927/28 i van guanyar la seua primera de sis Stanley Cups en la 1933/34. La històrica franquícia ha tingut els seus alts i els seus baixos al llarg dels seus 95 anys en la lliga. No obstant això, la temporada 2009/10 dels Blackhawks és, des de lluny, la millor de sempre per a l’equip i els seus aficionats.

Chicago va ser una franquícia a l’alça durant les temporades prèvies a la 2009/10. L’equip va seleccionar al seu capità, Jonathan Toews, tercer absolut en el Draft de l’NHL de 2006. L’any següent, van guanyar la loteria i es van assegurar la primera elecció, amb la qual van triar a Patrick Kane. Tots dos es van incorporar a l’equip en la temporada 2007/08 i es van convertir en els jugadors més recognoscibles de la lliga.

La gran sequera dels Blackhawks va durar ni més ni menys que 49 anys

Després de perdre la final de la conferència oest en la 2008/09, els Blackhawks estaven llestos per a fer el següent pas. Solament necessitaven unes poques peces per a millorar la seua plantilla al següent nivell. Dalen Tallon, director general, es va anotar un gol per l’esquadra i va signar a Marian Hossa l’1 de juliol de 2009. El seu contracte de 12 anys i $63 milions va ser una gran inversió en un dels millors jugadors polivalents de la històri

La temporada 2009/10 dels Blackhawks va ser una història d’èxit constant al llarg de l’any. Van registrar múltiples ratxes de victòries llargues durant la campanya, inclosa una de huit partits al novembre que va impulsar a l’equip al millor rècord de la NHL amb 52-22-8 i 112 punts. Chicago va acabar tercer en anotació amb 271 gols i cinqué en menor nombre de tants encaixats amb 209. La seua diferència positiva de 62 gols va ser la segona major, únicament per darrere del +85 dels Washington Capitals.

La imparable màquina de Chicago en els playoffs va començar en la primera ronda davant els Nashville Predators, tercers en la divisió central. Tots dos conjunts van intercanviar colps en els quatre primers partits i amb la sèrie empatada a dos, els Blackhawks comptaven amb l’avantatge de camp per a la resta de la sèrie.

En la cinquena trobada, els nervis es van apoderar del United Center quan els locals van malgastar un avantatge de tres gols a un i necessitaven un tant en inferioritat numèrica per a empatar el partit. Sense porter, Kane va anotar el gol de la igualada amb 14 segons restants i els fonaments del pavelló van tremolar. Quan va començar la pròrroga, Hossa encara havia de complir 3:57 de sanció per una major assenyalada en el tercer període. El que va ocórrer a continuació va canviar el destí de la franquícia per sempre. Hossa va eixir de l’àrea de càstig i es va unir al contraatac per a rebre el puck i superar a un sorprés Pekka Rinne.

Chicago va aguantar l’avantatge en el sisé partit per a eliminar als Predators, desmoralitzats pel resultat del cinqué xoc. Els Vancouver Canucks esperaven en la segona ronda. Blackhawks i Canucks arribaven embolicats en una rivalitat feroç arran de diverses trobades calentes en temporades anteriors, inclosa una famosa tangana entre les línies dels equips al març de l’any anterior. A més, Vancouver buscava la seua revenja, ja que havia perdut davant Chicago en les eliminatòries de l’anterior campanya.

Els Canucks van prendre l’avantatge per dos partits a un, però després d’una decisiva victòria en la pròrroga en el quart partit a Vancouver, els Blackhawks van procedir a guanyar la cinquena i sisena trobada per a eliminar als canadencs.

Després de perdre la final de la conferència oest en la 2008/09, els Blackhawks estaven llestos per a fer el següent pas

La final de la conferència oest va presentar un clàssic entre els dos equips amb els millors registres de la NHL. El primer partit va començar de manera frenètica i els Blackhawks van haver de matar tres faltes en el primer període. No obstant això, la bona actuació sota pals de Antti Niemi i els gols de Patrick Sharp i Dustin Byfuglien van donar el triomf a Chicago.

El partit inaugural de la sèrie va encendre als Blackhawks, que van esclafar als San Jose Sharks en el segon i van sobreviure en la pròrroga del tercer a casa per a preparar l’escombratge. Chicago li va donar emoció amb un marcador en contra de dues a zero, però van anotar quatre gols consecutius per a celebrar la seua tornada a la final de la Copa per primera vegada des de la 1991-92.

Chicago va arribar a l’última parada, on li esperaven els Philadelphia Flyers. Tots dos conjunts havien perdut en les seues últimes cinc aparicions en la final de la Stanley Cup. Aqueixa temporada, no obstant això, Chicago era el millor equip, amb 112 punts pels 88 del seu rival.

Els equips van fer servir la seua condició de locals durant els primers quatre trobades de la sèrie. El cinqué, en el United Center, va traure a relluir l’ofensiva dels locals, que van véncer per set gols a quatre.

Els Blackhawks van viatjar a Filadèlfia a la recerca de la seua primera Stanley Cup en 49 anys. El sisé partit va ser un intercanvi de colps a base de gols de totes dues esquadres. En la pròrroga, Kane va consolidar el seu llegat i va anotar el tir contra Michael Leighton, ex porter de Chicago. Quan va disparar, ningú en el pavelló es va adonar que havia marcat excepte ell, fins i tot els locutors presents en el Wachovia Center van narrar el suposat error mentre Kane començava la seua solitària celebració. Després de diversos segons, els àrbitres van confirmar que l’extrem dret havia anotat el gol que li atorgava la Copa als Blackhawks.

La temporada 2009/10 dels Chicago Blackhawks va portar la tan esperada Stanley Cup a la Windy City. La victòria va traure a la franquícia de la irrellevància en una ciutat famolenca de campions. Els nous aficionats que van començar a seguir a l’equip amb les seleccions de Toews i Kane es van unir als seguidors recalcitrants. Aquests últims havien patit amb l’equip a través de la coneguda com Dead Puck Era o era del puck mort.

Les televisions locals a penes cobrien l’equip i solament uns pocs mantenien viu a l’equip en les seccions esportives dels periòdics, on, encara així, un havia de fullejar-les fins al final per a trobar els textos de l’equip d’hoquei de la ciutat. El triomf en 2010 va ser la recompensa definitiva per a aqueixos aficionats que van esperar pacientment el retorn de la Copa de Lord Stanley a Chicago.

Et pot interessar…

Els màgics Hurricanes de la 2005/06