S’acaba una ronda de playoff i es produeixen les sorpreses de rigor. Els aficionats que tenien moltes esperances en que aquest any si que alçarien la copa Stanley s’enfronten a la seva frustració. Aquells jugadors lliures adquirits a darrera hora per reforçar l’equip hauran de tornar a fer les maletes i els jugadors veterans que havien allargat una mica més el seu comiat no els quedarà més remei que retirar-se sense el títol en el seu palmarès. Mentre algun jugador reforçarà la seva selecció nacional en el mundial. A mesura que passin rondes només un equip s’alçarà com a campions així que la resta aniran afegint-se al grup dels perdedors.
Un any més l’equip guanyador de la fase regular ha quedat eliminat. Tot i fer una temporada de rècord no ha superat la temuda primera ronda. Alguns li diuen la meledicció del Presidents. No sempre ha sigut així, però és una norma que any rere any es va cumplint. Aquell qui que arrasa a la fase regular marxa a les primeres de canvi. Ve al cap de seguida els Tampa Bay Lightning del 18-19 quan després de no tenir rival durant la fase regular uns Columbus Blue Jackets els van escombrar 4-0. En aquell equip va destacar el porter rus Sergei Bobrovski, el mateix que aquest any ha sigut protagonista en l’eliminació sonada de l’equip que ha batut el rècord de victòries de l’NHL, Boston Bruins.
Els Avs van guanyar el 2021 el premi a la regularitat però no va ser fins un any després quan van alçar la copa de campions. Els Bolts, com ja repassàvem, després d’aquell fracàs del 2019 van guanyar dues copes seguides. Els Caps van guanyar dos anys seguits el premi regular però no va ser fins un any després que van aconseguir la desitjada copa. Potser es podria dir que els conjunts necessiten tornar a la realitat dels playoffs que és molt diferent a la resta de temporada i que després d’un fracàs dolorós estan preparats l’any següent per treure’s l’espina.
Per trobar un equip que va guanyar els dos trofeus la mateixa temporada ens hem de remuntar 10 temporades a la 12-13 on Chicago aconseguia la seva segona copa de les tres que aixecaria aquella dècada. Abans els Detroit Red Wings ho havia aconseguit per segona vegada la 07-08 amb Zetteberg com un dels líders. En total són 7 equips en un total de 8 ocasions les que es compten els dobles campions. Els primers van ser els Oilers del més gran la temporada 86-87. Els Flames 88-89. Els Rangers de Messier el 93-94. Els Stars el 98-99. Els Avs 00-01 i l’any següent Els Red Wings. El trofeu dels presidents s’otorga des de la temporada 85-86 així que en 37 anys 8 han sigut les excepcions.
Per cert, el subcampió de la Stanley habitualment el següent any o ni es classifica pels playoffs o cau a les primeres de canvi. Enguany el subcampió ja no hi és, Bolts, ni els campions, Avs. L’any anterior els Habs van ser la sorpresa arribant a la final però desapareixent el curs següent dels llocs capdavanters. I podríem seguir. Casualitats i estadístiques al servei dels supersticiosos. Però la realitat és la que és.